Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maig. Mostrar tots els missatges

20 de maig 2023

Vent

Vent que mous branques
unglejades pel sol
mai no t'he vist.


Maig lluminós,
oliverar de plata
i els brots dels ceps!


Eudald Puig, dins,

Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català. 2018

A cura de D. Sam Abrams

24 d’abril 2023

El Conflent de maig

Al maig el Conflent és un mar tot verd.
És un mar fet d'herba i de rama nova;
cada any, en poc temps, el pla n'és cobert
i després l'onada assalta la roca.

En el regadiu la flor del pomer
mou del cap dels dits una airosa escuma,
quan ja, més avall, lluu el cirerer
el corall del fruit a sota la fulla.

El vaixell tot blanc del gran Canigó,
tota vela estesa, a punt de partença,
sembla esperar al port que el vent sigui bo
per trencar l'amarra i assajar la dansa.

Damunt d'aquell mar l'aire és tan lleuger,
que li cal uns prats per donar-li forma;
passejant-se mans al llarg de l'herbei,
s'ajau amb delícia en un clot de coma.

El Conflent de maig em fa el somni verd,
de capoll florit i de fulla tendra;
de la primavera hi duu tants secrets,
que només un faune el podria entendre.



Francesc Català. Poesia completa. 1989

Pròleg de Jordi Pere Cerdà

31 d’octubre 2022

Cant de maig

Trontollem, amor, les roses
sobre els fronts empurpurats.
Totes, totes, s'han descloses
al calor del mes de Maig.

I que hermoses són les roses,
i que hermoses, mon amor!
I que hermoses són descloses
tot a vora de ton front!

Les donzelles i les roses
s'han descloses aquest mes;
totes dues s'han descloses
encensant lo món enter.

Les donzelles i les roses
són lo més hermós del món;
totes dues s'han descloses
per lo goig suprem de l'hom.

Vull cantà', amor, a les roses
que ton front han coronat.
Sols per mi us haveu descloses
al calor del mes de Maig!



Víctor Català. Lo cant dels mesos. 2020

Edició, pròleg i dibuixos d'Enric Casasses

05 de juny 2022

Els cants d'ocells

Els cants d'ocells, d'un branc a l'altre apariats,
assagen una viva sonatina
Els cants d'ocells són molts i variats
al mes de maig, quan l'herba és fina.

Perdent el gotejar daurat de la cançó,
el rossinyol travessa l'aire.
I senyoreja en la verdor
de la falguera el gripau sospiraire.

D'un camí a l'altre jo me'n vaig.
Una branca planera i suspesa m'encisa.
I ve de nàixer en el llavi de maig
tot l'atzur fugitiu d'on ve la brisa.


De Cantilena

Josep Sebastià Pons, dins, Poesia. 1995

24 de maig 2022

Maig

Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.

El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.

Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,

i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.

El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges

i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.

Per la fira de Sant Ponç
comprarem llaminadures
i herbes collides al bosc
per curar-nos les malures.



Miquel Martí i Pol. Bon profit ; Per molts anys! 2006

Il·lustracions de Carme Solé Vendrell

08 de desembre 2019

Què és la poesia?

La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra,
per vessar una gota de consol
en lo cor trist dels desterrats fills d'Eva.

Los fa record del paradís perdut
on jugava l'amor amb la innocència,
i els ne fa somiar un de millor
en lo verger florit de les estrelles.

Ella és lo rossinyol d'aquells jardins,
són llur murmuri bla ses canticeles
que hi transporten al pobre desterrat
dant-li per ales místiques les seves.

No es deixa engabiar en los palaus,
no es deixa esbalair per la riquesa,
en la masia amb los senzills del cor
ses ales d'or i sa cançó desplega.

Mes per sentir-li modular a pler
la pobra humanitat està distreta;
qui està distret amb lo borboll mundà
¿com sentirà la refilada angèlica?

L'aucell del paradís no es fa oir, no,
de qui escolta la veu de la sirena:
lo cel que es mira en la fontana humil
no s'emmiralla en la riuada tèrbola.

De poetes cabdals prou n'hi ha haguts,
cap d'ells la dolça melodia ha apresa;
qui n'arribés a aprendre un refilet
aquell ne fóra l'àliga superba.

Més l'aucellet refila tot volant,
calàndria de l'empírea primavera,
allí dalt entre els núvols de l'orient
llença un raig d'harmonies i s'encela.

Jo l'he sentida un bell matí de maig,
lo bell matí del maig de ma infantesa;
jo l'he sentida la gentil cançó:
per ço m'és enyorívola la terra.


Jacint Verdaguer, dins,


Llanterna màgica : antologia poètica. 2016

Ed.: Carlota Casas i Pep Paré
Il.: Carme Solé Vendrell



31 de maig 2019

Una tarda de versos de maig

Transformar el fet de no poder estar
als esdeveniments poètics que desitjaria.

I descobrir, escoltant 
i gaudint àvidament, a l'aparell,
veus i personalitats diferents
i extraordinàries alhora:

Mary Oliver i Rafeef Ziadah.

