Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodisme. Mostrar tots els missatges

26 d’abril 2016

Conversa literària

Quan escric en castellà tinc més humor però també més mala llet que quan escric en català. Suposo que perquè la llengua de la meva intimitat és el català. [...] Hi ha una frase de Cioran, molt bonica, que diu que canviar de llengua és com escriure una carta d'amor amb un diccionari. Jo he hagut d'escriure en castellà tenint molt clar, sempre, que era una llengua d'ofici, i això potser m'ha fet desenvolupar més la ironia, la mala llet, o l'actitud més aviat moralitzant de la persona cívica que escriu. En canvi, en català, m'he sentit molt més lliure i al mateix temps menys important; és curiosa la diferència, oi? [...] Quan jo escric una novel·la o narració ho faig perquè em dóna la gana, és un petit espai de llibertat totalment intransferible i individual; mentre que el periodisme està molt més relacionat amb la marxa general de la teva civilització, de la teva societat.

(Fragment)


Montserrat Roig, dins,


Marta Nadal. Converses literàries. Montserrat Roig: un cant de maduresa. Serra d'Or, 360, desembre 1989, pàg. 13-17

07 de novembre 2014

Vinyoli

Parc del Poblenou (Barcelona) per Teresa Grau Ros
La diferència entre un ciutadà normal i corrent
i un poeta com Vinyoli és que el poeta sap descobrir
els racons amagats, eruptius, de la realitat anodina
i té caràcter, sensibilitat i coneixements per
convertir-la en un quadre vivíssim on l'home
es planteja les preguntes fonamentals.

(Fragment)

Agustí Pons. Cartes a Clara, 2010