Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris netedat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris netedat. Mostrar tots els missatges

03 de febrer 2023

Tots els nens

Tots els nens del meu carrer
volen jocs, volen somriures.
Tots els nens del meu carrer
volen créixer i viure bé.
Un company per fer tabola,
una casa i una escola.
Tots els nens del meu carrer
volen créixer i viure bé!


Josep M. Espinàs, 

dins el llibre:

Mites i somnis. 2001

Tria d'Eulàlia Valeri.
Il·lustracions d'Irene Bordoy.

14 d’octubre 2022

Si dorms tranquil

Si dorms tranquil, i és net el teu llençol,
i és càlida i segura la flassada,
si dorms tranquil enmig de la foscor
i del silenci, i si ningú no et mana,
i si, com diuen, tendra és la nit,
si dorms tranquil, i si has tancat la porta
amb clau, i si no et forcen a sentir
cap veu, i si la música no sona,
temptant la calma amb la felicitat,
i si ningú no et treu del llit ni et crida,
si dorms, i si amb la galta pots tocar
la tela emmidonada, i si somies
damunt la funda neta del coixí
(és el sol o la planxa, que l'eixuga
tan ràpid?), i si el blanc ramat dels dits
sobre el llençol càndidament pastura,
si dorms, i no t'assetgen amb lladrucs
ni crits, i no et sacsegen per l'espatlla,
si dorms tranquil, què més voldràs per tu?
És tot el que tenim, i amb això basta.


Aleksander Kúixner. És tot el que tenim : antologia poètica. 2013

Pròleg, selecció i traducció: Xènia Dyakonova

21 de juliol 2022

Quan bufa el nord

Quan bufa el nord, escabellant el saule
i rebolcant-se esbojarradament,
parla tan fort que tot seguit entaula
una conversa d'amics entre la gent.

Sembla rentar la pell de la paraula
fins a tornar-la neta, transparent,
com si els fonemes de la vella faula
ara mateix, els inventés el vent.

Clar i català, escriu la tramuntana
-com un grafitti sobre una façana-
signes novells al cel tibant i llis.

A cada cosa dona el nom precís
i, en esborrar tota paraula vana,
va dissenyant la parla del país.





Figueres, 21 de març de 1999

04 de juny 2022

Paciència

En l'aigua res no és mesquí. La fugitiva
s'endinsa en el riu, que la renta de franc;
descabdella pensaments com herba de
seda verda: es mou riu avall
fàcilment com qualsevol criatura d'aigua

neda entre folrades pedres, fosques
frondes, llaunes i botes tot dut pel riu.
Allà dalt xiulen els arbres. En sent l'ombra.
Es veu ella mateixa neta com un peix,
evasiva, solitària, muda. El seu prec:
fer la pau amb la pròpia naturalesa monstruosa.


——————————————————


In water nothing is mean. The fugitive
enters the river, she is washed free;
her thoughts unravel like weeds of
green silk: she moves downstream
as easily as my cold-water creature

can swim between furred stones, brown
fronds, boots, and tins the river holds equally.
The trees hiss overhead. She feels their shadows.
She imagines herself clean as a fish,
evasive, solitary, dumb. Her prayer:
to make peace with her own monstrous nature.



Cares a la finestra : 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. 2010

Edició, traducció i pròleg de Montserrat Abelló

11 de juliol 2021

Una cançó

M'estimo l'impalpable:
l'aire blau de les pedres,
l'ombra del nen que juga
sense trucs a l'escull,
l'interludi fugaç
on els ulls es fan nobles
o el soroll del silenci
que el mar antic recull.

Deixo que m'erosioni
com sosté la carícia
l'aigua encalmada i neta
damunt els còdols blancs.

I després ho atresoro.
Com tapava a la platja,
sota la tovallola,
aquells mirallets verds
que semblaven malalts.


