Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mallerengues. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mallerengues. Mostrar tots els missatges

16 de febrer 2021

Diumenge

La llum del vespre fa
que tots tinguem el més
petit instant de glòria
i de misteri pur,
que sempre desitjàvem
com un delicte i mai
ho havíem dit. Els arbres
s'inscriuen en el cel
amb la puixança nova
d'un cos que ha descobert
alguna cosa més
real que la rutina,
i això és un secret
que compartim amb ells
i amb una mallerenga
i un raspinell i un gaig
que s'ha begut el vespre
i canta, ple de llum.


Xènia Dyakonova. Dos viatges. 2020

Epíleg: Pere Gimferrer

31 de juliol 2015

Les mallerengues

Polls de Parus caeruleus al niu a Olost
Les mallerengues, aquests ocellets celestials pel
color (perquè el blau de cel sempre es baralla
amb les pintures de llur ploma fins a arribar
a la mallerenga blava, també anomenada "primavera" i
"estiverola" 
i que és la més bonica de totes), 
són els menuts defensors del bosc  i del jardí 
i el fruiterar. I són tan ardides, tan bellugadisses 
i tan xerraires, que quan hom és molt parlador 
se li acostuma a dir: "Xerres més que una mallerenga".


(Fragment)

J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1986, 5a ed.