Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris metàfores. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris metàfores. Mostrar tots els missatges

30 de juliol 2023

cap al vespre

Endevino la balada del batec
sota el tacte de l'essència primera.
Ets el temps benigne que dorm dins meu,
que crea de nou totes les metàfores
de vuit mesos de gestació
quan l'horabaixa remou
el meu cos, mentre et penso.



Laura Dalmau. Solsticis en minúscula. 2010

Pròleg de Joan-Elies Adell

Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna
Ciutat d'Igualada 2009

11 de desembre 2021

Magnètic

Aterrats per saber dir el goig,
per ser vençuts per la joia del grèvol
que neix al camall
dels éssers extingits.

Vam beure'ns el paisatge d'herba nounada?

Ara em sobra un tros d'argent
i no trobo cap obertura
on amagar-lo.

T'he escrit un mail molt llarg
on t'explico sense metàfores el que em passa.



Anna Gual. Símbol 47. 2015

Epíleg: Esteve Plantada

12 d’octubre 2021

Escriure versos

Escriure versos:
una necessitat de l'esperit,
improductiva,
aleatòria,
més aviat difícil,
que exigeix temps,
vida viscuda,
dosis d'aïllament,
lèxic,
metàfores,
ritme,
rima, a voltes
ㅡrima masculina,
rima femenina,
rims maridats,
falses rimes
tirallongues monrimes...ㅡ
apariats,
estrofes,
creuaments,
encadenaments,
alternances,
cesura...
Sort que el poeta neix que, sinó,
se'n faria l'estella!


Pilar Cabot. Els versos obstinats. 2003

Pròleg-entrevista: Jacint Sala

20 de gener 2019

Entreacte

                               a Anton Txékhov


Són èpoques, supòs, de lucidesa,
de crisi personal que veim el món
com un teatre d'esgavell i absurd.
Els actes van passant i el temps ens dona
una visió més simple, més profunda,
callada, nua, austera, de la vida.
Aprenem a estimar sense el desig ni el foc
de la passió que cega i valoram tranquils
cada moment fugaç de joia i de saviesa.
Petits plaers com poder veure el mar
o anar pel camp són un regal de Déu.
Tot és senzill i clar: viure, morir,
amb dignitat i com diu Tolstoi fent
el màxim bé i el menor mal possible.
Escriure és una forma d'estimar,
pensar, resar, de configurar el món.
T'ho dic amb amistat i gratitud
des del platjal humil de Macaret.
He duit menjar a una moixa que ha parit
i viu salvatge i magre enmig del bosc.
He podat amb les mans una figuera
que hi ha mig morta i pel barranc soliu
on dorm el vent he escrit/pintat haikús.
Cal refer l'argument i apuntalar el teló.
Ara és temps de florir. Estic fart de metàfores.




Ponç Pons, dins,

Reduccions : revista de poesia, 2004, núm. 80, p. 14

05 de setembre 2018

Podria ser

                                 24

Un cop adormit, les imatges em fan veure com de
vegades un somni esdevé la negació del somni.


Podria ser, és clar, és ben possible,
entra en el territori del factible,

una nit com aquesta, qualsevol,
una tardor com agafada al vol,

sense voler, una cosa de passada,
que tan just és vinguda com anada

i tan just ha arribat com se n'ha anat
sense saber si era o si l'hem vista,

o si era fictícia la pista
que havíem pres com a realitat:

una vida que és viva i és possible,
una vida visible i ben visible,

sense imatges, ni somnis, ni malsons,
ni rimes, ni metàfores, ni sons.



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

23 de juliol 2017

POÈTICA

           I

Pur és el cant

del poeta
que serveix
una bona causa

Ell bandeja les necròpolis

de paraules i imatges
Fa fugir les escoles l'atrezzo
toca els cors i les coses
escriu versos senzills

Cauen a trossos les paraules

que buidem d'amor
sense aquest el nostre càntic
és com el brunzit dels insectes
com el color de fruites de cera
com la cridòria d'unes planxes de llautó
com els crits d'un borratxo
com el silenci dels objectes

Un càntic sense amor

és mort
se n'apartarà el poble
indiferent i sever

           II


Pensava

que les paraules eren lleugeres
com una ploma
lluents com la seda
rodones com els genolls de les noies
despreocupades com les veus dels ocells
pensava
que obedients
cuitarien a qualsevol crida
que hi podíem fer imatges
l'ambigüitat de les quals
amagava en si mateixa riquesa

Hi ha hagut en la meva vida

paraules de comiat
i paraules d'odi
i després paraules d'amor
i deprés he vist
unglejades
en el mur d'una presó
paraules d'esperança
Totes elles eren
inequívoques
no hi havia entre elles
comparances ni metàfores
perífrasis ni hipèrboles
Però posseïen el poder del pensament
i el poder del creixement
i el poder de la creació

1951



Tadeusz Różewicz, dins,


Reduccions : revista de poesia, núm. 77, p. 63


Tr: Josep Antoni Ysern i Lagarda


20 d’abril 2017

L'oratge

L'oratge esquerp no podia amb el tou de boira,
sentiments i emocions barrejats i desordenats,
abandonats en la buidor.
Poc després aparegué un núvol a l'horitzó,
escampant cerimoniós una pluja menuda
per amorosir els sembrats eixarreïts del pensament.
És una hora de quietud quasi mística,
dins dels solcs -abans erms-
començaren a germinar amb timidesa
el ritme, les metàfores, els hipèrbatons...
A l'estrena d'aquell paisatge
la irisació de les paraules prenia cos,
desvetllava imatges i sense fressa, delicadament,
mil flaires desconegudes
s'uniren per ungir el primer poema.