Aquest bategar compassat
d'una realitat poètica 
que ni Arderiu,
ni Espriu
no van conéixer ni assaborir,
ni milions de poetes d'arreu del món
imaginar-s'ho.
I ara, nosaltres, sí!

Internet i la pluja m'han regalat, 
novament,
l'equilibri a l'espai quotidià
una tarda de versos de maig.



Teresa Grau Ros

12 de maig 2019

de roent a fresc

de roent a fresc
el capvespre de maig
escric al ras

paratge admirable
esperant que el sol s'ajaci
tot és esperar




Patrick Gifreu, dins,


Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català. 2018

Edició: D. Sam Abrams

20 d’agost 2018

Jardí blau

Van repintant les plantes del jardí
els teus ulls blaus i l'aigua cristal·lina
amb el pinzell del cor, ple d'un florir
vingut del cel ーblavor que ens il·lumina.

El lliri blau és com una campana
i el seu dit groc oneja fet batall
mirant el cel. I la claror llunyana,
pluja de llum, és un blavís mirall.

Totes les flors que pel jardí blavegen,
nades un maig de primavera inflat,
amb perfums blaus el verd intens oregen,
i omplen el cor d'un gran somriure alat.

Els teus ulls blaus, que pinten el jardí
ーtalment, del cel, dues brillants estrellesー,
porten la llum a l'ombra del destí
i són esclat d'il·lusions novelles.

I si era gris el son de l'abandó....
Ara em duu el goig un somni de blavor!


p. 50


Marina Grau i Augé. Veus del meu jo. 1994
Pr.: Josep Colet i Giralt

21 de maig 2017

Dia de maig

Cirerers florits per Núria a Flickr
El cirerer se'ns ha mudat
      vestit de lli:
aquest matí del mes de maig
      vol donar el sí.

Les branques són com un punxó,
      de blanc cobertes
fins a l'extrem d'un embolcall
      de flors obertes.

Bufava el vent, queia la neu,
      i ja era bell
però ara n'és més, amb la bellesa
      a flor de pell.

A ple hivern el seu encant
      era un miratge
de la vida, absent com l'ombra
      del seu fullatge.

Ja no és cap figura ombriva,
      cap aparença,
és tot bellesa, amor, vivesa
     i recompensa.

Matí de noces, matí de sol,
      la núvia espera
aquell espòs que li han promès
      que era per a ella.



Guido Gezelle. Quan l'ànima escolta i altres poemes. 2000

Traducció: Ferran Bach

05 de maig 2017

Josep Carner

En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.



Gabriel Ferrater. Vers i prosa, 1988

Ed.: Jordi Cornudella
Ed.: Joan Ferraté

31 de maig 2016

el maig t'ensenya

el maig t'ensenya
que el món és més verd
com més gris és el cel






Ramon Farrés. El present constant. 2009

Coberta: Atzavara, acrílic sobre tela
original de Pep Dengra

29 de maig 2016

CANÇÓ DE MAIG

Flor del taronger agre o bord (citrus aurantium) per Teresa Grau Ros
Lo taronger floreix,
       tot ell és flaire;
la flor del taronger
       perfuma l'aire.

Amb son preuat perfum
        l'oreig s'adorna,
parteix ben lluny amb ell...
        mai més lo torna.
Abans no el robi tot,
        oh vida mia!,
baixem al jardí junts
         al caure el dia.

Brandant lo taronger,
        al vent s'inclina,
i una ruixada en cau
        de tarongina.
Correm sota el brancall,
        ma companyona,
i et teixirà la flor
       blanca corona.

Correm, que el taronger
       perfuma l'aire!
Correm... que el mes de maig
       no dura gaire!


Apel·les Mestres / a cura de Joaquim Molas

07 de maig 2016

Les cames gruixudes dels senyors

Les cames gruixudes dels senyors,
els adorns i els rínxols de les dames...
El millor que en un museu he vist
són els arbres rere la finestra,
una enorme reverència a l'arquitecte
pels núvols damunt de les teulades.
El millor que he sentit és, un matí de maig,
l'assaig d'una orquestra de vent d'uns nens de primer
des de la finestra oberta d'una escola de música.



Vera Pavlova, dins,

Reduccions: revista de poesia [s.l.] : Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2014 2385-4634 2014: Núm. 104, p. 52-67

Traducció: Anna Latyssheva i  Júlia Ferrer.

06 de gener 2016

Cartes de l'orient

Vil·la Casals. Museu Pau Casals (El Vendrell) per Teresa Grau Ros
A l'oest del país, a les portes del temple.
Els diluvis de maig, la seqüència establerta.
Tot això eren camps i comptàvem els anys de l'hivern.
Com qui compta senyors amb paraigües entre la gent.

I les branques es balancejaven lligades al sud.
La finestra els milers de paraules per minut.

Trobadors, barques, cartes de l'orient.
Deixant de banda el temps present.
I des del nord núvols de confeti espès,
que desfà l'aire i ja no hi és.

El moment és absurd però somrius amb bellum
mentre el fum de la pipa li fa plorar els ulls.
I segueix el camí d'un ocell des de l'Àfrica.