Berta Giraut Junoy. Com l'estel que no hi és. 2020

Introducció de Gemma Casamajó i Solé

05 de juny 2021

Diàlegs: Veu de Girona

Amiga Tramuntana, tu que em portes
de l'Empordà la veu de les sirenes
i la veu del pastor de les estrofes,
i arribes perfumada de les vinyes
on has xuclat raïms d'agra dolcesa.
Quan arribes a mi, ja no tens força
i em beses una mica apaivagada,
cansada de trencar fulles malaltes
i destrenar els cabells de les espigues.
Quan arribes a mi ja estàs cansada,
però refàs el teu neguit de viure
fiblant els meus carrers, i encara em geles
la pell de les teulades arrugades...
Però em deixes els ulls nets de sorpreses
i sense teranyines el meu sostre.
I el cristall dels teus dits és com la fulla
d'un ganivet que talla melangies.
I em sento més valenta quan tu passes
en giravolt, per cada cantonada
i t'emportes engrunes de misèria
per esbandir-la dins del blau enorme
del gran Mediterrani que t'espera
per engolir la teva gosadia.


Maria Castanyer, dins,

La Girona dels poetes. 2005

Ed.: Narcís-Jordi Aragó

Il.: Mercè Huerta

29 de març 2021

En aquest poema jo no hi era

En aquest poema jo no hi era,
tan sols tolls brillants i nets,
l'ull petit d'un llangardaix, el vent
i la música d'una harmònica
que no s'havia clavat als meus llavis.




Adam Zagajewski. Terra del foc, 2004
Tr.: Xavier Farré




12 de març 2021

A l'estació

T'he vist com sempre a l'estació, somriure net; avui de nou
Esperes un tren misteriós que ve de lluny, si és que va enlloc
Tothom et sap i, tendrament, et filen anys per a fer-te un temps
Quan de temps

Dius que, a l'andana, no hi ets sol; viuen amb tu ombres i jocs
Ombres d'adeus sense retorn, jocs de petons pels benvinguts
I, a dalt dels arbres més bonics, hi nien els amors ferits
Per un tren

I amb tu esperen el senyal de l'arribada d'aire nou, aire nou, aire nou
Del pas nou
Del gest nou
Del tren nou

T'he vist de nou a l'estació i en tu m'he vist, a poc a poc
Buscant un tren misteriós, que ve de lluny, si és que va enlloc
I veig com dormen els adeus, com neguitegen els retorns
Per un tren

Que, finalment, quan la tardor pinta un cel nou a l'estació
Tots esperem el pas d'un tren, que va molt lluny, si ve d'enlloc
Els uns perquè ens arribes tu, els altres perquè se'ns enduu
Aquell tren

Esperem amb tu el senyal de l'arribada d'aire nou, d'aire nou, d'aire nou
Pas nou
Gest nou
Del tren nou

T'he vist com sempre a l'estació
I en tu m'he vist a poc a poc
Quan la tardor pinta un cel nou


Lluís Llach. Maremar (Àlbum complet - Canal Oficial YouTube). 2016, m. 19:39-25:08

11 d’agost 2020

Llull i els alumnes

Us miro als ulls
i hi veig com n'és d'estrany el meu missatge.
La vostra pell de seda,
el vostre rostre nítid
són l'altra cara de l'espill
on jo em contemplo.

Les llargues nits m'han dut contemplar el riu
que baixa pel seu llit,
fent-se més ample en arribar a la mar,
per perdre's en l'oblit.

Recorro la distància, remunto als seus orígens,
l'aigua netíssima, n'amido el temps
transcorregut fins arribar al final.
Quin pòsit pel camí ha fet el riu!

Us miro als ulls de nou, teniu un esguard fràgil.
Llull era foll, us dic, els ulls se us obren.
Faig una precisió,
quedeu tranquils, riem plegats.
Us sembla un home estrany.
Llull fou, abans que res, un gran poeta.

El devorà l'amor.
Coneixeu de l'amor diverses cares?
(Veig que no és fàcil el nostre diàleg.)
Els nostres rius no poden confluir.
El vostre és curt, no ha tingut temps encar
de passar per l'estany i contemplar,
agombolat per l'aigua, un nenúfar,
de veure'l tremolar en espera d'un bes.