Carme Colomer i Planas. Cinc molècules d'ADN, dins,

14è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol. 2003

23 de desembre 2016

I dius que és verda, l'esperança?

Finalment podré discernir la metàfora de la
      realitat.
La noia verd-oliva amb èczemes purpurins està
      sortint del cau.
El sol i l'aire sa em curen la malaltia
i la bruixa de les flors sempre és aquí, amb les
      mans dolces.
Ja no trauré més flors ni granotes per la boca, ara
      he cridat,
i la Paraula em tornarà a la vida.


Sara Silvestre. El cicle de Qamar, 1999

18 de desembre 2016

Poesia i paraula

Fa temps, l'amiga i poeta Teresa Pascual em va fer notar
que alguns dels meus llibres s'inicien amb un poema on
es tracta d'un viatge. Si bé al principi em vaig sorprendre,
en pensar-hi, em va semblar natural. Què és la poesia sinó
un viatge a través de, dins, sobre les paraules. Maria-Mercè
Marçal va assenyalar que la paraula grega corresponent a
"trasllat" és, precisament, "metàfora". M'agrada pensar que
en el meu cas aquest sentit és una premonició. Perquè la
meua vida està marcada pels viatges, viatges per l'espai i
viatges per les llengües, més exactament, per les tres
llengües en què puc comunicar-me: el francès, el castellà
i el català.



Anna Montero, dins,

Reduccions: revista de poesia. [s.l.] : Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2012 0214-8846 2012:
Núm.: 100 Monogràfic sobre llengua i poesia, p. 289

20 de novembre 2016

Metàfora

Metàfora sovintejada de la poesia és l'aigua, entre els grecs.
L'obra entera de Maria Àngels Anglada, ençà del límit ineluctable,
s'ofereix, com un pom de clares paraules, com un got d'aigua
que és record i vida, als vianants, apressats o cansadíssims, 
a tocar de les velles pedres, altes paraules de tragèdia, 
amb humilitat i esperança.


(Fragment)


Carles Miralles, dins,



M. Àngels Anglada i d'Abadal : sessió en memòria... 1999

19 de novembre 2013

Esbossos, 16

Day 22/365
Plou, els poetes surten a plegar
els cargols de les metàfores.


Manel Alonso i Català. Les hores rehabilitades, 2002

27 de desembre 2012

Biblioteca

Avancem amb el català

Condemnat un cop rere l'altre
a teixir i desfer camins
per aquesta mar tan deserta,
bastesc la crònica de la desfeta.
Company de navegants exhaustos
després de cada batalla,
assistesc temorós al canvi
de guàrdia. Jo, el covard,
el traïdor, reclòs sempre
entre aquestes parets, qui tots ha volgut ser
i a qui només l'olor de la Biblioteca recorda.
Qui es maleeix sempre per no haver escrit
perfecte, la metàfora
exacta (tot i ser poeta
conserve el sentiment humà
del despit i l'enveja).
Jo, que he fet amagatall
de la trinxera, t'esperaré encara
perquè em dónes un nom i que el meu cos
et siga escandall de ports i de rades.

Iban L. Llop. Batalles de Sardenya, 2010

27 de març 2012

Desparaula

Avui he arribat al regne de les imatges, al regne de la
desparaula.
Per això totes les coses poden tenir qualitats
humanes.
Per això totes les coses poden tenir qualitats
d'ocells.
Per això totes les pedres poden tenir qualitats
de gripau.
Per això tots els poetes poden tenir qualitats
d'arbre.
Per això els poetes poden arbrar els ocells.

Per això els poetes poden humanitzar
les aigües.
Per això els poetes han d'augmentar el món
amb les seves metàfores.
Els poetes poden ser precoses, preverms,
poden ser premolses.
Per això els poetes poden comprendre
el món sense conceptes.
Els poetes poden refer el món amb imatges,
amb efluvis, amb afecte.

Manoel de Barros. Riba del dessemblat: antologia poètica. 2005

Ed. i trad.: Zoraida Burgos

27 d’agost 2009

Ser poeta

La vida m’ensenyà fa temps
que música i poesia
són les més belles coses al món
que ella ens pot donar.
Tret de l’amor, és clar.

En una vella crestomatia,

publicada encara per la impremta imperial i reial
l’any que morí Vrchlicky
Vaig trobar un tractat sobre poètica
i preceptiva literària.

Llavors vaig posar una rosa en un vas,

vaig encendre una espelma
i em vaig posar a escriure els primers versos.

Sorgeix, flama de les paraules,

i crema,
ni que en surti amb els dits abrusats!

Una metàfora sorprenent val més

que un anell d’or a la mà.
Però ni el Diccionari de la Rima de Puchmajer
em va servir de cap ajuda.

En va aplegava idees jo

i m’entestava a cloure els ulls amb força
per sentir el primer vers miraculós,
En la fosca, però, en comptes de paraules
m’arribà un somriure femení i cabells ondulants
desplegats al vent.

Era el meu propi destí.

Tentinejant he anat darrere seu, sense alè,
tota la vida.


Jaroslav Seifert. Ser poeta, 2006 ;  tr.: Jaume Creus