I ara compta onades per metre quadrat
i calcula la corba i el radi del mar.
Un soroll passatger, una cosa tan bàsica.

Trobadors, barques, cartes de l'orient.
Deixant de banda el temps present.
I des del nord núvols de confeti espès,
que desfà l'aire i ja no hi és.



Blaumut. El primer arbre del bosc. 2015

24 de maig 2015

Si mai de tu...

Si mai de tu m'he d'allunyar,
que siga en maig, quan primavera.
A poc a poc, per més restar.
A ulls oberts. A veu planera.

No vull sorolls de medir temps,
ni veus altives, ni companyia.
Vull ser barqueta sense rems,
que sols el vent, li fa fer via.
Tastar-te plena. Sentir-te tota.
Palpar-te amb ànsia. Beure't a gota.

Si mai de tu m'he d'allunyar,
que siga en maig, quan primavera.
....


Quan siga cel tot l'horitzó,
seré engolit per una ona.
I en un murmuri de cançó
diré: T'estime, Barcelona.

(Fragment)



Ovidi Montllor

29 de maig 2014

Nit de primavera

Aire de maig, no diguis res,
que el sorprendrem tot d'una;
la meva mà li obre el balcó:
Oh, quina olor de lluna!

Tota la saba del jardí
s'ha tornat flor i espera;
l'infant no ho gosa destriar
ni sap que és primavera.

Mare, quin és aquest ocell
que tan bonic refila?
Cap altre al món n'hi pot haver!
-i en coneix una pila-.

I aquesta lluna que no es mou,
per què és avui tan blanca?
-Jo gairebé no li responc-
Oh, quina olor a la branca!

I calla el dolç, tot pensament
deixant a la deriva,
mentre s'esborra del seu món
la coloraina viva

de tot un dia ben curull:
(passen els jocs en dansa...
el llibre nou ple de tresors...
l'amic que va allunyant-se...).

I en la clausura dels sentits
tot es rendeix, s'atura
i lentament es va adormint
amb una pau segura.



Clementina Arderiu, dins,

Ricard Bonmatí. Poesia a l'escola. 2008

11 de maig 2014

Dia de maig

Lo sol
resplendeix calent
en raigs brunits
d'un cel
ple de vels.
Tendre hàlit de vent,
mil llavors,
tenuïtat universal,
entra en cada cos.
És un dia de maig.
La pluja
a la fiada* caurà
i de la mia pell
desfullarà
la intensitat dels perfums
de l'ària
lo gaudi del sol,
l'alè del vent
que juga
entre els cabells.


Maria Chessa Lai

* D'improvís


La tercera illa. 2013

Edició: Joan-Elies Adell

01 de maig 2014

Torroja del Priorat

Torroja del Priorat per 11299883 a Flickr
Pel camí, solitud de la pedra,
camins del Priorat, difícils.
Els ulls s'hi arrapen
com un liquen, saben que el viure és curt.

Sento la merla en una obaga

i escolto veus antigues
com la del riu que ve d'un maig fecund
o el vent a l'ametller de verda clofa.

Que no se'ns trenqui el cel com un cristall

que s'enfonsa de llum.
Que no s'enruni aquest celler,
ni la paret, ni el pou,
rosegats per la tarda vermella,
ni els clavells, ni les ales, ni el pas lleu
d'un poeta que diu la primavera.


Maig 91




Olga Xirinacs. Óssa Major. 2009


31 de juliol 2012

Escrit a Remolins

Aquest garbí que és la meua ànima ha après també a diferenciar la pluja,
en tants viatges, moments i peripècies.

Tenim les ramalades d'aigua, previsibles però imprevistes, esbojarrades,
que al meu poble anomenem arabogues. Tenim aquells aiguats de les
tronades estiuenques, que dispersen sobtadament els xiquets quan juguen
al carrer, i no et donen temps a aixoplugar-te, i fan unes gotes amples que,
en caure, originen bufarotes. I avui, per fi, plou a Remolins una aigua dolça,
rítmica, que dona goig de sentir-la. Aquesta és una pluja domèstica, de casa,
que humiteja tot el pati interior. Ara s'ha tornat quasi bé un ploviscó que dibuixa
un ordit de fils mòbils a l'espai de la finestra. Els sarments de la parra, sarments
ufanosos de maig endins, li ofereixen els pàmpols tendres i grans, per mitigar-li
el cop. Queden una mica flonjos per la càrrega lacrimal.

L'aigua ha perlejat els fils d'aram, d'on penja la roba estesa premuda per pinces
verdes, grogues i roges.

Les plantes s'estiren i semblen novelles amb la superfície rentada. Del munt de flors,
només en conec el nom de les roses i els geranis.

Tot el dia ha plogut i potser plourà més, em diuen, perquè ha caigut un pilot d'estalzí
de la xemeneia. Ha estat una llarga xerrada amical del cel i la terra, avui.


Fragment d'Escrit a a Remolins 2


J. J. Rovira Climent. Olor de terra. 1993