Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maragdes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maragdes. Mostrar tots els missatges

08 d’agost 2018

La joia al cap del gripau

Hi ha una pedra preciosa al cap del gripau.
La sargantana porta corona.
I el llangardaix mou amb la cua una maragda.

En aigües tenebroses viu el gripau.
I quan un raig de sol travessa sostres de fulles
la joia brilla.

En fondes coves de la muntanya dels minerals
viu amagada la sargantana.
I a l'hora del sol quan s'aventura a treure el cap
porta corona.

A les ruïnes del vell castell ple de llegendes
el llangardaix és l'amo.
Ni se n'adona,
de la maragda que avui ha fet rodolar
d'un cop de cua.



Històries d'animals, tretze. 2010
Poemes: Enric Casasses
Il.: Stella Hagemann

16 de desembre 2016

Somriu

SOMRIU la vesprada
quan somrius i em mires
i em dius les paraules
que em diuen l'amor.

S'encén la pell blava
de la nit de brises,
volcans i maragdes
si abrace el teu cos.


Versos per a Anna



Marc Granell. Poesia reunida : 1976-1999. 2000

Pròleg: Vicent Alonso

03 d’agost 2016

Fil de maragdes

TAMA-NO-O


Fil de maragdes,
ànima, fil de somnis!
Si et trenques, sigui
com en un rapte, l'últim,
més dolç, de la memòria.



Carles Riba, dins,

Josep Carner i Carles Riba : l'aventura de dos poetes. 2003

04 de juny 2016

Com salten les maragdes

Antonio Santacroce. Madre e figlio, 2002, terracotta. Quest'opera in argilla prima della cottura è servita da modello per il bronzo della piazza Castello ad Acicastello (Castello Ursino, Catània) per Teresa Grau Ros
Com salten les maragdes
del ventre de la terra,
així, dona, present
diví, l'esclat del riure
saltà, s'envolà ocell
de l'hort clos del teu ventre.



Carles Miralles. La mà de l'arquer. 1990