Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oficis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oficis. Mostrar tots els missatges

01 de desembre 2022

Vocatiu

Germana

no oblidem declinar la joventut

que, ara, cas per cas

guerres no són

com aquell vietnam llunyà i satànic.

Ara, un nebot o un net poden jugar

entremig de les bombes

i de tant en tant l'arquitecte haurà de construir una biblioteca.

Memoriem el que Hugo contrasta amb la sagese

la lluita contra l'imperi de la llei

com d'Espinosa a Sade

on tota violència només es representa.

Aquella violència nostra

reclamava justícia

i nosaltres li hem donat ofici.

RÊVER EST PERMIS AUX VAINCUS

SE SOUVENIR EST PERMIS AUX SOLITAIRES

Hugo s'equilibra sobre el plat dels vençuts.

De tant en tant, memoriem la sagese

declinem, Rosina!, la nostra joventut.



Margarita Ballester. Entre dues espases. 2004

15 de gener 2019

Els colors dels oficis

Els colors dels oficis jo els sé:
el blanc és el del forner,
que es lleva abans que els ocells
i duu farina entre els cabells;
l'escuraxemeneies és negrós,
de set colors els dels pintors;
als mecànics del taller
la granota blava els queda bé,
amb les mans untades de greix;
els ganduls no fan pas el mateix,
d'acord que no es taquen ni un dit
però el seu ofici no és net ni polit.




Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2017
Il.: Bruno Munari
Tr.: Paul Vidal

10 de novembre 2018

Metgessa

Dels oficis que conec
aquest és dels més importants
perquè salvar una vida
sempre deu ser d'allò ben gran.

Però no és un ofici fàcil,
encara que necessari,
perquè si estàs molt malalt
pots anar al dispensari.

Has d'estudiar un poquet
i tindre una gran vocació
perquè ser una metgessa
et fa tindre molta raó.

Per això si vols ser metge
has de ser un poc pacient
perquè quan arribe l'hora
pugues dur-te bé amb la gent.



Miquel Juan Garcia. Poemes per descobrir el món, 2011
Il.: Cristina Duran


04 de setembre 2018

L'OFICI

                          "Lo jorn sencer tostemps sospir".
                                                  Joan Timoneda



VENIES d'una llarga família de forners
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l'alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens l'enyorança.
Una amarga enyorança per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t'agrada, d'on et venen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves els feixos de pinassa en el forn.



Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles, 1979

23 de juliol 2018

Informàtic

Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant el que farem quan serem grans) / Tomàs Lluc ; amb il·lustracions de Cristina Losantos. Poema: Informàtic. P. 28 per Teresa Grau Ros
Em moc dins els programes com peix dins les onades:
no sé pas fer-hi res... són plens de folls i fades!
M'ofego en massa tasques? Doncs lluito a cop de dades
i em planifico bases... que en dic organitzades.

Si l'organització... deriva en desgavell
ㅡja sé que és culpa meva, soc tècnic molt novellㅡ,
surto, entro o desconnecto: no m'hi escalfo el cervell.
No vull filosofies: jo vull arribar a vell!





Poemes: Tomàs Lluc
Il·lustracions: Cristina Losantos


21 de juliol 2018

Òptics i astrofísics

Res no és veritat ni és mentida...
res massa gros ni petit...
Tot depèn del gruix dels vidres...
de les lents amb què ho has vist!



Tomàs Lluc. Llibre dels oficis, 2013
Il.: Cristina Losantos

16 de novembre 2017

Miro la tela en blanc

Miro la tela en blanc,
no hi ha punt més exacte al meu planeta:
per ell han envellit sextants i brúixoles,
rutes i llocs, les formes del relat
en llavis molt antics forçats a viure;
anemones i algues, la matèria
tantes tardes creada des del foc.
L'ofici de mirar-lo em sacrifica,
ocupo el seu present, m'acosto al mite




Susanna Rafart. Retrat en blanc. 2004

Pròleg de Manuel Forcano

30 de gener 2016

La docència


La docència, com la medicina,  no és
una ciència exacta, sinó que més aviat
s'assembla a un ofici o un art, com hem dit.
En tot cas, més que d'un saber es tracta
d'un bon grapat de competències.



(Fragment)

24 de febrer 2014

Mitjorn

Eren platges de sol
instaurades en el blau
davant Mallorca.
En el sagrat ofici del primer bany
que recupera el primer estiu del món;
el sud escrit damunt l'arena
en blanc, i el mar que ve d'Orient.
No hi ets.
De lluny, igual que tu, eren
els que tornaven.


Son Bou, Menorca




Margarida Ballester, dins,


II Festival de poesia de la Mediterrània. 2000

31 de desembre 2012

Hi ha dues menes de poetes

Hi ha dues menes de poetes: els qui consideren la poesia 
com una evasió de la vida pròpia i com un moment a part
de la llur activitat moral, i els qui consideren la poesia
inherent a la vida i a l'activitat moral i que fan de la poesia
llur treball i llur ofici i en ella saben veure una grandesa 
i una servitud.

Jo em penso que soc dels darrers. En la poesia he vist la meva

servitud d'obrer de la meva pròpia llengua, esforçant-me per
vèncer-la, per conquistar-la, per fer meus els seus secrets i
les seves possibilitats. I això ha requerit treball de molts
anys i esforç inajornable.

En la poesia he vist també tota la grandesa a la qual jo pugui

aspirar. I no és altra que haver col·laborat amb una aportació
personal al monument d'una llengua i d'una cultura.




Fragment del pròleg.





Josep Maria de Sagarra. Obres completes. poesia. 1972

31 d’octubre 2011

El món on som

Mostra de refranys de com ha anat veient el món,
al llarg del temps, el poble català:

Abans d'ensenyar, aprèn.
Bé a son país servirà, qui el cultiu millorarà.
Fonoll i ruda fan la vista aguda.
La sàlvia, salva.
Allò que atura el fred atura la calor.
Vent xaloc, vent avorrit, a la mar barques i a la terra humit.
Quant l’octubre està finit, mor la mosca i el mosquit.
L’hivern dona les cartes i la primavera fa el joc.
Fem per la vida que la mort ella vindrà.
El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.
Qui només llegeix un llibre no sap més que una cançó.
Vera justícia, ha compassió, i la falsa, indignació.
Dotze oficis, tretze misèries.



Selecció.


De: Refranys i frases fetes populars catalanes. 1994

Text: Jordi P. García Salines

23 d’abril 2010

Un ofici del qual un

hom pogués sentir-se eufòric:
calcular la pesantor
específica del liti,
quant fa el ròdol dels estels,
la set-centes set mil·lèsima
part d'un gra de pebre mòlt,
i jaquir tota la resta,
i crear milers de móns,
cap dels quals fos comparable.


Miquel Bauçà (El crepuscle encén estels, 1992)

18 de juliol 2009

Lloll


Són paroles i miaus,
la teva vie en rose?
Si la iaia t’il·lumina,
l’olor de fonoll t’inspira.

Veu multivalenta,
ens acaricies l’ànima.
I ens brindes un drama
d’exquisida criança.

La Vanessa t’enregrava,
mentre la pubilleta estudia.
La nena escolta i s’espavila
i la sala s’omple dia rere dia.

Sòbria, de gentil bagatge,
amb humor d’alt nivell
ens desvetlles somriures
i ens fas un bon jazzatge.


Teresa Grau Ros