Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris notes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris notes. Mostrar tots els missatges

10 de juny 2023

El carnaval dels animals

Pardals immòbils,
notes d'un pentagrama
als fils elèctrics


Vola que vola
l'ocell i en cada volta
perd una ploma



Haikus per a infants i lectors joves




Isabel Oliva, dins,

Edició de D. Sam Abrams

31 de maig 2023

Nota

La vida és l'única manera
de cobrir-se de fulles,
agafar aire a la sorra,
elevar-se amb les ales;

ser un gos,
o acariciar-ne la càlida pell;

diferenciar el dolor
de tot allò que no ho és;

cabre dins dels esdeveniments,
vagarejar per les vistes,
cercar el més mínim dels errors.

És una ocasió excepcional
per recordar una estona
allò de què s'ha parlat
quan el llum no estava encès;

i per ensopegar amb una pedra,
ni que sigui només una vegada,
quedar xop en alguna pluja,
perdre claus a la gespa;

i seguir una espurna amb la mirada;

i desconèixer incessantment
alguna cosa important.



Wisława Szymborska. Instant. 2018

Traducció de Joanna Bielak

XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»

23 d’abril 2023

Lluna

Ajunta les mans,
avui cantarem
una cançó.

                          Vindrà la mort
                           i no et trobarà.

Ajunta les mans,
cada nota
caurà dins la son.

                            Vindrà la mort
                             i s'endurà l'eco
                             del record.


De: Tríptic de l'infant


Lucia Pietrelli, dins,

Reduccions : revista de poesia. Tardor-Hivern 2022. Núm. 118. P. 18

09 de febrer 2023

He mudat el silenci

He mudat el silenci de notes blanques, bemolls i
algun do-re-mi afònic i desafinat. Ara, el silenci
fa mímica. Va vestit de fuster, amb les ulleres
protectores i alguna espurna del darrer xisclet
de la màquina. Com a bon coneixedor dels arbres,
té les mans d'escorça, d'arrugues homogènies i
separades a vint mil·límetres cadascuna. Es queixa
del temps, agònic, que transcorre entre gest i gest
de l'altre. Les veus ja no existiran mai més!
Sospira amb un gran moviment de braços. La
mudesa ha desenvolupat una flexibilitat 
inesperada en les faccions de la cara esblaimada
del silenci. I també una gorja enorme per 
empassar-se tots els mots esmicolats. I els ulls?
Em demana la mudesa. Els ulls han vessat de colors.




Marta Bertran Perelló. Metamorfosi de colors. 2010

XII Premi de Poesia Vila de Lloseta (2010).

24 de desembre 2022

La melodia

Voleia per l'aire una melodia
que no és per a mi.
La capto; l'escolto;
me n'impregno l'ànima...
però queda intacta,
no perd ni una nota,
i fa el seu camí.



Joana Raspall. Concert de poesia. 2004

Il·lustracions de Marta Balaguer.

30 de juliol 2022

El roig del cel

La nit cau dolça i freda
sobre el cel de ponent,
creant ombres fosques
dins el mar serè.

Dibuixant siluetes d'ocells
als núvols tintats de porpra,
escrivint notes de silenci
que el vent s'endú lentament.

La sorra mullada
llisca sota els meus peus,
acariciant l'aigua clara
tacada del roig del cel.



Ariadna Marín Llauradó, de l'Escola Grèvol. Categoria D. 2007

Jocs Florals Escolars : Distrícte de Sant Martí : Poesia : Prosa. 2008

17 de maig 2022

Rosada

Clareja al pati.
L'aigua mort sobre l'herba.
De sobte, el dia.


És primavera.
Una nota s'escapa
del pentagrama.


Tornen al poble
després d'un llarg exili
les orenetes.



Jordi Pujol Nadal. Torna la pluja sobre nosaltres. 2018

IX Premi Jordi Pàmias de Poesia de l'Ajuntament de Guissona, 2017

01 de gener 2022

Música de flauta

La claror verda de la tarda
m'atura al límit del neguit
com una música de flauta
per les agulles dels sentits.

La ratlla fina de les notes
m'adorm l'angoixa de la nit
com el batec de sota terra
que et va dur al món amb el meu crit.



Núria Albó. L'encenedor verd. 1980

23 d’agost 2021

Claror d'aquàrium

Poses adob a la paraula
que escultures amb argila
de llengua i de paisatge.
Més tard quan confegesquis mots
un aleteig de frases
et dirà si les notes
s'avenen i s'encontren
en concert.


Biel Mesquida. Carpe momentum. 2021


13 d’agost 2020

Aiguamolls

Parlarem de la granota
que viu en els aiguamolls;
direm que croa bemolls
sense saber gens de nota.


         (Cançó popular catalana)




Recull de poemes per a petits i grans, 1995. 2a ed.
Ed.: Maria Antònia Pujol, Tina Roig
Il.: Nöelle Granger

20 d’agost 2018

El matí s'ha llevat amb gust de tu

El matí s'ha llevat amb gust de tu.
Jo m'empasso la set a batzegades,
dono forma al MATÍS del teu perfil,
m'abrasa el tast indecís dels teus ulls.

Se m'ha clavat la teva veu d'abril
més enllà dels confins de les entranyes,
jo en degusto el ressò de menta i mel
i en dibuixo els colors amb notes mudes,

Quan enyoro la veu del teu perfum,
jo m'abraço a l'olor de les teves paraules.




Lluís S Bosch, poema XVII, p. 54-55


Silencis d'arena nua... 2018

Il·lustracions de Sara Salip

20 de juny 2016

Notes d'un home sorprés

Poland. Zalesie Górne 001 per Albertyanks Albert Jankowski (Obra pròpia) [Domini públic], via Wikimedia Commons
                 *
A migdia quan res no mor
més d'una fulla
se superposa a la seua ombra
Jo estic extraviat en aquest llarg paisatge
nascut de la llum dels meus ulls.


(Fragment)


Jean Tardieu. Una veu sense ningú. 1989

Traducció d'Eduard J. Verger.

22 de gener 2016

Anton Webern

Són bombolles de so
que esclaten en el buit.

Són mans que s'obren pas
entre gèlides fletxes.

Són intenses espurnes
d'una tendresa inèdita.

Són precs que condueixen
a una puresa estranya.

Són notes que procuren
ser alguna cosa més.

Són crides a un futur
de possible harmonia.

(De Perpectiva de cambra amb habitants)

Feliu Formosa. Feliu Formosa, 2000

16 de maig 2015

Elegia: del lleu somriure...

del lleu somriure que l'adeu precisa,
de la nota que ens diu que algú ha trucat,
de la cartera amb la targeta Visa,





Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999

03 de febrer 2013

Recital

Tot et convoca
a l'enyor. Ella duia
també la cinta
malva que reconeixes
en les notes del saxo.




Antoni Vidal Ferrando. El batec de les pedres. 1996

26 d’octubre 2009

Nota mínima

Tot poema és visible, no explicable.
Certament el lector pot veure en el poema
imatges i conceptes que l'autor de vegades ignora.
Inútil intentar explicar els meus poemes.
...

Fragment.


San Ángel, Mèxic, 1978

Ramon Xirau. Graons. 1979