Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris honestedat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris honestedat. Mostrar tots els missatges

14 de desembre 2018

Tribut

                 A Francesc Garriga



No era el món el teu món i el temps tampoc
no era el teu temps. Tot i així vas aprendre
a resistir l'envit de cada dia
en l'equilibri fràgil del teu jo.
Avui entenc com et devien ser
difícils de comprendre els anys convulsos
i sobreviure, honest, a la ignomínia
que s'imposava, perversa, pertot.
I encara aprenc de tu la dignitat
de no sortir damnat en l'aventura
d'insistir ingènuament en escriure
l'atzar de quatre versos mal cosits
que provin d'explicar-me el món i el temps.
Que tan estranyament m'han tocat viure.




Carles M. Sanuy. L'ordre de les coses. 2018

Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2017

09 d’octubre 2018

On hi ha parets de vidre

Stadsbiblioteket  - Malmö per Teresa Grau Ros a Flickr
On hi ha parets de vidre
enderroquem cortines.
         (Els murs extravagants
           solen ser honestos).

Deixem-nos envair
per platges silencioses
que deturin el temps i les onades.

On hi ha parets de vidre,
sovint s'hi veu, alhora,
reflex i transparència.



Gerard Sala. Amb la veu als ulls, 2001

Pr.: Albert Ràfols-Casamada
Il.: Gerard Sala

20 de febrer 2018

En la pau clara de la meva estança

En la pau clara de la meva estança
sovint hi neden els peixos en calma.
I jo, laboriosa, amb la roba blanca,
he confós ta absència amb ma bonança.
Has entrat, amic, alguna vegada
dins la diàfana cambra de l'aigua
obrint d'un sol cop la porta de casa:
«demà no vindré sol sinó amb l'armada».

Has arribat amb el Lleó i el Brau!


Aviat he vist els greus animals

i ells m'han vist presa del seu vapor.
Ràpida he volgut treure'm els vestits,
per tan veloç tastar el seu vent cremant
aferrada de les feres al dors.
Bèsties em duen l'esforç del desert
vers gran repòs quan arriba l'infant
per ser ell sol més que nosaltres som.

T'has quedat ara amb el Lleó i el Brau!


Restaràs, bon pare, i també el ramat s'atura;

ja sortiran del nostre blanc sens remor els peixos
a la fi acolorits amb els seus tons honestos.
Jo, com l'albada, vestiré l'amor amb cura.



Maria Verdaguer, dins,

Reduccions : revista de poesia, 2006. Núm. 86. P. 19 

21 de setembre 2013

QUALSEVOL HONESTA MESTRESSA DE CASA

Qualsevol honesta mestressa de casa els distingiria:
tenen nas per al peix, ull per a les pomes.
Hi ha cap misteri en quins són els sans
i quins els podrits? Cap, segons ella.

Qualsevol honesta mestressa de casa que, per desgràcia,
hagués contractat una dròpola per fregar,
podria a l'instant distingir entre els criats
els ganduls, els mentiders, els pispes.

Vol dir que hi ha un sisè sentit especial
propi de les mestresses de casa per a les seves vestals tasques?
O bé es tracta d'un fracàs dels altres cinc
en tots aquells que escriuen imprudentment del tema?




Robert Graves. El país que he escollit : antologia poètica, 2009
Ed.: Josep M. Jaumà
Pr.: Lucía Graves

02 de desembre 2012

M'ha tocat escriure

Vaixell de Pesca / Barco de Pesca / Fishing Boat


Al meu pare

M'ha tocat escriure
avui amb poques paraules
tota la teva vida.
Amb cura ho he anat fent
desglossant-ne les teves obres.

Ara potser hi haurà
qui ho llegeixi.
Però ningú sabrà,
com jo, com eres de debò.
Tota la força que hi havia
dins teu i el molt
que ens estimaves.

Construïes vaixells i
navegaves temorenc com eres.
Salvares dics desnonats
i et senties sol,
quan em parlaves
de problemes matemàtics
que jo no entenia,
i que per a tu eren senzills
i clars com l'aigua.

Eres modest i el teu nom tenia
les inicials d'aquella mar
immensa que t'acollia.
Sovint parlem de desavinences
entre pares i filles i   fills també.
Però jo puc dir que per a mi estimar-te
ha estat com respirar, de fàcil.



Montserrat Abelló. Poemes d'amor : antologia, 2010

22 de setembre 2012

Als pobles

Als pobles. Déu no viu pas en un racó,
com pensen els incrèduls, sinó arreu.
Beneeix el sostre i la vaixella,
i obre honestament els porticons.
Als pobles, Ell hi és massa. En una cassola
fa llenties els dissabtes a la nit,
balla, somnolent, damunt del foc,
i em pica l'ullet com si volgués un testimoni.
Aixeca tanques en silenci, casa una noia
amb el guarda forestal. I com de broma
fa que el caçador sempre erri el tret
quan intenta abatre un ànec.
La possibilitat de veure tot això,
tot escoltant la tardor com xiula,
és en essència l'únic plaer
que un ateu es pot permetre en un poble.



Joseph Brodsky


Reduccions : revista de poesia. núm. 100, p. 125

Traducció de Xènia Dyakonova i Oriol Prat

11 d’agost 2011

Clementina Arderiu

Aquesta poesia de Clementina Arderiu afirma
novament la possibilitat d'una literatura a
base de sinceritat sense caure en el realisme,
en el cinisme millor dit. Cal només seguir la
recomanació de La Rochefoucauld: pensar coses
honestes i delicades. La contenció no ha
d'exercir-se en la poesia, repetim, sinó en
el pensament.


Fragment.


Joaquim Folguera. Les noves valors de la poesia catalana. 1976


A cura d'Enric Sullà

14 de gener 2011

La meva Europa

     A Nisaan Eftal, exiliat armeni.


El prestigi de la vella Europa
s'ha desplomat també sobre els teus canals,
Amsterdam,
sobre els teus parcs tan verds,
sobre milers de flors.

T'he resseguit silenciosament,
he escoltat el batec arrítmic
de les teves aigües...
(Europa se'ns mor)
i malgrat tot,
paradís de refugiats,
de sans-logis, d'apàtrides,
et prefereixo
sense disfresses,
així d'honesta;
així de bella.



Sílvia Aymerich, dins, 

Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans. 1999

17 d’abril 2010

Codicil de poeta

Us llego, amics, senzillament,
els tres quefers humils de sempre:
viure (i menjar) amb decòrum cada dia;
si podeu, endegar cobejança i luxúria;
pensar (creure o dubtar)
en la certesa i les hipòtesis
de la mort de la carn
i la vida nova de l’ànima.


No hi ha res més a fer; i ja basta.

La resta és literatura.




Pere Quart. Poemes escollits. 1983

A cura de Joan-Lluís Marfany

14 de setembre 2008

Les dues canes

Tots disposem de dues
canes d'avaluar:
segons com dius que penses,
ets honest o malvat.

Amb subjectius criteris,

amidem gent a pams.
D'acord amb ells, si mates,
ets assassí o sant.



Salvador Espriu. Per a la bona gent. 1984