Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maregassa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maregassa. Mostrar tots els missatges

14 de gener 2018

Cos indomable

                           I
A sota el foc sagrat del cel empiri
respira el blau del mar amb veu sonora
mentre abrusa l'estrella de l'aurora
s'inflama en el meu cor el seu cantiri.
I el cos d'aigua modela fetiller,
i amb els corrents gravita la tempesta
com un gegant humit de nua testa,
interpreta tothora el seu paper!

                         II

                                                        Calma
La brisa en vol de somnis et pentina
amb la pinta encesa de claror.
I s'ondula el cabell de la marina
com la goja de mítica faisó.
Però talla el mirall sublim que sura
el frisós aleteig d'un plomí blanc
que cerca l'aliment amb desmesura,
en el blavís cristall, sense entrebanc!

                         III

                                                       Maregassa
Ona perduda que t'arrisses verge,
de blanca espuma, amb rumb, devers la costa
trenques el teu orgull mai no ferit
en infinites llàgrimes del pit.
I brames amb el vent més invencible,
com un sol cos navegues oceans;
bolques navilis, barques, naus, golut,
com un mestre d'art bèl·lic absolut!

                         IV

                                                              Platja
M'endinso en aquest mar que idealitzo
per la seva esotèrica natura,
i sento el remoreig del líquid fluid
que em xopa l'esperit de sal teúrgica.
I aquest diàfan regne submarí
m'acarona la nua pell de fembra
i sóc lleugera amb el seu tacte aquós
dins l'abisme profund del foll redós!

                          V

                                             Corrents marins
El blau intens navega l'horitzó
amb el frenètic curs de la marea
i el vent infla les veles sense por
del meu vaixell perdut en odissea.
Perquè no trobo el port on ancorar
els sentiments en aigües més serenes.
Vago de mar en mar cercant un clar
que m'alleugi el bagatge de les penes!

                           VI

                                               Aigua turquesa
Immergits els meus ulls en transparències,
contemplo fascinada el seu poder
magnètic que dibuixa l'aigua viva
amb el pinzell impetuós del somni.
Perquè del líquid ventre em dona un hàlit
d'aquell immens tresor que vibra exòtic,
i em faig mirall encès de llum turquesa
mentre aspiro l'encís del mar hipnòtic!



Anna-Maria Ticoulat
Ciutadella / Menorca
Finalista 1997    


Tres anys de poesia marinera. 1999 


Dir.: Vicenç Roca i Garrigó
Il·lustracions: Joaquim Budesca
       

25 de setembre 2016

Àlfred

A l'Àlfred, l'ha sorprès una gropada
massa ferotge per plegar-ne veles:
disset dies de lluita acarnissada,
dotze hores de combat entre aspres teles.
En les lleres de vida i mort, Caront
et posà, sanglotant, l'òbol als llavis
per dur-te a l'altra riba d'Aqueront,
que en un traspàs revés, ploren remers i savis.

Amb els cors esquinçats, hem pujat a la barca
que ha besllaurat el riu amb nimfea i sargassos
de pena i de dolor. Hem aprimat els passos
entre adormits nadons tot pregant a la parca
que en fili la bonança, i que ens bressoli el plany
amb la blanca esperança. Fins que un vellutat tint
en cabdellà el bolic cap al fosc averany:
bolcall de càndid llot, tarquim al laberint.

Descansa, Àlfred, fill de la dissort;
has lluitat amb braó i te'ns has mort.
Llisca, al llagut, cap a algun jaç segur,
immune a l'aflicció del món madur.

Arrima al volt la bella flor del Nil:
el lotus d'escalfor, record i estima.
Per molts abrils sense cap maregassa,
compassa, Àlfred, el sol del gentil.



                                  Roses, maig 2005



Esteve Sala i Casellas. L'estoig del temps, 2012


Pròleg: Àngel Rodríguez Lozano

Fotografia de la coberta cedida per gentilesa de Joan Boix