Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plomes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plomes. Mostrar tots els missatges

10 de juny 2023

El carnaval dels animals

Pardals immòbils,
notes d'un pentagrama
als fils elèctrics


Vola que vola
l'ocell i en cada volta
perd una ploma



Haikus per a infants i lectors joves




Isabel Oliva, dins,

Edició de D. Sam Abrams

19 de febrer 2023

Evanescència i somrís

Perquè es distregui del fred
el dia de la nevada,
àngels fan al son d'hivern
un coixí de plomes d'ala.



Fragment


Josep Maria López Picó, dins,

L'aigua. 2001

Tria d'Eulàlia Valeri.
Il·lustracions de Fina Rifà.

28 de desembre 2021

Es xapa la fosca

ES XAPA la fosca,
es llesca la mar.
L'escata i la ploma
la nit i la sal.
El peix i el mussol
i gens de renou.
L'escata de plom,
la ploma de plata.
El peix és de bronze,
l'ocell és de fang
i l'horitzó es menja
els somnis d'antany.


De ...Els al·lotets, maquets, maquets... P. 295

Guillem d'Efak. Obra poètica. 2016

Pròleg de Bernat Nadal


13 de desembre 2018

A l'aigua s'esbossa

A l'aigua s'esbossa
la ploma d'aquella au que no existeix.
La prova que encara hi ha esperança.

Sense afrontar l'exili,
dormirem al mar.
Fins que la sal m'enceti, fins que la sang s'escoli.
Fins que el blau sigui vermell.

I que esquerdi la vigília
l'udol d'aquest attretzzo que invoca destrucció.
Per ser de nou,
quasi a les fosques,

la ploma d'aquella au que no existeix.



De L'inhabitable. Cabrera de Mar: Galerada. 2016



Laura Torres i Bauzà, dins,


Mig segle de poesia catalana : del maig del 68 al 2018. 2018

Introducció, selecció i edició: Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura

14 de febrer 2015

La felicitat

Sí, la felicitat, ja ho veus: el meu invent.
Té unes plomes que són d'un tros d'ala eixalada,
i una remota llum: el cop de la mirada
conquistadora d'un infant, i el pèl lluent,

com el d'un cavallet de coa pentinada,
i aquella tebior del plomissó calent,
i la son que amuntega somnis de l'aiguardent,
i fins i tot la sang rebel d'una forçada.

Ah, la felicitat! Creix, si vols, una mica
cada dia i a poc a poc, fins a sobtar
les deus de l'esperit i la carn que s'esmica;

arriba dret al cor, entra i ja reposa:
s'agita, convulsiva, ben igual que una rosa
que es volgués, aviat i de pressa, esfullar.
                                                    

                                                      5.6.61


Jaume Vidal i Alcover. Antologia poètica. 1991

29 de novembre 2014

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (2)

No l'adoren pastorets
ni hi van vells amb presentalles,
sinó ties i tiets.

Li regalen una ploma
que va ser de Ramon Llull,
i dos llapis i una goma.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987