Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris líquens. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris líquens. Mostrar tots els missatges

29 de febrer 2020

El que hauria d'haver dit amb un haiku

Surt la lluna plena
sobre els cingles,
més amunt dels avets
i la fageda nua.
Respira molsa i líquens,
solitud, pensament,
llunyania.
L'aigua de l'estany,
muda, reposa.
Neixo entre els boixos.



Amadeu Vidal i Bonafont. Emboscada. 2019


Pròleg: Jana Balacciu Matei.

Epíleg: Cèlia Sànchez-Mústich.

XXIII Premi de Poesia Màrius Torres, 2018

05 de setembre 2019

Jo no camino

Jo no camino.
És la terra que em camina.
Em caminen les alzines.
Els líquens i les pedres em caminen.
Em caminen els ocells.

Em camina tot el cel sobre l'esquena,
sobre el cap.
Em camina sota els peus,
sota el cor i la mirada.
I jo no sóc.

Jo no sóc res.
Sóc la fulla,
l'ombra petita de la fulla,
la mica d'airet que fimbreja
dintre l'ombra petita de la fulla.

Jo no camino.
No camino ni parlo,
perquè és ella la que parla:
la terra que em camina per damunt
de tot el que em penso que sóc.



De Caure (2011)

Laia Noguera i Clofent, dins,

Poetes del Maresme : deu anys d'Espais de Poesia, Alella 2008-2017, 2019. 2a ed.
Ed.: Montserrat Serra i Arenas

13 de gener 2018

Camí del bosc

T'atreu el camí
que el bosc gelosament guarda,
t'atreu la penombra
i la suau intimitat.

T'atreuen els avets,
la seva forma i alçada
com fletxes de somnis
cercant la claror.

Sents la natura
i el cor mig salvatge
quan més t'endinses
en el bosc interior.

Lentament entens
el llenguatge de branques tallades,
de fulles perennes,
de molses i líquens,
de la humitat i l'enyor.



Assumpció Forcada. Ecosistema. 1998

Pròleg d'Olga Xirinacs.