Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nacre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nacre. Mostrar tots els missatges

14 de gener 2017

En el crepuscle...

En el crepuscle,
roig, el núvol de posta
l'astre delata:
pregoner de la flama,
enyora albes de nacre.


Margalida Pons. Les aus, 1988

19 de juny 2015

L'estiu a la mar

Suau, l'aigua ens posava dits de nacre;
l'estiu tragué a la mar del caragol,
i la mar era, amb veu de les sirenes,
blau i tendre ressó.
 ...

La platja ens oferia d'arribada
l'enlluernada mare de la llum
i ens feia riure amb un esclat de faula
sobtadament nascut.
...

La infantesa llunyana té una platja
on refrescàrem la resseca rel,
on la mar deia la paraula blava
dels àngels mariners.



Fragments.



Maria Beneyto. Després de soterrada la tendresa. 1993

05 de setembre 2009

Papallona

Al bon tou d'un coixinet,
cama fina, flor rodona,
s'hi envesca una papallona,
que hi apaga fam i set.

  Ara bufa un ventim fi
i el pedestal de l'insecte
es vincla com un projecte
d'antic manganell llatí.

  Adés capcineja un poc
-l'insecte xucla que xucla-,
ara és un girant de bucle,
ara fa un sacseig de rock.

  Quan cessen ball i ventim,
diu la xuclaire: «Fugim!»
De sobte, el nacre s'irisa,
bat les ales de polsim
i fuig a l'amor que frisa.



Alfred Badia. Adés era l'alba. 1990