Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris independència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris independència. Mostrar tots els missatges

31 d’octubre 2023

Estimar

ESTIMAR és respectar
la independència del ser estimat
Així concep jo l'amor
¿On collons s'haurà ficat esta dona?





De: Ser, junts (1970)





Traducció de Marc Granell i Francisco J. Uriz

14 de febrer 2016

Estelada

Estelada ets viva
voles com un ocell lliure.
Des de la mar a la muntanya
ets ginesta que acompanya
la via. I al novembre
al desfullar la flor
digues: sí, sí
per la independència.

Adéu Espanya

Catalunya sobirana
saluda al món
amb la República Catalana.

Serem lliures

serem a Nacions Unides.
Sempre agermanats,
farem rotllana.

Un somni fratern

per la pau.
Podem arribar
a la superació,
amb un castell
d'equilibri i força.

Capdavantera la bandera

estelada oneja i vetlla
la flamma.



Mª Carme Pérez Vidal, dins,


Llibre de la XVII trobada de poesia catalana : Puigcerdà, 2015

22 de setembre 2014

M. Àngels Anglada : passió per la memòria (2)

Diada Nacional de Catalunya
El seu independentisme es basa en la convicció que no hi ha cap altra
solució viable per a la pervivència de la llengua catalana en unes
condicions òptimes. Creu que, en l'àmbit de la cultura i de la llengua,
els catalans viuen en un estat colonial i tenen el dret d'exercir la seva
sobirania plena en el context de la nova Europa. Si Malta o Xipre,
posem per cas, han aconseguit la independència, per què els catalans
no hi poden aspirar? Tot és un problema de poder: darrere d'una llengua,
darrere d'una cultura, sempre hi hauria d'haver un estat per defensar-la.
El seu independentisme beu de les arrels populars que tenen per
indestriable la independència nacional i l'alliberament social.


(Fragment)



Francesc Foguet i Boreu. M. Àngels Anglada : passió per la memòria, 2003



16 de març 2014

Cròniques d'una ocupació


Si en nom de la dona, enfront dels homes,
només les dones no domesticades poden parlar
i si en nom del proletariat, davant dels empresaris,
ho han de fer els obrers, per què els nacionalistes
espanyols es mostren tan contraris a permetre
que, en nom de Catalunya, s'expressin els
independentistes? L'home pot entendre el problema
de la dona, l'amo pot entendre el problema de l'obrer,
i això encara que no els agradin les solucions proposades,
però els estatalistes espanyols, tan patriotes que
defensarien la seva terra amb ungles i dents,
no poden entendre l'independentisme de les nacions
oprimides. Prop de tres segles de dominació els pesen
sobre l'ànima...



(Fragment)



Manuel de Pedrolo. Cròniques d'una ocupació, 1989


26 de juliol 2013

Fil de llum

LÍMITS
Quan sento que tot s’ha acabat,
que no sé aixecar el cap,
que no tinc forces per continuar cap endavant,

quan sento que m’he fet petit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí,

llavors m’esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.

Respira. Espera. Aixeca’t sense pressa.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t’espera.

quan sento que res té sentit,
que el món està girat,
que no sé com posar un peu a terra i recomençar,

Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat,
i cau cada desig que m’ajudava a avançar,


torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.

Andreu Rifé. Ping pong, 2012

27 de juliol 2012

M. Àngels Anglada : passió per la memòria (I)

Diada Nacional de Catalunya

Ideològicament, es declara obertament independentista. La nació catalana,
entesa com el conjunt dels Països Catalans, està oprimida. Que vulgui arribar
a constituir-se en un estat no és cap deliri! És un dret reconegut per a tots els
pobles. La seva visió cívica dels Països Catalans, completament integradora
i respectuosa, aposta per una major comprensió interterritorial i no oblida
tampoc les comarques més abandonades -poc conegudes per la resta de
catalans-. La cultura i la literatura són mitjans eficaços per a agermanar
els catalans i per contribuir a acostar-los molt més.

(Fragment)


Francesc Foguet i Boreu. M. Àngels Anglada : passió per la memòria, 2003

04 de juny 2010

A Catalans de 1918,

Foix descriu una visita seva a Folguera,
a Vallvidrera, l'agost de 1916:

Ara, escolteu: tinc ganes de fer un diari.
Un gran rotatiu amb tots els ets i uts
i els homs i les ces trencades que calguin.
Vull veure el primer número al carrer d'ací
a set o vuit mesos a tot estirar. (...)
- Ens caldran anuncis; però els redactaran
escriptors de prestigi, i, si pot ésser,
els poetes. Tot clar, concís i succint.
Hem de provar de dir-ho tot amb la
meitat dels mots que empren els altres. (...)-


J.V. Foix.
No pesquis mai amb els ormeigs d'un altre, 2009

31 de maig 2010

Atenta revolta

Manifestació de l'11-09-2012 a Barcelona per Teresa Grau Ros
Enmig d’aquests espais indefinibles
sents que les actituds
són de debò:
brillantor d'ulls i somriures sincers
dins la clara delicadesa de les urnes.
S’han encaminat cap a tu, Independència,
mans generoses i obertes. I és la confiança,
l’energia que les convoca i exalta,
i el ferm desig de votar.





Teresa Grau Ros

18 d’abril 2010

Un dia

A Ignasi Agustí

En el dia fixat,
la polsina oblidada
emprendrà el seu camí
de l'obscura clotada.

Oh missatge segur,
veritat emergida.
Cada engruna de pols
una engruna de vida.

En el cor hi haurà sang,
però no terboleses:
un casal ben obert
amb les llums ben enceses.

Ja la carn no sabrà
què vol dir melangia.
Serà feta d'un cel
que la pluja esbandia.

Tomàs Garcés. El senyal, 1949