Desxifrar un text és capbussar-s'hi
ーprou que us ho dicー.
La immersió comporta sempre un risc,
és descobrir el fons, allò que és insondable,
veure-hi la llum, a voltes les foscúries,
saber que no s'atura el temps
o, si voleu, no ens aturem nosaltres.

Voldria que us portés un missatge, aquesta aula,
i descobrir en els textos coses més senzilles
que un mestre de poetes ja digué:
«Els homes som cos i sentiments».

                                             
De: Del temps i dels somnis (DTS)


Quima Jaume. Misterioses fruites. 2004

Edició: Rosa Ardid i Neus Aguado

27 de juny 2020

Locus amoenus

En terra de guaret
a un dit petit
entre solcs i cavitats
s'ha obert
promesa
la flor carbassa.

Estesos en un teler
res era tan bonic
però tot s'entenia millor.
Entre dues rajoles,
una escletxa d'herba
i les orenetes dins el llit,
un llarg passeig de gespa
humida als peus,
un llit net fet,
vistes a un mar vermell.

Ara
si volem veure'ns
hem d'apartar les fulles
nuar bé els fils
i tenir a ratlla
totes les plagues.


Laia Prat. Al revers del tapís, 2016
Pr.: Mireia Calafell

XXI Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 2015

10 de maig 2020

El vagó llitera

Ai, si m'hi deixessin manar
quan el tren va ple a vessar,

aquelles nits de pluja i fred
que els nanos dormen sobre un paquet,

i tu només veus un embalum
però és un infant entre la ferum,

i un mariner al mig del passadís
somia el mar i com hi era feliç...

Tant si han pagat com si no
els enviaria a dormir a un altre vagó.

A la llitera d'un compartiment
net i polit, i així la gent

el son anirien agafant
sentint les rodes rodant, rodant, rodant...



Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra. 2014

Il.: Bruno Munari
Tr.: Pau Vidal

29 de desembre 2019

La netedat



Eichhornia crassipes_vattenhyacint_Pontederiaceae_P6260209 per Teresa Grau Ros a Flickr
La netedat. Sobre totes les coses,
la netedat, unes fulles alegres,
d'un verd intens. Una pulcra memòria
de tendresa, pins i de fonts remoroses;
vivaç, el riu amb infants...

(Fragment)



Vicent Andrés i Estellés. Les pedres de l'àmfora, 1974

18 de març 2018

Per un bell camí

PER un bell camí,
tot ple de rosada,
jo vos veig venir
demanant posada.
Voleu entrar en mi?
Jo us tenc preparada
la meva animeta,
tan pura i tan neta
com la flor que es bada
de bon dematí,
ran d'un bell camí
tot ple de rosada...


Estampes eucarístiques


Francisca Alcover Morell. Obra poètica, 1999
Pr.: Guillem Colom
Epíleg: F. Bonafè

09 de juliol 2017

En Biel fa trekking

                             A Biel Mesquida

La Cel hi estia

la Cloro fila,
la Rata Filla la Rata fia.
La Banya el bufa,
l'allau la llaura,
la santa cura
i el sant sopar.
Es-cup la culpa.
El mut és pauta,
els dits es compta
de cinc en cinc.
La fava para d'allò millor
i els ous es trenquen
de dos en dos.
Va -se'n sa sal
Na cull, la Cuina
i la Prep Para
eva és la vara
de la Dona Arda.
Col-o-ret que Reticula
el Fat i Gros.
Mac Abbey,
Mach Abeu
mac de torrent
que trobam a rost de costanera,
En Pep escalfa
allà dins son laboratori
una columna de fum
i margalides i de margalidoines,
coll et passen avall
molt bona cosa de collites
de pedretes de Santa Llúcia
que fan neta la vista,
l'ha vist, l'ha vista.
Galindoines, Margalida?


