Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maduració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maduració. Mostrar tots els missatges

08 de gener 2023

Dolmen

Als inicis de l'escriptura, algú dedica una part de la seva vida a
fer el seguiment d'una roca. A escriure les seves impressions sobre
aquesta roca. El segueix un altre escrivent, i un altre, i així
successivament. Si això s'hagués fet, ara tindríem un document
escrit al llarg de tres mil anys sobre la biografia —en curs—
d'una roca. Els seus moviments, les seves erosions, els seus
paràsits, l'acumulació, la maduració i la pèrdua i la recuperació
de les pàtines... I, com un palimpsest, el pàl·lid reflex de les
vides de tots els escrivents que haurien pres el relleu, al llarg
de tres mil anys, en la tasca de narrar la peripècia i vicissituds
d'una roca. Un mineral com a nucli i milers de vides humanes
al seu volant, orbitant en l'escriptura, traçant trajectòries en
tots els sentits, a l'entorn de la roca impassible. Una cultura.


Sebastià Alzamora, dins

Reduccions : revista de poesia. Tardor-Hivern 2020. Núm. 116. P. 37

20 d’agost 2015

A la Laia

Imatge de la pedra per a l'evacuació de les aigües de la pluja al Gaudí Centre de Reus per Teresa Grau Ros
Escolta: el teu nom parla amb tu.
Cada lletra fa costella:
diu: demà i mai.
Tu mira. Fuig sense nom!
En el través no cal amagar-se,
ni ala. En l'aigua t'espero,
amb el silenci que ara guardes:
d'una pruna i d'una nou.

En la mudesa del setembre
i la seva maduració...

(Fragment)


Josep Ll. Badal. O pedra, 2002


18 d’octubre 2009

Tots els qui et busquen...

Tots els qui et busquen et tempten,
i aquells qui et troben et sotmeten
a la imatge i al gest.

Jo, però, vull comprendre’t
com la terra et comprèn;
amb el meu madurar
madura
ton regne.

No vull de tu cap vanitat
que te’m demostri.
Sé prou que el temps
té un nom diferent
del teu.

No facis cap miracle per complaure’m.
Dóna raó a les teves lleis,
que de generació en generació
van fent-se més visibles.


Joan Vinyoli. Noves versions de Rilke, 1985