Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris parets. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris parets. Mostrar tots els missatges

27 d’octubre 2023

Ens mires ara

                ... and thou no breath at all?
                        Thou'lt come no more,
      Never, never, never, never, never!
                         W.  SHAKESPEARE


Ens mires ara,
des del tel dels teus ulls
—tu mateix lluny de tu—,
qui sap si per donar-nos
encara un argument,
una ombra de consol
amb què puguem entendre
que el teu alè ja és u amb el vent,
que mai no tornaràs,
mai més, mai més,
i les parets, els gestos,
ressonen tots de tu.



Josep Maria Fulquet. Natura d'infinit. 2016

22 de juliol 2023

Paisatges de la memòria

                A la meva mare

I

De quan la meva pell
t'era paret i sostre
tu ja no te'n recordes

Ningú
serva
la pau primera
a la llum
de la consciència

La memòria
és
un lloc
des-habitat


II

Digues-me, pell
com era l'aigua
-jaç i aliment-
d'abans del jo?

Com era el riure
de la mare
el seu batec
la seva olor?


Gisela Vicenç i Pasqual. Ofrena. 2019

Prefaci: Lluís Freixas Mascort
Postfaci: Núria Pujol Valls
Portada: Clara Gispert Vidal
Fotografia biografia: Alba Alzina i Vicenç

15 d’octubre 2022

Blanquíssimes parets

Blanquíssimes parets caminen entre passos,
m'endinso en els carrers, premo la mà dels murs,
als carrerons estrets eixamplo els braços
i al fons de cada plaça endevino la mar.
Hi ha terrats i talaies més alts que el campanar
que claven puntes vives en l'aire del celatge;
mentre la tarda alena un bleix salat de platja,
s'amaguen les icones en els carrers estrets
i el sol fornit i estricte porta l'olor d'encens
amb salobre de mar al pensament.
                                                       La tarda
és plena de portals, finestres entreobertes,
façanes empedrades i cortines de xarxes
on escric lentament postals d'aigua i maons.
Per les parets dels patis s'enfilen heures fosques,
sentors de tarongina, de romaní i de llor
i el cementiri vell dorm una estranya calma
entre veus apagades per un ruixim finíssim
de fulles i d'onades i remoreig del vent.
Tota la mar s'acreix en un ponent blanquíssim
que es replega en un caire d'horitzó.


De: Tres apunts sobre l'Escala, 1.



Núria Esponellà. Quadern d'Empúries. 2000

Introducció: Narcís-Jordi Aragó

30 de juliol 2021

sempre neixen parets

sempre neixen parets damunt del fil
i dalles dins de l'ombra. Cada veu
d'aigua va disfressada, no sabeu
si la infantesa us torna. De perfil,
direu mentides, cent vegades, mil.
Retardareu els mots amb el correu,
fareu les ratlles tortes i el conreu
del cos cada vegada més subtil.

Les tempestes a dins dels quatre murs
amb un vaivé de pèndol desfaran
batecs incerts, ordinadors segurs.
Boira de neu sobre cabells madurs
us podrà dir, potser, que una hora és gran
i que la sorra és feta de futurs.


Felícia Fuster. Obra poètica : 1984-2001. 2010

Edició de Lluïsa Julià.

20 de desembre 2019

Déu meu:

desfés l'angúnia de les nostres fes,
deixa'ns tranquils tastar
la bona i aspra llengua del no-res
i deixa'ns a nosaltres ser tots tres
                                                     de tant en tant
perquè la terra així girant pateix
de veure els mocadors
                                    tan maltractats
i és del tot necessari que afluixeu, 
homes i dones dels pals drets,
            per un si us plau
que us imploren els ulls de les parets.




Enric Casassas Figueres. Començament dels començaments i ocasió de les ocasions. 1994

06 de novembre 2019

La llum plàcida

El dia és pur
i el sol es desmaia a la paret.
              JOAN LLACUNA


La llum plàcida
davalla del cel.

I es fan grans,
cada vegada més grans,
aquestes ombres.

I la tarda cau
somorta sobre
la vella paret.


Montserrat Galobart. Compàs de tardor, 1997
Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 1996

10 d’octubre 2019

L'abella

—Treballadora fidel,
amb el que trobo a les flors,
jo que faig parets de mel.




Josep Carner. Museu zoològic. 1998

Il·lustracions de Lluís Farré.

25 d’agost 2019

L'albada

Des de l'ombrívol miratge del somni
la nit s'aboca als renovats sorolls,
mentre s'escapoleix un raig pels finestrells
que desguassa en la teva pell tibada.

Tremolen flocs de llum que la paret captiva

en un desig sobtat de retornar a la nit;
llargs, els sons coneguts ens sedueixen
a recórrer els colors que el dia escampa.



Núria Esponellà. Un vent, una mar. 1994

10 de març 2019

Antioda

Si el present és el passat del futur,
aviat, per a pintar una paret amb quadres
penjats, no caldrà despenjar els quadres.




Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988

17 de febrer 2019

Una nena estira les estovalles

Porta un any en aquest món
i en aquest món no tot s'ha examinat
o posat sota control.

Ara estan a prova els objectes
que per si sols no poden moure's.

Fa falta que se'ls ajudi,
que se'ls mogui i empenyi,
que se'ls passi d'un lloc a un altre.

No tots ho volen, posem per cas l'aparador,
l'armari, les caparrudes parets, la taula.

Però les estovalles a la taula tossuda,
si s'agafen bé per les puntes,
ja s'animen a fer un viatge.

