Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris papers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris papers. Mostrar tots els missatges

18 de setembre 2023

Per cloure la nit

Per cloure la nit
i el poema que fuig
em miro les mans
i la taula parada
de papers i de llibres
cercant les paraules
que han de trencar
el silenci dels ulls
els escrits sense veu
els interludis llargs
el vidre que separa
el glaç que s'interposa
el no res que ara és
el no res que serà.
El meu dietari d'hores
al quadern fosc de l'alba.


Aprenent a mirar. 2011

Poemes de Vinyet Panyella
Fotografies de Quim Cubert

30 de juny 2023

Mandat

Un poema
jeu a l'aguait

Jo hi passo de llarg
amb displicència

Se'm llança al damunt
em xiuxiueja paraules
a l'orella
em mana escriu

No me'n puc desempallegar
impacient
escric

El paper és pacient




Rose Ausländer. No resideixo, visc : antologia. 2022

Traducció de Feliu Formosa
Pròleg de Heike van Lawick

Text bilingüe català-alemany

25 de novembre 2022

Avui, que faria sis mesos

Ara, que és ben de nit, filla meua, voldria
netejar-me bé els ulls, ja saps, amb aigua i sal,
rentar-me bé els ulls i llavar-me les mans,
refregant-les després en un rastell ben aspre,
filla meua, i posar-me darrerament a escriure't,
així, senzillament, com qui es menja una poma,
com qui es rasca un genoll, com qui xiula al capvespre,
tot així, filla meua, ací, en aquest racó
de la casa, la casa en silenci, la casa
sense tu, filla meua. Ja no sé què et vull dir,
jo no sé si et vull dir quelcom, jo no sé res,
jo només sé que vull parlar amb tu, romandre
així, tota la nit, tota la vida, tota
la nit, aquesta nit sense tu, filla meua,
oh quina nit més gran, ja saps: la nit dels hòmens.
I ací estic, i t'escric paraules i paraules,
vaig fent ratlles, paraules, coses i coses, coses
no sé ben bé què són. Altres vegades tinc
el desig d'agafar un paper i esgarrar-lo,
sense adonar-me'n massa, pensant en tu, com si
et veiés, filla meua, en qualsevulla banda,
mentrestant van caent papers, trossos menuts
de paper, no sé, coses. Ara faria això,
trencaria papers, trencaria paraules,
cada vegada fent els trossos més menuts,
més petits, petitíssims, oh i més petits encara,
deixant-los caure al sòl, per damunt dels taulells,
i així una hora i una altra, tota la nit així,
tota la vida, tota la nit. Tota la Nit...


Vicent Andrés Estellés. La vida contada a un nen del veïnat. 2012

Dibuixos de Miguel Ángel Díez.

Tria i introducció de Juli Capilla.

04 de novembre 2022

Riera seca

Han quedat moltes ombres rera meu,
un tumult de riera: les deixalles
que s'han anat enganxant a les branques
i entre els racons difícils. Tot és sec.
Aquest estiu ha evaporat del tot
l'aigua baixada i ja només es veuen,
en la decrepitud dels verds que es moren,
plàstics i draps; papers d'una ruïna.


De: L'obscur desordre.


Antoni Puigverd. Curset de natació. 1992

Pròleg d'Albert Rossich.

Premi Carles Riba 1991

15 de març 2022

Passa vent

Passa, vent, cosa sinistra,
qui et pogués mai deturar!
Tota la casa em fa trista
el teu malastruc xiular.

M'enfolleixes les colomes
allà dalt del colomar;
de l'arbre arrenques les pomes
molt abans de madurar;

i colltorces la florida
novella del roserar;
i esfulles la margarida
- si vindrà, si no vindrà.-

A l'hort el planter m'aplanes
i em malmets el fonollar;
del llibre em gires les planes
com si em volguessis reptar!

I els papers treus de la taula
i me'ls llances a volar.
Si el jardí tingués un saule,
com el faries plorar!

Ni finestra ni portella
res no hi val, tot és en va:
sempre et resta una clivella
per poder-te enforinyar.

Jo a ciutat no et coneixia,
i ara m'ets tot casolà!
Vens a casa cada dia
i entres sense tustar.


Clementina Arderiu. 1938

Pròleg de Maurici Serrahima.
Retrat de Clementina Arderiu per Francesc Domingo.

10 de març 2022

Paisatge

Si mai heu pensat que sols hi ha honor
en l'orb destí de la sofrença,
contempleu-los: infants extasiats que xipollegen
vora mar tot alçant castells en les onades
esllavissadisses entre els dits.
I, més enllà, bressat pels jocs de l'ombra,
el pescador assegut amb mig meló d'or
i el vi grogós que ha refredat entre les roques.
I, part d'aquí, aquests amants ardits,
encesos, cobejosos per la cremor del sol,
pel desig que els arbora d'una joia fugissera.
I, ran la platja, els cans que s'empaiten
juganers i enfollits de corredisses,
llamps esquius de sol i sorra
sota el foc immòbil del migdia.
I encara, al fons de tot, sota l'arbreda,
vora el got escumós que es vessa
tacant aquests papers, vosaltres mateixos,
incrèduls, miseriosos, potser escèptics,
gaudint amb mi d'aquest excés de vida.


