Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris perfum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris perfum. Mostrar tots els missatges

24 de maig 2020

Color de juny

Jo som només un gra perdut dins l'era.
No sé el que vol de mi aquesta blavor
ni el que vol de l'ocell que té el color
verd de la primavera.

I el que vol de l'eruga tot filant
de dintre a fora amb tanta paciència,
sota el sol vigilant,
la callada presó de la innocència.

Entre el somni, la vida va a la mort.
La cigala brusida per l'aire i despresa
d'un clot de terra ignora la tristesa
i no en guarda el record.

A mig camí ve el juny que ens acontenta.
L'hora és perduda al fons d'un mirall platejat.
A mig camí, el perfum de l'espiga roenta,
i nostra sort blanqueja com el blat.


De Cantilena.


Josep Sebastià Pons, dins, Poesia. 1995

10 d’abril 2020

Si dic el teu nom allargassat

Si dic el teu nom allargassat,
em recorde d'un poble amb perfum
de salnitre vell
i d'un ramat de barques de bou
tancant amb pany i clau les vesprades.

Si alguna vegada et mire als ulls,
m'hi trobe dos camins que m'oferixen
remor de llunes
i esbart de dolces paraules.



Els camins dels teus ulls, I


Maria Josep Escrivà. Remor alè, 1993
Pr.: Francesc Calafat

31 d’octubre 2019

Les algues ajagudes a la platja

Les algues ajagudes a la platja,
després del temporal,
em porten el perfum de jorns llunyans,
de ribes resseguides sempre amb tu.
La lentitud del temps a favor nostre.
Els ulls robats pel mar eren netíssims
per mirar i veure:
la llum de la badia,
polsims de tramuntana,
la calma i els miratges.
Era perfecte el quadre
en què tu i jo pintàvem tots els somnis.
Ara que el temps no és pas aliat nostre
em resta un lleu dibuix
de tu rere la pluja
que cau suau i persistent al bosc.


Quima Jaume


De: Cinc autògrafs inèdits de Quima Jaume a cura de Rosa Ardid, dins,

Reduccions : revista de poesia. Febrer 2019, núm 112, p. 15

19 d’agost 2019

Jardí de nit

Encara hi ha penjolls de cireres 
a les branques més altes
del cirerer adormit.
L'aire escampa el perfum
del gessamí que puja
paret amunt
i tafaneja al balcó.
Un gat negre com el carbó
s'ajeu a l'herba
i mira el cel:
hi ha un núvol juganer
que amaga mitja lluna;
i una constel·lació
d'estrelles anuncia,
per al 10 d'agost,
una pluja d'estels.


Salvador Comelles. Abecedari poètic, 2015

Il.: Àngels Ruiz

22 de juny 2019

Pels volts de Sant Joan

Tilia tomentosa_P6090028 per Teresa Grau Ros a Flickr
El perfum que s'arrela
als nobles arbres de la ciutat

i a recer de la nit
amics que se sumen
a animades revetlles

vespres i nits d'estiu
de repòs i benestar

nit, llum i fum.



Dir poble i sentir-se bé.

Sentir el cor de la humanitat,
i respirar plàcidament.


Teresa Grau Ros

05 de maig 2019

La galerna i el llamp, el torb i la tempesta

La galerna i el llamp, el torb i la tempesta,
sobre l'ample terrer l'han combatut a ras.
―La flor de l'esperança, minúscula i tenaç,
color dels nostres somnis, únicament hi resta!―

Entre les runes, sobre els fogars extingits,
enlaira el seu perfum, secret com la pregària;
i pella poc a poc, viva mà solitària,
els quatre rastres dels cavallers maleïts...

Car tan profundament la seva arrel s'allarga
que floriria encara si aquesta terra amarga
un dia fos coberta d'una crosta de sal.

Però l'alè de Déu novament hi circula!
I, granant en silenci les espigues del mal,
ella traurà forment del jull i la cugula.




Màrius Torres, dins,

Llibertat! : 50 poemes de revolta. 2015

Edició: Jaume Subirana
Pròleg: David Fernàndez

05 d’abril 2019

Ametller florit de nou

Ametller florit,
m'has embaladit.
Esclates de dia,
vigiles de nit.
Amb ta blancor estanca
al camp res li manca.
L'òliba desdenya
ta fugaç fulgència.
Al brot nat de branca
un gafarró canta.
L'alba ja es congria,
plany d'amor ferit.
Tot fosforescència,
tot epifania,
com la flor de neu.
Ametller florit,
m'has estamordit.
Llueixes de dia,
ens sotges de nit.
Res impur no et solla,
i dels magins brolla
un somni teixit
amb tes fulles albes
d'hàlit perfumat.
Per ta llum ens salves
del vernal neguit
que ja treu el cap.
Bella inflorescència,
blanca bruixeria,
ets un bé-de-déu.
Ametller florit,
m'has embaladit.
Esclates de dia
vigiles de nit.




Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016

Premi Carles Riba 2015

25 d’octubre 2018

Tota la llum

   Tota la llum sembla restar captiva al cel turquesa
del capvespre. Tota la llum sembla furtada al món
que, de sobte, s'ha trobat nu mentre es dilata en la
foscor d'un pensament. Veus la immensitat d'un
instant a l'ombra clivellada dels plàtans. Sents
la plenitud de la vida expandint-se en l'aire, com
un perfum delicadíssim de paraules.




A. Tàpies-Barba. L'escrivent, 1999

12 d’octubre 2018

Dir la llum de la natura

Dir la llum de la natura
sense descriure'n el paisatge.

Dir presències humanes

sense posar-hi ningú com a pretext.

Dir espais habitats

sense dibuixar estructures d'habitacle.

Dir els colors que tens arran de mà

sense dir la mà que els il·lumina.

Dir l'essència del nucli

sense descriure'n l'itinerari.

Dir, tan sols, a frec de ploma,

el perfum de les paraules.





Gerard Sala. Amb la veu als ulls. 2001


Pr.: Albert Ràfols-Casamada
Il.: Gerard Sala
Premi Betúlia de Poesia 2001 de Badalona

13 de setembre 2018

Ha florit la primera magnòlia

Ha florit la primera magnòlia
com a tots ens floreix un amor,
o una joia profunda o petita,
o un moment de tendresa o repòs.

Cadascú té el seu propi brancatge
ple de copes de seda i perfum,
de magnòlies que el temps esbatana
i que duren tan sols un minut.

I també tot sovint, tal com l'arbre
que tot l'any és d'un verd lluminós,
cadascú porta al llarg de la vida
molts capolls de magnòlia al seu cor.

Cadascú que recordi l'ofrena
d'una bona paraula adient,
d'unes hores de pau i gaubança,
d'un amor abnegat i fidel,
com a flors de magnòlia esfullades
que pertanyen als dies absents,
esperant que de noves se'n badin
ni que siguin , com sempre, tan breus.

Cadascú visqui el goig que li atorguin,
amb amor, i els sentits ben desperts,
agraït per les joies que ho foren,
i agraint les que vinguin després.



(Segona i última part)

P. 47

Lina Casanovas. Mel i fel, 1991


20 d’agost 2018

Jardí blau

Van repintant les plantes del jardí
els teus ulls blaus i l'aigua cristal·lina
amb el pinzell del cor, ple d'un florir
vingut del cel ーblavor que ens il·lumina.

El lliri blau és com una campana
i el seu dit groc oneja fet batall
mirant el cel. I la claror llunyana,
pluja de llum, és un blavís mirall.

Totes les flors que pel jardí blavegen,
nades un maig de primavera inflat,
amb perfums blaus el verd intens oregen,
i omplen el cor d'un gran somriure alat.

Els teus ulls blaus, que pinten el jardí
ーtalment, del cel, dues brillants estrellesー,
porten la llum a l'ombra del destí
i són esclat d'il·lusions novelles.

I si era gris el son de l'abandó....
Ara em duu el goig un somni de blavor!


p. 50


Marina Grau i Augé. Veus del meu jo. 1994
Pr.: Josep Colet i Giralt

El matí s'ha llevat amb gust de tu

El matí s'ha llevat amb gust de tu.
Jo m'empasso la set a batzegades,
dono forma al MATÍS del teu perfil,
m'abrasa el tast indecís dels teus ulls.

Se m'ha clavat la teva veu d'abril
més enllà dels confins de les entranyes,
jo en degusto el ressò de menta i mel
i en dibuixo els colors amb notes mudes,

Quan enyoro la veu del teu perfum,
jo m'abraço a l'olor de les teves paraules.




Lluís S Bosch, poema XVII, p. 54-55


Silencis d'arena nua... 2018

Il·lustracions de Sara Salip

26 de juliol 2018

Raja la lluna

        I

Raja la lluna

un doll de llum
entacada d'estrelles.

El vent perfuma l'ombra

d'aromes d'aigua.

La nit batega

muda,
nua,
exhausta.

El cristall de l'aurora

esberla l'horitzó.

Al cel ferit

comença Khepri a escriure
el nom del Sol,
la tesa pell del dia.



Fragment


De KHEPRI, Primera part, p. 29

Carles Duarte. Khepri. 1998

Pròleg de Joan Triadú

01 de juliol 2018

La magnòlia

Ha florit la magnòlia
ufanosa,
carnosa,
i em cobreix amb la màgia
d'un mantell de perfum.
Quan la llum
va donant-se a ponent,
ella encara
m'il·lumina la cara
amb blancor resplendent.



