Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris papallones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris papallones. Mostrar tots els missatges

16 de març 2024

El botó d'or

    Prop d'un rierol on corria una aigua cristal·lina
entre els créixens molsuts i les blaves veròniques,
he vist resplendir sota el sol unes floretes grogues.
Són botons d'or.

   Són petites, aquestes flors, però lluents i boniques.
Llur nom els escau, car tenen cinc pètals xarolats
que veritablement semblen d'or.

  Aquest groc lluent fa que les abelles, les vespes i
les papallones, volin a llur entorn, que es parin per
xuclar-los el nèctar, i tornin altra vegada a divagar
d'un cantó a un altre.



                                 Teresa Sambola (13 anys)





Reedició de 2012

Generalitat de Catalunya
Institut-Escola

Alumnes del grup Taga de l'Institut-Escola
Introducció d'Irene Rigau i Oliver

29 de desembre 2023

M'ha semblat sentir

M'ha semblat sentir una altra vegada
les papallones dels teus llavis
sobre la galta bullenta
i he vist les seves ales
tremolar i cremar-se en els meus.

                           Lleida, 1954



Rosa Fabregat. Estelles. 1979

06 de desembre 2023

No em plauen

No em plauen els tractadistes.
Jo no soc teòric ni m'agradaria de ser-ho;
tampoc no m'ho he proposat.
No em plauen les papallones clavades
amb agulles, les prefereixo volant.

M'agrada més ser que semblar.
Això no priva que, com tothom,
hi ha dies que vull ser
i altres que soc.



Joan Maria Minguet. Altres Brosses : Joan Brossa i la poesia d'acció, el parateatre. 2023

Inclou una peça teatral d'Eduard Olesti.

23 d’agost 2022

13 de novembre 2021

les estacions

hi ha els comiats i els adeus
com un vol de papallones grises.
hi ha els solitaris enmig de la gernació
i els porucs en busca de recer.
hi ha els brics de vi roig els dies de pluja,
hi ha uns ulls que potser esperen
ajaguts en algun banc o potser
miren com s'acosta la fi del trajecte.
i tu que passes i mires
l'aire que embolcalla
cadascuna de les mirades
que esperen o que llisquen
sense esperar o vagament esperant
alguna cosa o algú.
i tu que saps
que no esperes, sinó que passes
de mirada en mirada,
d'estació en estació, sentint sobre la pell
un picar tènue de gotes de pluja
o de gotes d'instants que et plouen a sobre
i que hauràs d'eixugar amb les mans,
amb els records, amb un gest
que t'acoste a aquesta mirada
que llisca d'estació en estació.


Anna Montero. El pes de la llum. 2017

Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, 2006

06 de novembre 2020

Tarda autumnal

Lleugeres se destaquen
les fulles de or,
en l'ària volen
com ales
de papallones.
Se fermen
damunt a les bardisses
als peus de un tronc
en cauen
primer una
després dues
després quatre
després cinc
després trenta
fins a que l'arbre
se despulla ajudat
del vent de una tarda autumnal.


Sandro Ballone, dins,

Atzur, or, verd i vermell, 2009

29 de juny 2019

Ha arribat de les Amèriques

Ha arribat de les Amèriques ella
amb el tren,
la mar,
l'estiu
i les seves maletes lluents.

Als cabells, una agulla que agafa papallones d'or.

Les celles posades com un vel sobre els seus ulls de foc.



Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres, 2013
Tr. i pr.: Albert Mestres

24 de febrer 2018

Infància

Aquells dies tan suaus, blancs de gesmil.
Semblava que no tinguéssem por de res.
L'olor a pi ens embolcallava.
Jo jugava amb l'aigua i les papallones,
m'inventava l'aire i el sol,
la pluja imantada que em prolongava.
Aleshores el vent voraç no existia.



Susanna Toledo, dins,

Reduccions : revista de poesia, 2006, núm. 86, p. 30

21 de gener 2018

El llibre meravellós

Tinc un llibre fet
        amb pètals de rosa,
esquitxos de mar
        i olor de maduixa.
Per fer lletres d'or,
       una papallona
s'hi espolsa les ales,
       i el sol les dibuixa.
Els dits blaus del cel
       hi escriuen les faules
que cap ull humà
       sabria llegir.
El vent me les conta;
       les sé de memòria!

Me les conta el vent...
      o surten de mi?...



Joana Raspall, dins,


Poesies amb suc. 2007

Edició: Miquel Desclot
Il·lustracions: Mercè Galí

31 d’octubre 2016

Totes les xifres, tots els nombres són benastrucs (2n)

I el Tretze? U i tres, quatre -els punts cardinals,
les quatre ales de les papallones!

L'arquetipus platònic del diví, el dodecàedre
i el centre que s'hi difon.

I els cinc senys, els cinc sentiments de l'habitud?
I aquell sisè sentit? I el cor encalentit per l'Estel!

Oh, el Binari -la dona- (no un i un: un per un),
que, resumint tot l'home, en pot fer una cort d'àngels!

I què direm del vuit, equilibri de forces?
El baptismal regenerament en fonts vuitavades!