Francesc Parcerisas. L'edat d'or. 1983

23 de setembre 2021

Rient, rient, contra tot pronòstic

Al cos el perd el seu mal cap
farcit de mots i frases fetes
refranys a l'engròs i dites
a la peça i a ulls clucs patacs
de signes i avalots de lletres
a l'encesa que eclipsen noms
i verbs i escometen raons
de pes i ordre sobre el magí
que barrina el que no cal
entendre en saber perdre el temps
de vista i els papers i el món
sense estreps pel camí traçat
a peu cames ajudeu-me
a alçar la corpenta i contra tot
pronòstic fer un cop de cap
de cor a pensa plantar cara
i a les penes queixalades
bo i deixant-hi les dents rient rient.

Inèdit


Ester Xargay, dins,

A un revolt de la sendera cinc poetes: Zoraida Burgos, Margarita Ballester,
Anna Montero, Dolors Miquel i Ester Xargay
. 2021. P. 187

Ed.: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné

22 de desembre 2020

Boca seca

Hem cridat fins a no poder més:
la pau, la pau,
la pau i la justícia.
Justícia i llibertat
fins a no poder més.

Hem cridat fins a no poder més
que ens molestaven tantes estructures
immòbils,
tants papers, tantes lleis,
la gàbia que empresona
fins a no poder més.

Hem cridat fins a no poder més,
fins a no poder més.

Tenim la boca seca.


Narcís Comadira, dins,

Llibertat! : 50 poemes de revolta. 2015

Ed.: Jaume Subirana
Pr.: David Fernàndez

27 de setembre 2020

Sabates còmodes

La llibreta s'omple de branques
que surten dels marges. En un dels papers
s'hi entreveu
un petit arbust.

Si la naturalesa m'explica
no penso embrutar les pàgines
amb tinta.

Però és aquesta la veritat i no una altra?

M'he retrobat amb un camí
que vaig deixar a mitges. He decidit
emprendre'l.

Potser fins ben lluny.

Potser fins que no recordi
d'on venia ni si hi veia.


Anna Gual. L'ésser solar2013
Epíleg: Lluís Calvo

Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2013

19 de març 2020

Naus de nous

Amb les closques
de les nous
avui hem fet naus.
Amb els papers
de les postres
hem posat veles.
Amb els escuradents
de la carn
hi hem fet rems, quilla i pal.
I amb la panxa plena
ens hem fet a la mar
en tarda de tempesta.

__________________


Naves de nuez


De las càscaras
de las nueces
hicimos naves hoy.
Con las envolturas
de los postres
les pusimos velas.
Con los palillos
de la carne
remos, quilla y mástil,
y con la panza llena
nos hicimos a la mar
en tarde tempestuosa.




Mireia Esteva Saló. Capbussades = Zambullidas, 2014
Tr.: Orlando Guillén
Pr.: Andreu Subirats

17 de novembre 2019

El paper en blanc

Un full de paper en blanc
és tot un món possible.
Penetra-hi amb peu franc!
Hi pots posar el teu nom
i dir-hi el què i el com
de tot allò intangible
que penses i que sents,
que entens i que no entens...

I quan hi hauràs deixat
el cor ben despullat,
seràs el petit déu
d'un univers sols teu!



Joana Raspall. Bon dia, Poesia!. 2013
Il·lustracions: Montse Ginesta

16 de febrer 2019

Paper

Potser caldria fer paper
amb fibra de lli
per a vestir les paraules
que escrius.

Potser caldria recordar
les teves fibres de bedoll
que enyoren el vent
i cerquen ara la veu de les muses.

Potser abans eres
part d'un pi que somiava
fer acupuntura del cel
amb les fulles.

Potser les teves fibres curtes
d'Eucaliptus reconeixen
i capten l'aroma
d'un poema.

Potser, ja lluny del papir
i del pergamí,
t'adones que els teus fulls
són fulles de l'arbre de la cultura.

___________________________


Quizá habría que hacer papel
con fibra de lino
para vestir las palabras
que escribes.

Quizà habría que recordar
tus fibras de abedul
que añoran el viento
y buscan ahora la voz de las musas.

Quizá antes eras
parte de un pino que soñaba
hacer acupuntura del cielo
con las hojas.

Quizá tus fibras cortas
de Eucaliptus reconocen
y captan el aroma
de un poema.

Tal vez, ya lejos del papiro
y del pergamino,
te das cuenta de que tus hojas
son hojas del árbol de la cultura.




Assumpció Forcada. Tecnologia = Tecnología. 2013

06 de febrer 2019

Fer murgonar un text

Fer murgonar un text. Això és, colgar-ne un sarment de
ratlla per fer-ne un text nou. I sí, així que ho fem, el paper
s'enfosqueix de lletra i gemes de creixement de lletra.





De 64 PUNTS I A PART


Perejaume, dins,

Reduccions : revista de poesia. Setembre 2018, núm 110/111, p.64

28 de gener 2018

No vull tornar a fer poemes precisos

Retorn / Glòria Coll Domingo (Llibre de poesia) per Teresa Grau Ros
No vull tornar a fer poemes precisos
diccionari en mà
esborrany paper llapis
revisió espera
ordenar tornar a ordenar
deixar-ho en repòs
tornar a agafar el diccionari
posar títol trobar títol canviar títol
ordenar reordenar
no vull tornar a escriure poesia clara
em convé parlar
convertir
la meva vida en poema
no vull fer poemes
he de viure
viure en poesia
i que se'm perdonin les paraules

potser amb tot això
el paper ja no em serveix
el paper no em serà vàlid
potser els papers ja no valen
potser cal que tots visquem
potser cal que tots visquem



Glòria Coll Domingo. Retorn. 2017

Pròleg de Gemma Gorga.

05 de gener 2014

Poema

És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
                     obtindreu
un ocell que mourà
les ales.

                     A Pepa


Joan Brossa. El saltamartí. 1999

Pr.: Pere Gimferrer