Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mel. Mostrar tots els missatges

24 de desembre 2023

Oh fills meus

Oh fills meus
escampats com l'herba clara,
vàrem ser quatre rius amb cinc afluents
i un immens himne d'amor.

Qualsevol os ens hauria agredit
sadolls com érem de mel.
La nostra dolcesa
és gran com la paraula del déu pur
que veu com s'esfuma la terra
davant del seu fulgor.



Alda Merini. Balades no pagades = Ballate non pagate. 2019

Traducció de Nora Albert
Epíleg de Lucia Pietrelli

04 de maig 2023

gos

Tant si és petit
com de grossa mida,
un gos eixerit
t'alegra la vida.
Ningú és més fidel,
perquè ho és de mena;
la cua remena
i té els ulls de mel.



Josep Vallverdú. Bestiolari. 2010

Dibuixos de Manuel Cusachs

Pròleg de Pep Coll

29 d’abril 2023

La nostra pluja

         Per dissimular les llàgrimes que li queien
       galtes avall va tancar el paraigua i va rebre
                                                 la pluja a la cara.

                                                  JOAN BROSSA


La solitud que s'incrusta a la tarda
es fa més ampla, més crua, més fosca,
el cel rovellat, espès com la mel,
vessa sobre la terra i plou i plou.
Quants dies continguts com una pluja,
com bassals sota les teves parpelles;
intento retenir-te en un costum
o dins la copa d'aquell bar de Sants.
I quan arribi l'assalt de l'hivern
i quan les gotes ressonin al món,
et buscaré en el timbal de la nit
on l'ardència bat evocada i nua,
on el plor s'encén furiós i perenne.
Les meves llàgrimes, la nostra pluja.



Aina Torres Rexach. Dos hiverns i un incendi. 2014

Pròleg de David Castillo
Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat 2013

23 de juliol 2020

El dia ordena els càntirs

El dia ordena els càntirs un a un en fileres vives.
La nit els clou el cor que absorbia
el caos
per les aortes
d'argila. Costat contra costat.
El temps només existeix a causa d'aquests cossos segellats.
I l'oli reposa. El vi s'aombra.
La mel madura amb el voltatge d'una joia
on s'afona la lluna.
Si algú es tanca amb la nit per damunt.
Estic ple d'aquesta nit, d'aquest son, d'aquesta riquesa
còncava,
refredada.


Herberto Helder. Última ciència, 2000
Tr.: Arnau Pons
Pr.: Manuel Guerrero

30 de juny 2020

Avui que s'acaba el juny

Avui que s'acaba el juny
n'estic contenta aquest any:
rodes roents m'han dut
a la platja dels somnis,
només el desig ho amara tot,
el vent, els arbres, el cel.
Toco amb les mans cotó
de quimeres, acluco els ulls.
Illa que emergeixes segura
en el meu mar, abans calmat,
terra d'olives i mel,
com au en terra eixuta
m'he refugiat en tu, i ara,
vertigen que enlluerna,
soc teva
malgrat la por que et tinc.



Montserrat Manent. Camí de Petra. 2000

Pròleg de Lluïsa Julià.

02 de novembre 2019

dins el llit de mel del rusc

dins el llit de mel del rusc

l'abella es cargola

fimbren les companyes
per apartar el que atrapa i ofega
fent florir l'esbós que s'hi amaga

restaurant l'ordre
ofrenant calma



Maria Antònia Massanet. Aus de ramat, 2019

10 d’octubre 2019

L'abella

—Treballadora fidel,
amb el que trobo a les flors,
jo que faig parets de mel.




Josep Carner. Museu zoològic. 1998

Il·lustracions de Lluís Farré.

20 d’agost 2018

El matí s'ha llevat amb gust de tu

El matí s'ha llevat amb gust de tu.
Jo m'empasso la set a batzegades,
dono forma al MATÍS del teu perfil,
m'abrasa el tast indecís dels teus ulls.

Se m'ha clavat la teva veu d'abril
més enllà dels confins de les entranyes,
jo en degusto el ressò de menta i mel
i en dibuixo els colors amb notes mudes,

Quan enyoro la veu del teu perfum,
jo m'abraço a l'olor de les teves paraules.




Lluís S Bosch, poema XVII, p. 54-55


Silencis d'arena nua... 2018

Il·lustracions de Sara Salip

10 de maig 2018

Llarg i prim

El meu país
és llarg i prim
com un vent fi
de primavera.
Quan ix el sol
és una flor,
que, tota d'or,
a espai desperta
entre la mar
de brea i sal
i el camp callat
de mel i ametla.
Quan ve la nit
se'n va a dormir,
tan llarg i prim,
sobre l'arena
daurada i fina,
sota la nívia
llum que li envia
la lluna plena.



Marc Granell. Oda als peus i altres poemes. 2008

Dibuixos de Manuel Granell

12 de novembre 2017

La Serra, I

Amb les lleus passes del record
Ara camino en la nit closa
Sota aquells roures sempre verds
Salvats d'un temps de glaç i boira.
Trec el branquell que reté el cant
I la font clara dringa sota
Dels marronyers mai desflorits
Mentre bereno a la seva ombra
Mel sumptuosa del passat
Que omple a vessar les llesques rosses.
Amb els ulls clucs veig el Boixar
On puja l'heura envaïdora
Amb braços foscos com l'oblit
Que escanyaria brancs i soques.
Després m'aturo al porxo blanc.
Aviat ja cauran les ombres,
Pugen suaus pel Sot del Forn,
Des del Serrat grills les invoquen.
Encara et puc dir adéu, amic
Montseny de clines amoroses.
La pollancreda de la font
Ara roman silenciosa.
Filen falenes de record
Un vol de seda somniosa
Camí de l'alba que vindrà
Amb molt lleugers passos de rosa.



M. Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic ... 1990

29 de juny 2017

De la poesia que és ampla i fonda

És tarda al camp. Retorna el que és senzill
i clar. L'herbei tendral, les flors, ocells,
un arbre august, frondós, damunt l'espill
ple de danses de l'aigua als venticells.

Oh com me plau, d'un tell sota serrells,
veure la llum que va girant; el brill
de cada cosa humil: des dels fluixells
que omplen la pau dels núvols, fins al grill.

La vida és rica i gran i, dins l'oblit
comú en què la tenim, va fent seguit
el camí sota el sol o les estrelles.

Qui viu en pau de Déu que sap present,
és com qui menja mel i és conscient
del nèctar i el procés de les abelles.

Estàtues antigues



Josep Junyent i Rafart. Obra Lírica. 1995

Ed.: Lluís Calderer, Ernest Maruny i Josep M. Massegú


01 d’abril 2017

Un matí d'abril en gràcia

Un matí d'abril en gràcia
s'ajoca en mi un somriure ignot
i torno a dir espurnejant
el Càntic de tots els Càntics.

Vesso mel pels ulls
i lloo déus tel·lúrics
d'una vella glòria
en un retorn eclèctic.




Laia Llobera i Serra. Cicles, 2009

Pr.:  Montserrat Bacardí

01 de gener 2016

Trobes la tendresa llisa

            XXX

Trobes la tendresa llisa,
has vist l'ull nu,
el ressorgir del temps.
En la mirada del nen,
retornes.



Jordi Carulla-Ruiz. L'escorça i la mel, 2008
Pr.: Jordi Pàmias

04 de desembre 2015

Cada gest

Com a la fulla el sol,
com a les arrels l'aigua,
com al pol·len el vent,
com a l'arbre la saba.

Com al peix les aletes
i la tela a l'aranya,
com caragol que duu
sempre la seva casa.

Com la mel a l'abella,
com al liquen és l'alga.
M'arriba cada gest
teu i cada paraula.



Assumpció Forcada. Evolutio. 2000

Pròleg de David Jou i Mirabent

21 de novembre 2014

Cançó de rotllo

Olles, olles de vi blanc,
totes són plenes de fang,
de fang i de maduixa.
Via fora, mala bruixa,
que les vols omplir de sang.

Olles, olles de Montblanc,

totes són fetes de fang.
D'una argila tan vermella
que té el roig de la maduixa.
No t'amaguis, mala bruixa,
no t'amaguis sota el branc.

Olles plenes d'oli verge,

de mel nova, de vi blanc.
Que la lluna, embadalida,
s'emmiralli en el seu flanc.

La rodona no s'afluixa:

són de fang i de maduixa,
olles, olles de vi blanc.



Tomàs Garcés. Escrit a terra, 1985


29 de setembre 2013

Aula prerafaelita

                   A en Jaume Elias


Estupor il·luminat
dels rostres de color rosa,
alegre ingenuïtat
del límit de cada cosa.

L'anècdota, que no gosa
creure en tal simplicitat,
crea un corser que s'oposa
a anar pel camí fressat.

¿Com, si el pintor no els sabia,
el genet sabrà els camins?
On anirà, bosc endins?

Fent-li llum i companyia
deixa passar un raig de mel
un àngel ros, des del cel.

         
               Florència, 1933



Màrius Torres. Poesies. 1977

20 de febrer 2013

Febrer

Al pas de les meves mans entre porcellanes
cristal·litzen flors rosades al teu ametller.
És aviat i jo ja en xuclaria la mel, i tu
simules que són gotes de rosada, que no són
cosa teva, ni meva, que t'han caigut del cel.




Ricard Creus. Cada dia un dia : obra poètica 1968-2003. 2006

Edició a cura de D. Sam Abrams i Ricard Creus.

03 de febrer 2013

Un xic de mel

Un xic de mel,
i un llit entre els estels.
I un xic de llavi.
A miques,
fem el trencaclosques
de la innocència.



Carles Vicens i Pascual. Dansa i absència. 1993

05 de juny 2012

T'he dit que com llavors et respondré

T'he dit que com llavors et respondré
quan em convoquis amb aquest nom meu...
Vana promesa! ¿Soc jo la mateixa,
perplexa i contrariada per la vida?
Ja t'he dit que quan abans em cridaven
deixava les flors i parava els jocs
per córrer a respondre amb aquell somriure
de felicitat que m'acompanyava
quan obeïa. Ara, quan responc,
deixo un greu pensament -la solitud-,
però el meu cor corre cap a tu... ¿saps com?
no cap a un sol bé, sinó al bo i millor!
Posa-hi la mà i veuràs que cap nen
no corre mai tant com la meva sang.



Elizabeth Barrett Browning. Sonets del portuguès. 2006

Traducció de Dolors Udina

20 de maig 2012

Sabors

buh buh buh baby per Andrew Vargas a Flickr
Saliveges dolçors
que et fan néixer el somriure.
Et sorprèn el menú
que et presenta la vida:
gust de sal en el plor
com la mar del misteri
i el sabor de la mel
en els llavis que estimen.
Sucre i sal, paradoxa
en el teu paladar.

Com el bé, com el mal
del camí temporal.

Jordina Nadal. Victòria in vitro, 1997