(Fragment de la segona part)



Sebastià Sànchez-Juan, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura, 1997

Vol. 3. De Maragall als nostres dies. Primera part
A cura de Giuseppe E. Sansone      

31 de juliol 2016

polsim

Defying gravity per Marina del Castell a Flickr
polsim, polsim, pètal de la rosella,
bé que es desfà, ala de papallona,
del límit neix l'extens vol de la música


Edat de fang



Vicent Andrés Estellés. Mare de terra. 1992

10 de juny 2016

III

He d'agafar els pinzells,
barrejar colors
i aquarel·lar l'instant
d'aquesta papallona.
Rosella capriciosa
que se m'escapa.



Teresa Roses Sanz, dins,

Urc : monografies literàries de Ponent. Poesia a Lleida: 1993-2003, núm. 18, nov. 2003, p. 127


24 de febrer 2013

NITYA YANG


No tinc cap estimada ni cap casa,
ni lloc no tinc on habitar.

Rainer Maria Rilke


Es fa fosc.
Potser m'agrada aquesta sensació,
la vida que comence,
el teatre kabuki,
els caps plens de papallones,
el blau elèctric,
els llums intermitents dels gratacels,
la pluja negra.
La ciutat em pot salvar.
Faré veure que no importa,
que no enyore el teu cor pervers,
que no tinc por de la victòria.



Raquel Casas i Agustí. La dona bilingüe, 2008

28 d’octubre 2012

El meu

Déu adopta la cara que...
Kristin Dimitrova



El meu

seria amb resplendor rosada i temperatura ambiental.
Sense vistes majestuoses al voltant: vegetació
exquisida i aromàtica. Clarianes sota arbres serens.
Curiositat. Melodia de Mozart. Frecs de papallones.
Petites follies: bombolles
espurnejants. Certesa
que tots ens estimem.
Cara de nen.




Ekaterina Iossifova, dins Reduccions, núm. 100, p. 87

Tr.: Eva Sableva

09 d’abril 2012

Un comiat silent

Les fulles roges i grogues
van caient pausadament
són segures papallones
de colors molt resplendents,

i si es posen en la galta
són un acaronament
un gaudir de cosa grata
un gaudir de sol naixent.

El foc totes les devora
puix que embruten el camí,
i sa flama el cel decora
i elles seguint, fent destí.

Sorgirà una fulla nova
despuntarà primavera
i l'arbre tot es renova
com l'amistat més sincera.





























M. Teresa Altet Boada. L'eficàcia de les flors, 2010

18 de març 2012

Una papallona

És una barreja homogènia,
aquesta massa d'aire pur, nítid
unit pel balanceig silenciós
que mou els seus colors al ritme del vent
d'una manera delicada, acariciadora
provocant un arc de Sant Martí en moviment.



Sílvia Rubio, dins, Joves poetes catalans, 2004

01 de novembre 2011

Ja t'ho vaig dir

Ja t'ho vaig dir: les papallones blaves neixen de la tinta
blava dels teus dits, volen en quadrícules per ales i les
antenes pesen. Els colors, al cap i a la fi, es fan feixucs.
El taronja és obsolet, el vermell fa nafra, l'ocre encega.
Quin és el color definitiu? El color del gregal? El de
l'absència? Aquest color transparent que et recull
la pell i et fa l'ànima un bolic. I s'enfonya ben dins el
novembre, dins l'escarabat, dins el centre vital que és
paral·lel i pla. Ultrasònic. Telefònic. Simfònic. I la
gargamella, profundament silenciosa, remou les cordes
vocals amb indiferència. Ja no m'importa, al cap i a
la fi, recollir les vocals i entendre-les al sol de
ponent, al poble on es varen perdre les sabates i els
concerts. De fet, no importa res. M'agraden les
papallones de tinta blava. I ara vull anar amb els
cordons desfets.




Marta Bertran Perelló. Metamorfosi de colors. 2010

XII Premi de Poesia Vila de Lloseta (2010).

23 de gener 2011

Imatges diminutes

mar

Ombres clares de la nit
fan repòs damunt les ones
d'un mar blau de somnis muts,
sense barques ni llaguts.
Fan de naus les papallones.



i... cel

Per un cel ple de clivelles
passen núvols rabassuts
que espurnegen com centelles.
-Diries que són llaguts
omplint les xarxes d'estrelles.



(Selecció)


Conxita Julià i Farrés. Silenci sonor, 2004

19 de setembre 2009

Noia vermella

Little Red Riding Hood(?) per Aya a Flickr
haurà calgut que el trobés
un dia de sol
caminant amb el cap descobert per un parc
era l'època en què jo tenia els cabells vermells
de lluny, no m'havia reconegut
jo estava dreta a la vora de l'aigua
mirant jugar les ombres
li vaig somriure
es va acostar sense dir res
després vam parlar
i vam riure
hi havia moltes papallones grogues
el vent era agradable
feia sol i calor
where were you then?
can talmac yinco hobike ugh om ulak lock
sóc una dona que imagina
estem a fosques
sóc una filla del foc
declaro que ja és hora
escric un llibre-màquina
per obrir la nostra realitat


[De: Jeunes femmes rouges toujours plus belles, 1984]  

Yolande Villemaire, dins,

18 de setembre 2009

A una casa de rosa no t'acostessis massa

A una casa de rosa no t'acostessis massa,
que els estralls de la brisa
o el rou que la inundés, amb una gota,
desfaran la muralla esfereïda.

No volguessis lligar la papallona
ni enfilar-te a les cledes de l'èxtasi. Tindria
més segura la joia
qui en l'insegur trobés repòs i guia.



Emily Dickinson. Poemes d'Emily Dickinson : selecció. 1979

Traducció: Marià Manent