Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris intimitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris intimitat. Mostrar tots els missatges

21 d’octubre 2023

S'encalma

S'encalma el vent, també la mar s'encalma.
Ara les barques van tornant a port
i els pins s'adormen vora de les cales.
Un mantell de silenci posa accents
d'intimitat damunt de cada cosa.
La quietud, la quietud perduda
com un retrobament inesperat.
Molt lluny se sent alguna veu que canta.




Miquel Martí i Pol. Quietud. 2004

Il·lustracions de Carme Solé Vendrell

03 de gener 2022

El llibre d'hores: gener

El fred ens fa més íntims i vulnerables.
Som antigues ferides a la intempèrie
d'uns dies que caminen amb peus petits
pels pendents fràgils del cor i les teulades.
Moment propici per recloure's a casa
-com els secrets es reclouen a la boca
càlida que els calla-, sentir el borbolleig
espès de les hores que couen a foc
lent, parar atenció a la fusta del llapis
que creix, als ossos de les lleixes que cruixen,
donar corda al mecanisme rovellat
dels records, passar el plomall aquí i allà,
abaixar el contrast cridaner dels colors
que pengen torts a la paret, ocupar
el mínim espai possible -un simple punt
enmig de les coordenades de l'aire
i la sang-, ficar-se sota l'edredó,
arrupir-se, gairebé desaparèixer.




Gemma Gorga. Instruments òptics. 2005

Premi ex aequo Poesia Gorgos, 2004.

12 de setembre 2021

La vall de Sant Daniel

Intimitat de la tarda.
L'ocellada hi canta amb zel
i el rierol amanyaga
la vall de Sant Daniel.

Aquí reneix l'alegria
i es sotmet el cor rebel
a la pau i li dona aire
la vall de Sant Daniel.

Canten les benedictines,
cor obert i sense vel,
i recull el càntic verge
la vall de Sant Daniel.

Es va condormint la terra,
i jo, sota el cobricel
de l'estelada, respiro
la vall de Sant Daniel.

Els sentits, corpresos, veuen
com apunta el primer estel.
Capvespre de la lloança,
la vall de Sant Daniel.

Quina frescor de paisatge!
L'Esperit hi posa rel
i li dona carn i arbre
la vall de Sant Daniel.

Arborat de l'espectacle
la boca se'm torna mel
i em fa transparent el rostre
la vall de Sant Daniel.



Pere Ribot, dins,

Edició: Narcís-Jordi Aragó

Il·lustracions.: Mercè Huerta

11 de gener 2020

Les seves mans

Les seves mans, les que matinaven,
les que posaven ordre als afers de la jornada,
les que espolsaven per la finestra les llàgrimes amagades sota els coixins,
les que comptaven peticions i les distribuïen en moixetes a les galtes,
les que arrabassaven fils de fretura de la intimitat casolana,
les que abraçaven l'única fotografia familiar que quedava en la intimitat casolana,
les mans d'ella, ara,
recullen les engrunes del cor, disperses sota la runa.





De Paisatge de mort i desolació / Natura morta


Rasha Omran, dins,


Jo soc vosaltres : sis poetes de Síria. 2019

Edició: Mohammad Bitari.

Traducció: Margarida Castells Criballés.

05 de maig 2018

Eivissa

Arriba dels conreus l'autobús matiner
i es detura a la plaça on frisa el mercat.
Els camperols de Sant Josep venen ametlles
i el xivarri ofega llur veu minsa, delerosa.

Els pescadors del moll tornen a Vila
voltats d'olors de mar endintre.
No hi ha vent que mogui els xiprers al jardí,
ni trontolla la persiana que clou la intimitat.

Recordo el vell de les taronges
i la darrera corredissa dels nois
                                                  que van a escola.
Un raig de llum s'esmicola al port.




Francesc Parcerisas. Triomf del present : obra poètica 1965-1983. 1991

Pròleg de D. Sam Abrams

13 de gener 2018

Camí del bosc

T'atreu el camí
que el bosc gelosament guarda,
t'atreu la penombra
i la suau intimitat.

T'atreuen els avets,
la seva forma i alçada
com fletxes de somnis
cercant la claror.

