Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris inspiració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris inspiració. Mostrar tots els missatges

26 d’abril 2021

Enversar

              A la tieta Teresa Grau Nadal de Torà


Cercant el teu tarannà amistós
i moltes fonts d'inspiració
la fermesa de les plantes
alegre i enyorada, riallera.

Versos lliures i cançons
lliris d'aigua, canyissars
gran destresa maternal
estimada i recordada


Teresa Grau Ros


15 de març 2020

¡Que les muses t'inspirin!

                              A qui s'inspira pencant


Si mai beus a les fonts
que tant guarden les muses,
faràs caure mil pluges
de cançons, llamps i trons.

I si et diuen: «¡Cantaire,
que ens inundes el món!»,
tu els respons: «Un segon,
que us componc un paraigua».



Ricard Bonmatí. L'any tirurany més poètic, 2019
Il.: Montse Tobella

07 d’abril 2019

La fada

Una menja es diu que és fada
quan no porta gaire sal,
i una bruixa es torna fada
quan fa bé en comptes de mal.

Si no tens, bona fadrina,
sabatetes per 'nâ al ball,
la teva fada padrina
te'n farà unes de cristall.

Si una dona molt velleta
vol passâ el carrer pel mig,
porta-la de la maneta
i et farà complî un desig.

Si no et sona cap pregunta
de l'examen trimestral,
ve la fada i t'ho apunta,
i així et surt fenomenal!

I si et falla, bon poeta,
la gran inspiració,
ve la musa amb la vareta
i et fa escriure un vers rodó!



Ricard Bonmatí. L'any tirurany, 2003

Il.: Roser Rius

18 de maig 2014

Pressentiment de "il pensieroso"

Suprem recolliment en tu reposa
oh marbre afaiçonat de claredat.

L'ala del pensament és la que et posa
més que dolor, tristesa i gravetat.

Veus potser dintre teu, de tota cosa
la inútil, la pregona vanitat,
i com l'home, poruc, dir-se no gosa
que el viure només és somni cansat.

I el cor se't fa suau d'una tendresa
per aquell son que vora teu respira
en les parpelles closes de la Nit.

Ella resta ignorant de la sorpresa
que brolla de la llum i que ens inspira
a nosaltres, mortals, joia i neguit.


Rosa Leveroni. Poesia. 1981

Pròleg de Maria Aurèlia Capmany.

29 d’octubre 2011

Jo en tenia una cançó

La tècnica de la santa paciència, la saviesa
immemorial i un xic d'inspiració d'última hora

Albert Canadell, Òpal de foc


Jo en tenia una cançó

la tenia del meu pare
que feia riure i plorar
i era un crit de parracaire

Sabíem una cançó

que el pobre i el ric i el lladre
la cantaven ajustats
al trencant del camí ample

Vam aprendre una cançó

que el dia que la cantàvem
el món perdia la por
i els llums pampalluguejaven



Enric Casasses. Bes Nagana, 2011



09 de setembre 2011

Com neix el poema

Tan sols senzills indicis:


. Coneixement molt a fons dels mots per crear bellesa.


. Captació de petits i insignificants detalls:

de la naturalesa, dels animals, de les plantes o dels fenòmens atmosfèrics.
dels sentiments, de la mort.
de la convivència, del millorament de la persona, de la societat i del país.

. La inspiració. Les muses. Del seu difícil i mal comportament.

Un lleu llampec, desvetllat a alta hora o de matinada.
A les fosques i amb el cap despert.

. El lèxic i la forma es resisteixen molt.


. Cal conèixer l'ofici. L'experiència dels anys. Treballar molt.

Perseverar, corregir, insistir. No estar mai satisfet del tot.
Guardar la feina al calaix i més tard reprendre-la.

. Memòria sobre els primers temps de la vida i el ressò d'aquells records dins la consciència adulta.

Ser poeta és tenir consciència de la pròpia infantesa.


Francesc Palet i Setó. Us tinc a la mà. 2000


18 de juliol 2009

Lloll


Són paroles i miaus,
la teva vie en rose?
Si la iaia t’il·lumina,
l’olor de fonoll t’inspira.

Veu multivalenta,
ens acaricies l’ànima.
I ens brindes un drama
d’exquisida criança.

La Vanessa t’enregrava,
mentre la pubilleta estudia.
La nena escolta i s’espavila
i la sala s’omple dia rere dia.

Sòbria, de gentil bagatge,
amb humor d’alt nivell
ens desvetlles somriures
i ens fas un bon jazzatge.


Teresa Grau Ros