Fina Girbés. Que sonen els versos!, 2018 Il.: Julio Antonio Blasco |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pessigolles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pessigolles. Mostrar tots els missatges
27 de gener 2019
Tu saps per què?
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
actituds,
Blasco [Julio 1971-],
caminar,
colors,
cosquerelles,
Girbés [Fina 1957-],
pallasso,
persones,
pessigolles,
poesia infantil,
poesia visual,
preguntes,
riure,
saber
22 de juliol 2018
Estiu
Roca de vora mar,
les ones et fan fadrina
voltada de pins i atzavares
d'escuma i boira marina.
Canyes de plomall tibat
et perfilen a damunt,
els núvols et fan ganyotes
des de l'infinit profund.
Formigues i sargantanes
patrullen per les senderes
resseguint de pessigolles
les conegudes cingleres.
Vents de mil i una cares
et visiten al moment,
garbí, migjorn, marinada,
llevant, terral o ponent
Lola Casas. Retalls poètics, 2001
Il.: Gustavo Roldán
les ones et fan fadrina
voltada de pins i atzavares
d'escuma i boira marina.
Canyes de plomall tibat
et perfilen a damunt,
els núvols et fan ganyotes
des de l'infinit profund.
Formigues i sargantanes
patrullen per les senderes
resseguint de pessigolles
les conegudes cingleres.
Vents de mil i una cares
et visiten al moment,
garbí, migjorn, marinada,
llevant, terral o ponent
Lola Casas. Retalls poètics, 2001
Il.: Gustavo Roldán
Etiquetes de comentaris:
canyes,
Casas [Lola],
cingleres,
estiu,
formigues,
mar,
pessigolles,
Roldán [Gustavo 1965-],
roques,
sargantanes,
senderes,
vent
17 de setembre 2017
Les formigues
Ara que vaig a dormir
desitjo que les paraules
treballin per mi.
Feu-me pessigolles
sota la pell.
Obriu-me
túnels secrets.
Ariadna Guasch, dins,desitjo que les paraules
treballin per mi.
Feu-me pessigolles
sota la pell.
Obriu-me
túnels secrets.
Reduccions : revista de poesia, núm. 107 (juny 2016)
Etiquetes de comentaris:
dormir,
formigues,
Guasch [Ariadna],
paraules,
pessigolles,
poesia breu,
túnels
25 de febrer 2017
Parats
Somriure de «no estic preparat»,
rialla de «no pares»
i com que no sé què fer
els meus ulls riuen amb ell.
Solament asseguts l'un al davant de l'altre
sense saber què fer,
i amb ganes d'esclatar en una batalla de pessigolles,
amb ganes d'esclatar en un bes.
Lídia Santacreu Ferrà. Metamorfosi de l'amor, 2016
Il.: Carmen Ivars Jiménez
rialla de «no pares»
i com que no sé què fer
els meus ulls riuen amb ell.
Solament asseguts l'un al davant de l'altre
sense saber què fer,
i amb ganes d'esclatar en una batalla de pessigolles,
amb ganes d'esclatar en un bes.
Lídia Santacreu Ferrà. Metamorfosi de l'amor, 2016
Il.: Carmen Ivars Jiménez
Etiquetes de comentaris:
actituds,
besos,
esclatar,
Ivars Jiménez [Carmen],
persones,
pessigolles,
poesia amorosa,
poesia bonica,
rialles,
Santacreu Ferrà [Lídia],
somriure,
ulls
12 de juliol 2015
On és el vent?
On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.
Núria Albó, dins,
Aire i llum, 1986
Tria: Eulàlia Valeri
Il.: Montse Ginesta
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.
Núria Albó, dins,
Aire i llum, 1986
Tria: Eulàlia Valeri
Il.: Montse Ginesta
Etiquetes de comentaris:
aire,
Albó [Núria 1930-],
antologies,
arbres,
cabells,
cançons,
Ginesta [Montse 1952-],
pessigolles,
poesia bonica,
secrets,
Valeri [M. Eulàlia (Maria Eulàlia) 1936-],
vent,
xiular
30 de juny 2015
pessigolles
pessigolles
còssigues, cossegues
cossigolles, cossigolletes
cosseguetes
cosquilles, cosquelles, cosquilletes
cossinogues
cosquerelles
cosconelles
Formes de la paraula pessigolles recollides a:
Joan Veny. Petit atles lingüístic del domini català, 2007. v. 1
|
Etiquetes de comentaris:
català,
Flood [Kyle],
pessigolles,
poesia lingüística,
riure,
Veny [Joan 1932-]
27 de juny 2010
Fes-me un petó
La boca a la boca i la parpella closa.
J. Salvat-Papasseit
Caigué la nit, amb un perfum de pessigolles
mentre els vaixells vestits amb pàl·lida
follia, feien l'ullet a una galta del ponent,
i la lluna deixà una tèbia carícia sota
els teus petits llavis.
Josep Ballester. Oasi, 1989
J. Salvat-Papasseit
Caigué la nit, amb un perfum de pessigolles
mentre els vaixells vestits amb pàl·lida
follia, feien l'ullet a una galta del ponent,
i la lluna deixà una tèbia carícia sota
els teus petits llavis.
Josep Ballester. Oasi, 1989
Etiquetes de comentaris:
Ballester [Josep 1961-],
carícies,
llavis,
lluna,
oasi,
pessigolles,
petons,
poesia breu,
Salvat-Papasseit [Joan 1894-1924]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)