Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paradoxes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paradoxes. Mostrar tots els missatges

09 de febrer 2013

Homenatge

No esgobaràs el temps per molt que sotgin,
dessota un clar de lluna, els vells indrets,
on mai no tornaries a delir-te.
No esgobaràs el temps ni en pots tenir
les hores a recer dins paradoxes.
Mes, en eixir tan sols una volença
escadussera, que emmiralli lassos
estels i abrils perduts, vendràs a retre
encara l'homenatge de l'enyor
a l'illa esmorteïda. Com una heura
silent que fuig del sol van els hiverns
fins als teus signes de caducitat.




Antoni Vidal Ferrando. Cartes a Lady Hamilton. 1990

26 de maig 2012

Sumar i restar

què vols creure tu
que dius que els molts ulls no són una suma
sinó una resta que t'anul·la
i que ignores el gran clam
entre els trons de la nit dura?



03 de setembre 2011

Paradoxa

Pescallunes a Sant Feliu de Pallerols (Catalunya) per Teresa Grau Ros
Dels errors
La nostra precarietat
ens fa refusar tot allò
que pot vestir d'incertesa
les inestables seguretats,
encara que sigui amb la guspira
d'una tímida presència.
I ho fem amb les mateixes armes
que patim, amb la mateixa força.
És el parany
de les víctimes i botxins.




Enrico Mora i Malo. Valerià Oblit, 1995

05 de setembre 2010

XXVI. Poètica o vell manual pràctic

En els diàlegs entre jo i els meus déus,
no sóc conscient de cultivar la parenta pobra.
La interpretació del món
ens porta a paradoxes i ambivalències
que resolem, a efectes pràctics,
amb els estris que utilitzem.

Pintors o poetes, semblem monjos
que interpreten, mans closes, el Tao te King.



Antònia Arbona. La veritat i el límit, 2007