Guillem d'Efak. Obra poètica. 2016


28 d’octubre 2015

Tot és en tot

Perquè els colors de la tendresa aporten
tonalitats més netes al paisatge
i fan l'ombra dels arbres molt més densa.
Així creixem, i els anys són una pedra
de formes consuetes, que no llasta
la ingravidesa mòrbida dels somnis
ni afeixuga el delit de les mirades.
Tot és en tot i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.





Miquel Martí i Pol. Les clares paraules1980

28 de juliol 2013

El cel que es mou

Salvia tomentella
-Mare, tu el veus, el perfum? -li demanava.
-El perfum se sent -m'explicava ella.
-I qui el porta?
-L'aire, el vent.
Un altre misteri era que cada planteta tenia
el seu perfum particular, diferent dels altres.
Al racó, sota la finestra, hi havia alfàbrega,
amb la seva flaire inconfusible, intensa.
La mare en collia per preparar salses i guisats,
juntament amb les fulles de sàlvia i de romaní.

Les fulles de color gris verdós de la sàlvia
tenien la superfície aspra i un perfum estrany;
la mare m'havia ensenyat que es feien servir
per rentar-se les dents i m'havia mostrat com
es feia:  de dins a fora, amunt i avall. Cada
dia, la meva pasta de dents eren aquelles fulles,
que premia amb els dits contra les dents
i em deixaven una sensació de netedat.


(Fragment)


Mario Lodi. El cel que es mou, 1998

06 d’agost 2009

Cançó de bressol

Sempre que torno de la feina tard,
pujo a la teva cambra
i m'assec prop teu per veure't dormir:
no saps com m'alleuja sentir-te
respirar sense ensurts,
gairebé imperceptiblement,
saber que tens un son
confiat i tranquil...
El teu front llis,
tan net de roderes i de frenades,
és encara una pista on els problemes
no aterren perquè ara els toca
de sobrevolar-me i de tant en tant
envestir-me sense pietat...

Tu no ho saps, però ets a cobert
de totes les tempestes que es puguin congriar,
mentre que el teu pare i la teva mare,
fins si es besen desesperadament,
es troben ja del tot a la intempèrie,
com d'altra banda els correspon...
Quan algun dia te n'adonis, d'aquest joc,
voldria que també et passés
prop d'un infant que dorm a casa teva:
és una bona forma d'esmorteir la por
i el cansament que s'abat damunt nostre
a partir d'una certa edat.



Àlex Susanna, dins,

17è Festival Internacional de Poesia de Barcelona.  2001

14 de març 2009

De mica en mica

De mica en mica es fa de nit i el vent,
que tant havíem volgut, escombra ara,
de sobte i quan ja no hi pensàvem, molta
porqueria acumulada amb els anys.
No cal arribar a vell, ni ser un canalla,
per rebre les galtades a betzef.
Així doncs, si t'embruta alguna morca,
recorda't, mico, de convocar un vent
benigne, que la bufi i se l'emporti.
La netedat és cosa imprevisible.



Sebastià Alzamora. La part visible. 2009

29 de novembre 2008

Si vols fer net

Si vols fer net
procura que els records no bleixin.
Cap ombra arrossegada,
cap clariana fugaç de cap antic somriure,
absències/presències callades,
immòbils
en paratges immòbils.



Pilar Cabot,  dins,

Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90, pàg. 39

16 de setembre 2008

Flor d'aigua

S'obre ran de l'aigua més neta del món: la dels llacs,
que és feta d'esponja de neu. És petita, blanca-vori,
melissa, tarongí. És una flor que beu. Els pètals fan
cullera, recullen l'aigua, quan són ben plens s'ajunten
de pressa en poncella perquè l'aigua no vessi i se la
beuen. Després es baden mandrosets i reposen. Quan
estan descansats, tornen a beure. Cada nit fan igual.
A l'acabament de la florida la planta arronsa les tiges i
deixa les seves minyones, les flors, soles amb l'aigua.
Tot el profit de tant i tant beure era per a la planta. Per
a les flors no-res. Només la gran feinada, la mica de
frescor a dintre i un cementiri blau.



Fragment


Mercè Rodoreda. Viatges i flors. 1980

Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana 1980