Joana Raspall. Degotall de poemes. 2003
Il.: Glòria Garcia

31 d’octubre 2017

Sentors de natura

Romaní o romer (Rosmarinus officinalis) per Teresa Grau Ros a Flickr
                                           Cercant estols de romaní,
                                           la mà se'm feia ala ardida
                                           volant pels boscos de la vida.
                                                        Josep Colet i Giralt



El romaní m'aroma l'esperança
florint-me brots de blau i la promesa
d'una callada i viva confiança
per tot un món de llum i verdor estesa.

Flaires de bosc, com ànima escampant-se,
fina sentor, perfum de saviesa
oberta a jorns de brises, per on dansa
la pau que neix de la naturalesa.

El bell entorn ofert m'omple el cistell
del pensament, talment màgic miracle
que em fa volar pel prat de l'horitzó.

En el meu cor, que ja se sent ocell,
la vida visc amb l'íntim espectacle
de la Natura feta llum i olor.


Carme Raichs. Mosaic poètic : poesia. 2003

Pròleg: Josep Colet i Giralt

14 de juliol 2017

RECORD DE MUNTANYA

La boira es va fonent damunt l'aigua encalmada
del llac dels meus records; retroba la mirada
tot aquell goig passat; va sorgint lentament
l'ombra amb sentors d'avet, el mòbil fil d'argent
cenyint l'herbei en flor i la veu de l'esquella
invisible en la vall, i l'ardent meravella
del ponent dalt del cim, l'estel enfredorit 
i el silenci sonor embolcallant la nit...
I sento dintre meu que la cançó oblidada
la flama encén de nou i dona altra vegada
a l'aspror del camí un toc del seu perfum,
penyora sense engany de l'esperada llum.


Poema dedicat a Salvador Espriu


Rosa Leveroni i Valls, dins,


Antologia de la poesia de muntanya, 2011
Ed.: Josep Fatjó i Gené

18 de juny 2017

18

Guarda la teva sàlvia per a les arrels i els dits per a la
    collita.
I després atura't a contemplar el fruit, com creix
    lentament,
les tardes que s'allarguen fins a l'estiu. Que et sigui
    rodó,
dins la mà tancada, i en ell reconeguis el gust i el
    perfum

abans de tocar-lo; mossega'l tota l'estona amb els ulls:
és en ells que la polpa fa més set i la pell respira
amb el fulgor de la cera. I no consentis vent, ni
    abelles,
ni que la mirin altres ulls, molt més petits,
com els de les aus quan tornen de l'hivern. Deixa

el teu nom en el verger durant la nit: hi ha mans que
    mai
no dormen i l'espera pot tornar els fruits ociosos.
Però per a ningú més aquest torna gran, a la teva boca
    promès.

Embolica-ho llavors amb la veritat abans de partir.
Cerca'l en els teus somnis. Mostra-li els dits
que un dia li confiaràs.

I així el temps el tornarà sencer al seu temps,
    vermell
i tendre, dolç, al gruix dels llavis.


Maria do Rosário Pedreira. La casa i la flaire dels llibres, 2009
Tr.: Antoni Xumet Rosselló

06 de gener 2017

Hivern

Mentre gebre cobreix de cristall el brancatge,
enlairem nostre cant;
que el roser sembla mort.
Mes la imatge de la rosa s'està perfumant
en son cor!


Vivències.



Joana Raspall. Batec de paraules, 2013
Ed.: Carme Arenas

10 de desembre 2016

Moixernons

La cassola
ja és a punt!
L'heu omplert
amb mil aromes
de bon gust
       i de perfum.




Lola Casas. Poemes petits. 2006 

Il·lustracions: Gustavo Roldán

29 de maig 2016

CANÇÓ DE MAIG

Flor del taronger agre o bord (citrus aurantium) per Teresa Grau Ros
Lo taronger floreix,
       tot ell és flaire;
la flor del taronger
       perfuma l'aire.

Amb son preuat perfum
        l'oreig s'adorna,
parteix ben lluny amb ell...
        mai més lo torna.
Abans no el robi tot,
        oh vida mia!,
baixem al jardí junts
         al caure el dia.

Brandant lo taronger,
        al vent s'inclina,
i una ruixada en cau
        de tarongina.
Correm sota el brancall,
        ma companyona,
i et teixirà la flor
       blanca corona.

Correm, que el taronger
       perfuma l'aire!
Correm... que el mes de maig
       no dura gaire!


Apel·les Mestres / a cura de Joaquim Molas