Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nord. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nord. Mostrar tots els missatges

17 d’abril 2021

Ni vinc del nord

Ni vinc del nord
ni vinc del sud,
perquè el meu meridià
recorre les pàgines
d'un llibre en blanc.
Recomença amb cada sol
i s'acaba en cada lluna.




Bel Granya. Síndria esberlada. 2020

Pr.: Sam Abrams

30 de novembre 2019

Angles

Amb la força d'un brau
apuntalar angles rectes.
Preservar-los immutables
quan la memòria caigui a trossos.
Per saber on és el nord,
i malgrat tot no fugir-ne.


Montserrat Costas. L'amplitud dels angles, 2003

09 de juliol 2017

Pont del nord


Il·lustració de Mercè Espiell del llibre: Un Pont de versos = Un puente de versos = A bridge of verses = Enn brug van verzen per Teresa Grau Ros
Hi ha un abans i un després,
una esquerda en el temps,
l'ansietat amara els senys.
Òrfena, l'ànima s'esvaeix,
no queda cap joia al cor.

Els colors empal·lideixen,
el món muda al gris.
L'abisme t'intimida.

No veus com el pont es basteix
ni sents com algú et crida,
fins que se t'acosta, t'agafa la mà
i t'acompanya per travessar
el llarg pont del nord.

Aquí estàs entre iguals,
ells encenen la teva llum,
abrandes el caliu de la llar.
No deixis passar l'hora màgica
i atia la flama del sud.


Marieke Maerevoet, dins,

Un pont de versos. 2017

Il·lustració de Mercè Espiell.
 

25 de febrer 2017

T'he vist en una mar...

T'he vist en una mar sense confins,
superba a proa, comandant la nau,
donant, al cel i al mar, el color blau
i harmonia a la dansa dels dofins.

T'he vist, estrella del teu propi nord,
dominadora de la mar i el vent,
conjurant la bonança o vehement,
creant el temporal o el volgut port.



Josep Grau i Jofre, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm. 79. p. 55


23 de desembre 2016

Les valls d'Àneu

Enllà lluny,
                   enllà al nord

hi ha un silenci verd
que canta entre muntanyes
amb ulls blancs l'alegria
de l'aigua i de la pedra
quan les mans la desperten
i en fan casa i recer;
pregària.

                    Enllà lluny,
enllà al nord.

I un llarg camí de veus
i de cossos que saben
ser terra i cel i riu,
memòria i font
                         i alba.



Marc Granell. Poesia reunida : 1976-1999. 2000

Pròleg: Vicent Alonso

06 de gener 2016

Cartes de l'orient

Vil·la Casals. Museu Pau Casals (El Vendrell) per Teresa Grau Ros
A l'oest del país, a les portes del temple.
Els diluvis de maig, la seqüència establerta.
Tot això eren camps i comptàvem els anys de l'hivern.
Com qui compta senyors amb paraigües entre la gent.

I les branques es balancejaven lligades al sud.
La finestra els milers de paraules per minut.

Trobadors, barques, cartes de l'orient.
Deixant de banda el temps present.
I des del nord núvols de confeti espès,
que desfà l'aire i ja no hi és.

El moment és absurd però somrius amb bellum
mentre el fum de la pipa li fa plorar els ulls.
I segueix el camí d'un ocell des de l'Àfrica.

I ara compta onades per metre quadrat
i calcula la corba i el radi del mar.
Un soroll passatger, una cosa tan bàsica.

Trobadors, barques, cartes de l'orient.
Deixant de banda el temps present.
I des del nord núvols de confeti espès,
que desfà l'aire i ja no hi és.



Blaumut. El primer arbre del bosc. 2015