Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ordenar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ordenar. Mostrar tots els missatges

23 de juliol 2020

El dia ordena els càntirs

El dia ordena els càntirs un a un en fileres vives.
La nit els clou el cor que absorbia
el caos
per les aortes
d'argila. Costat contra costat.
El temps només existeix a causa d'aquests cossos segellats.
I l'oli reposa. El vi s'aombra.
La mel madura amb el voltatge d'una joia
on s'afona la lluna.
Si algú es tanca amb la nit per damunt.
Estic ple d'aquesta nit, d'aquest son, d'aquesta riquesa
còncava,
refredada.


Herberto Helder. Última ciència, 2000
Tr.: Arnau Pons
Pr.: Manuel Guerrero

15 d’abril 2018

Altres versions no subtitulades

Centre international de poésie Marseille per Teresa Grau Ros
Armo un més dòcil
contra l'altre fomento
la secessió
de la regió cobejada

o

armo els dos camps
entremato i comento
la salvatjada
dels que manipulo

o

ajudo a pacificar la regió amb napalm
després pobles per cases per caps
descarrego cada nit una pila
de caps de rebels a la plaça

continuo

armo un que encenc
contra l'altre després
em capgiro
inverteixo les meves aliances

o

poso en escena l'execució
d'aquell que no puc posseir sinó mort
perquè l'endemà comenci
la primera extracció de

o

organitzo la penúria amago
els queviures que mengen
les rates
perquè s'alcin contra mi
els que em resisteixen

més fàcil

ordeno l'assassinat
d'aquells de qui la paraula
masa potent frena
l'accés a allò que em reservo

i

continuo devastant l'espai al meu voltant.



Oscarine Bosquet, dins,

28 de gener 2018

No vull tornar a fer poemes precisos

Retorn / Glòria Coll Domingo (Llibre de poesia) per Teresa Grau Ros
No vull tornar a fer poemes precisos
diccionari en mà
esborrany paper llapis
revisió espera
ordenar tornar a ordenar
deixar-ho en repòs
tornar a agafar el diccionari
posar títol trobar títol canviar títol
ordenar reordenar
no vull tornar a escriure poesia clara
em convé parlar
convertir
la meva vida en poema
no vull fer poemes
he de viure
viure en poesia
i que se'm perdonin les paraules

potser amb tot això
el paper ja no em serveix
el paper no em serà vàlid
potser els papers ja no valen
potser cal que tots visquem
potser cal que tots visquem



Glòria Coll Domingo. Retorn. 2017

Pròleg de Gemma Gorga.

27 de març 2010

Però en la sequedat arrela el pi

Però en la sequedat arrela el pi
crescut des d'ella cap al lliure vent
que ordeno i dic amb unes poques lletres
d'una breu i molt noble i eterna paraula:
m'alço vell tronc damunt la vella mar,
ombrejo i guardo el pas del meu camí,
reposa en mi la llum i encalmo ja la nit,
torno la dura veu en nu roquer del cant.




Salvador Espriu. Obres completes. 1987