Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ombrel·la. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ombrel·la. Mostrar tots els missatges

30 de setembre 2017

Sóc la seva ombrel·la

Sóc la seva ombrel·la,
un pèl petita si se'm
compara amb les altres.
Li faig ombra, és la meva
feina, i ella em fa servir
per tot. Li agraden els
meus colors. Em diu que
la faig quedar bé. Se m'enduu
sempre a la platja, quan encara
no és plena i hi saltironen
els pardals sense perill. Els
observa d'esquitllentes perquè
no se'n vagin, i em parla
d'un ratpenat, i d'una gitana,
i d'un musulmà...

Contempla els infants amb
delectança. Sé que n'enyora
un que s'assembli als fills
dels seus nebots. Es pregunta
a quin d'ells retirarà el possible
infant i tem que no arribi a
veure'l, perquè el temps
no perdona.



Rosa Fabregat. El ble i la llum, 2003

29 de juny 2014

Evocació de la dama del parc

Il·lumina el parc, donant-li un encant,
el teu cos gentil aquí torrejant,
tendre i desuet, dessota l'ombrel·la,
el profund repòs perdut, en topant
el dring cristal·lí que va repicant
       una carretel·la.



Rosa Leveroni. Poesia. 1981

Pròleg: Maria Aurèlia Capmany