I a la taula tremolen amb il·lusió
els gots, els platets, la gerra amb la llet,
les culleretes, un bol.

Que interessant saber
quin moviment escolliran
quan trontollin sobre el cantell:
una passejada pel sostre?,
un vol contornejant el llum?,
un salt a l'ampit i d'allà a l'arbre?

El senyor Newton encara no hi té res a veure.
Que ho miri des del cel sacsejant els braços.

Aquest assaig s'ha de dur a terme.
I s'hi durà.



Wisława Szymborska. Instant. 2018

Traducció: Joanna Bielak

XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»

09 d’octubre 2018

On hi ha parets de vidre

Stadsbiblioteket  - Malmö per Teresa Grau Ros a Flickr
On hi ha parets de vidre
enderroquem cortines.
         (Els murs extravagants
           solen ser honestos).

Deixem-nos envair
per platges silencioses
que deturin el temps i les onades.

On hi ha parets de vidre,
sovint s'hi veu, alhora,
reflex i transparència.



Gerard Sala. Amb la veu als ulls, 2001

Pr.: Albert Ràfols-Casamada
Il.: Gerard Sala

07 de setembre 2018

Quan no cal gaire res

Prenent el sol
entre parets
de maó vermell
tot ple de gent
cremant la pell
però les saltem
i fem l'agost
a cau de lluna
fins que els cactus
fan estralls
a les plantes
dels meus peus
i em treus les punxes.
Que vull desfer-me
del desig
de contar contes
i fer servir
només paraules
que fan forats
quan no signifiquen
i retallar-les
i fer un dibuix
que sigui vostre.



Fragment


Carla Fajardo. Forats. 2018

26 de juliol 2018

BIO GRAFIA

Aquestes lianes m'omplen la pell.
Què ser sinó un tros d'herba fina.
Què pretendre sinó ser el verd que dignifica.

Si volgués ser un terròs
esberlaria parets.

Jo soc la que s'enganxa.
La que s'arrapa.
La que creix al marjal.



Anna Gual. Molsa. 2016

Epíleg de Gemma Gorga

Il·lustracions: Ana Cabello

23 de juny 2018

Ambició

No només la paret, també l'ombra,
el dibuix de la fulla en passar.
Fregadís de l'instant sobre el nombre:
en el guix, en la idea, ser clar.




Jaume Subirana. En altres coses. 2002

19 de maig 2018

Amb mots trobats

Amb mots trobats
basteixo a poc a poc
una fràgil, efímera casa
de parets transparents.

Poemes que algú, potser
                                       habitarà un dia.





Antoni Clapés. Arbre que s'allunyà. 2017

Pròleg de Marc Romera

28 d’octubre 2017

Tan petita i ja saps...

Tan petita i ja saps... / Maria Mercè Marçal  per Teresa Grau Ros a Flickr

Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no es deixa saltar!

I jo voldria prou fer-te esqueneta.

Qui és que m'omple les mans de maons?
Qui em fa dir-te les serps de l'altra banda?

Qui fa que engalzi vidres a la tàpia?
-Tu, lladre de la teva llibertat?

Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no et deixo saltar!



Maria-Mercè Marçal. Tan petita i ja saps... 2014

Il·lustracions: Marta Altés
Tria i presentació: Jaume Subirana


22 de març 2015

Prop de Catalunya

Sant Pau Recinte Modernista (Barcelona) per Teresa Grau Ros a Flickr
La dolça remor del mar a l'esquena
i el crit amargant de la pistola al davant;
les ales de bronze dels avions i el sol
que ens acompanya tot cremat. Ací ens ferim
els peus amb els fragments de metall de les bombes,
de l'espasa desenterrada i de la terra emmetzinada.
Ací dempeus; ací estesos; ací hem de veure
el que podem trobar de potent i de bo per posar-ho
entre el Feixista i el mar d'intensa blavor.

Si tinguéssim totxos per poder fer una paret, els faríem servir,
però els totxos es trenquen amb les bombes;
si tinguéssim ferro faríem una paret,
però el ferro ressona i s'esqueixa amb les bombes
i les ales van pel cel i per sobre la paret,
i si féssim una barrera amb la nostra terra
ells matarien la terra amb el verí Feixista,
però ningú no ens donarà ferro per a la paret.
Només tenim els cossos dels homes per arreplegar
la carn que s'estremeix, el mànec blanc i pelat de la forca,
que es trenca fàcil, que fàcilment emmalalteix,
espantada de dolor i espatllada pel diabòlic temps;
només tenim el més fràgil de totes les coses, l'home
i el cor, la cosa més fèrria i admirable de totes,
i ajuntant tot això farem una paret.





Joy Davidman (1938)

Traducció: Marga Llavador (1997)


Homenatge poètic a Pau Casals. 1999

29 de novembre 2014

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (7)

(L'edifici així prepara
per a l'estadant diví
com estoig de perla cara.)

Guanya copes i medalles
que li emplenen les parets
de magnífiques quincalles.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

06 de juliol 2009

L'heura

En els ferros del balcó,
l'heura.
A les mans i en el record,
al mocador dels adeus,
l'heura.
Per dins la casa barrada,
al tapís, al guarda-roba,
a les tasses de cafè,
l'heura.
L'heura dins els ulls dels morts,
dins les llàgrimes dels morts,
estrenyent cada paraula,
florint per cada paraula.
L'heura, sempre l'heura
sobreeixint la paret, l'amor, el somni,
empaitant-me, assolint-me, ofegant-me,
l'heura.



Josep M. Llompart. Nou segles de poesia als Països Catalans. 1986