Sents la natura
i el cor mig salvatge
quan més t'endinses
en el bosc interior.

Lentament entens
el llenguatge de branques tallades,
de fulles perennes,
de molses i líquens,
de la humitat i l'enyor.



Assumpció Forcada. Ecosistema. 1998

Pròleg d'Olga Xirinacs.

31 d’octubre 2017

Sentors de natura

Romaní o romer (Rosmarinus officinalis) per Teresa Grau Ros a Flickr
                                           Cercant estols de romaní,
                                           la mà se'm feia ala ardida
                                           volant pels boscos de la vida.
                                                        Josep Colet i Giralt



El romaní m'aroma l'esperança
florint-me brots de blau i la promesa
d'una callada i viva confiança
per tot un món de llum i verdor estesa.

Flaires de bosc, com ànima escampant-se,
fina sentor, perfum de saviesa
oberta a jorns de brises, per on dansa
la pau que neix de la naturalesa.

El bell entorn ofert m'omple el cistell
del pensament, talment màgic miracle
que em fa volar pel prat de l'horitzó.

En el meu cor, que ja se sent ocell,
la vida visc amb l'íntim espectacle
de la Natura feta llum i olor.


Carme Raichs. Mosaic poètic : poesia. 2003

Pròleg: Josep Colet i Giralt

14 de setembre 2017

Recepta de cuina

                                  A Elisabeth Hangertner


Afegir una mica de sal cada dia,
fer la pasta amb la farina de les hores,
emmotllar-la sens que quedi
un sol grum o problema.

Posar una copa de passió,
afegir-hi les espècies dels somnis,
treure l'all de l'angoixa,
posar el llorer de les idees.

Que no manqui el julivert de l'esperança,
l'aroma d'un bes de canyella,
la calidesa amorosa del tacte,
la temperatura del cor.

Remoure la cassola amb una abraçada,
tastar la salsa amb una besada,
deixar que bulli lentament
amb la tapadora de la confiança.

Parar la taula amb estovalles
i ornaments festius de litúrgia
i en un gerro d'aigua
les flors del desig.

Il·luminar amb llum càlida
les pupil·les dels ulls, sens pressa,
gaudir amb tot els sentits,
de tota la intimitat que el cor us demani.



Assumpció Forcada. Fotosíntesi. 2004

Pròleg: Carles Duarte.


25 de febrer 2017

Son Parera

El paradís serà mentres jo visca,
a la penya floreix la taparera,
homes i dones treballant a l'era,
el cavall trota mentre el carro llisca.

L'adolescent, que al món rural s'arrisca,
dins la garriga per a ell estrangera,
amb bosc d'ullastre, aritja i mata rere
el torrent amb pendís mull que rellisca,

es banya de natura amb íntim xiscle
mentre l'ànima vol el cant debatre
amb l'eriçó, la cega o el llentiscle.

Quan el fullam sigui ressec com llatra
i s'esclovelli la collita amb riscle
sabrà del temps el gra en la tinta batre.



Àngel Terron, dins,

Reduccions : revista de poesia. núm. 75, p. 29

12 de desembre 2015

Somnis

Com una branca d'olivera nua
es cobreix amb els primers brots,
es vesteix d'il·lusió l'existència
en el teler especial dels somnis.

Com vell artesà expert, amb cura,
es tracen els fils de la imaginació.
En la direcció escollida es mouen
sense entrebancs cap a l'odissea.

No es podran espatllar els somnis
que s'esdevenen en la llibertat
i prenen rumb en el viatge cap a Ítaca
en l'espai absolut de la intimitat.


Eulàlia Ripoll. Darrera els vidres, 2008

01 de març 2015

Hi ha tantes coses belles! (pròleg)

Finestra de la Torre de les Aigües (Parc de la Barceloneta) per Teresa Grau Ros en aquest blog
... Hi ha tantes coses belles!
L'Israel generós ens agraeix que
ens mantinguem a recer de la
seva intimitat delectant-nos amb
un gran convit, el convit de la vida,
de la vida que ve de tantes vides...


