Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mullar-se. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mullar-se. Mostrar tots els missatges

15 de juliol 2018

Sota l'ombra de mil fulles

Rentador i Rec del Molí  / Carles Fages de Climent per Teresa Grau Ros a Flickr
Sota l'ombra de mil fulles,
si no plou gaire no et mulles.




Carles Fages de Climent. Epigrames. 2002

Presentació, edició i notes de Joan Ferrerós.



31 de maig 2018

Gràcies!

¿De què deu ser teixit aquest silenci
que m'esmalta les nits,
i em fecunda les hores
amb la més entranyable placidesa?
És un silenci càlid, vehement,
un silenci d'amant,
d'adulteri tendríssim,
de parella que es besa per primera vegada.
És un silenci
que se m'arrapa al cor
per dir-me amb veu molt baixa els seus secrets
que mai no puc entendre.
Però, d'on ve? Quins fils el trenen?
Jo només sé que em cal per sobreviure.
Mes, també crec que ell viu sols per a mi.
¿Potser és que som una mateixa cosa,
un glop de vida
vestit amb els colors de cada instant?
No ho sé, no vull ennuegar-me amb més preguntes.
Em mullo els llavis amb els seus petons,
i li dic, gràcies!




Esther Martínez-Pastor. Fa deu mil anys. 2003

Pròleg: Miquel-Lluís Muntané

13 de maig 2018

Balança

Delta del Llobregat per Teresa Grau Ros a Flickr
Faig equilibris entre el gens i el molt,
entre el poc i el massa
i el lloc m'és incòmode:
no fa per mi, que he crescut en el pro
o a la contra de qualsevol causa.
No us refieu del meu fals punt mitjà
des d'on no paro de vigilar
com bascula cada extrem,
mentre desitjo i procuro
que algú es mulli a fons i pesi tant i tant
que decanti d'una vegada la balança
cap a la nostra banda.



Mercè Voltas, dins,

enVersEn l'angle de la tarda, 2017

27 de març 2012

Estimo els nens

Estimo els nens: ells saben l'instant que ens lacera
i veuen les formes de cada univers
amagat en els dits, en el gest i en el plor.
El meu temps són moments que s'encalcen,
les denes d'un rosari finit;
ells no compten l'instant, sinó els ulls que els envolten,
les mans que els amanyaguen i les veus.
Vindran al teu jardí i es mullaran els llavis
a l'aigua de la font.
            Jo encara faig camí.


Rosa Font. Des de l'arrel. 2009