que tinc la memòria substitutiva
en una capsa ben tancada,
la meva i la dels altres.
Només cal polsar
algunes tecles, i de seguida
tinc servides les paraules.
la distància,
triar les imatges al rebost de l'ull
i, al mirall de l'ànima, deixondir-les.
que recordo.
de la Vila de Vallirana 2014.
Sento parlar la meva llengua.
Veig un vailet que plora, una dona, un matoll de ginesta.
Vull ser enterrat aquí, sota aquest cel amarg.
JOAN PERUCHO