(Fragment del pròleg)


Carles Zafon, dins,



Israel Clarà. Una mena de màgia, 2009

15 de febrer 2015

2

Dew in mist per Susanne Nilsson a Flickr
Quina llàstima, un senyor en retir refinat component poemes:
conforma el seu estil al del clàssic vers de Xina,
la seva poesia és elegant, plena d'artificioses frases.
Però si no escriu de coses íntimes de dins el seu propi cor,
quin sentit té escampar tal quantitat de paraules?



Daigu Ryokan. Gota de rosada en una fulla de lotus, 2001
Ed. i Tr.: Natàlia Barenys

29 de novembre 2014

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (4)

Anà a estudi en un col·legi
que uns anglesos van fundar
per a un geni tan egregi.

Però amb els llibres no hi té
una intimitat tan fonda
que li faci el cap malbé.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

31 d’octubre 2014

En el curs del temps

...Cert que la vida no es contraposa als llibres,
però aquests contribueixen a assentar-la. En
cert sentit la fixen, i també l'avaluen. Llegir és,
en tot cas, una activitat peculiar que exigeix
repòs físic i moviment espiritual, tal com
reclama intimitat, o almenys silenci, concentració
i un mínim de receptivitat a la paraula aliena.
Un llibre és una carta, i sempre ens l'envia algú.



Fragment del pròleg


Enric Sòria. En el curs del temps. 2010

20 de juliol 2014

L'art dels versos

Apeadeiro de Alpedrinha, 2009.04.11
Tota la ciència és aquí,
en la manera com aquesta dona
de les rodalies de Cantão,
o dels camps d'Alpedrinha,
rega quatre o cinc solcs
de cols: mà precisa
amb l'aigua,
intimitat amb la terra,
obstinació del cor.
Així es fa el poema.



Eugénio de Andrade. Ran del dir, 1994

13 d’octubre 2013

Fada

Lantana al Parc de Diagonal Mar per Teresa Grau Ros a Flickr
T'he vist jugant al bosc
entre fulles i marbres
sense a penes fer remor,
sense a penes deixar rastre.

T'he seguit amb cura
per evitar espantar-te.
I he gaudit en silenci del teu cant,
i en secret, de la teva dansa.

No he temut res,
dels teus ulls fràgils
no podia esperar venjança:
per haver vist com et cobries de flors,
per haver vist com et vesties d'àngel.



Núria López Garcia. Estacions de trànsit, 1992

05 d’octubre 2013

L'estada a la Gran Bretanya

Cardiff Bay Xmas Day
                              ...
A la Universitat, la meva agradabilíssima
feina d'explicar història i literatura
catalanes, em permet observar professors
i alumnes i veure la varietat, la unitat i
la independència que s'hi respira.
A cadascú se li concedeix un marge
de confiança i no se'l destorba;
se l'estimula.



(Fragment)


Joan Triadú, dins,

Agustí Pons. Joan Triadú, l'impuls obstinat, 1993

31 de gener 2013

Aquesta pàgina


Aquesta pàgina ha de restar gairebé tota en blanc,
en commemoració
dels qui
coneixem o estimem
i que no podem nomenar,
perquè, en evocar-los, causaríem dany
a altres persones,
el dolor de les quals ens resultaria insuportable.
(Pots pronunciar llurs noms, en veu molt baixa, mirant l'espai no
escrit, amb la intenció que s'adigui més amb la teva sensibilitat.)

(Fogars de Tordera, octubre)


Xavier Renau. Temps a través, 1993

17 d’octubre 2012

Em mires amb un

Em mires amb un
tel als ulls; feixuc
pel pas dels anys,
restes altívol al
bell mig del saló.
En silenci,
observes cadascun
dels visitants. És
només en la nostra
intimitat quan
deixes que t'amanyagui,
i tu em respons
-amb veu ample-
que sí; que m'estimes.




Montserrat Galobart. Compàs de tardor, 1997
Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 1996

07 d’octubre 2012

Hi ha un silenci de barques


Hi ha un silenci de barques
i una penombra blavosa que s'esquinça.


Travessa aquest paisatge
de temps que s'adormissa
una flama roja, groguenca
de nespres i llimones,
una columna horitzontal de llum
que afirma l'existència com un crit,
com un desig incandescent
enllà d'aquesta calma.


Carles Duarte. Maríntim, 2008