Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia agraïda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia agraïda. Mostrar tots els missatges

26 d’abril 2021

Enversar

              A la tieta Teresa Grau Nadal de Torà


Cercant el teu tarannà amistós
i moltes fonts d'inspiració
la fermesa de les plantes
alegre i enyorada, riallera.

Versos lliures i cançons
lliris d'aigua, canyissars
gran destresa maternal
estimada i recordada


Teresa Grau Ros


19 de juny 2018

Aigua nova

  Aigua nova ets tu dins meu
i és per això que aixeco el got.
     Aigua fresca que s'escola
    sota el pont petit de fusta,
    aigua rodona i crits humits
sota els peus descalços agraïts.
    Més avall el vell safareig
   ens regala el broll continu
   i una fresca pedra on seure
      i un instant per alentir.
Aigua nova ets tu que em vessa
          i regalima pit avall,
 aigua nova a la cantimplora,
mans humides, mans amants.



Aleix de Ferrater. Absolutament d'ànim, 2016

02 de juny 2018

TRIBUT

Salve, terra dels déus i les arts nobles
que amb tanta amor i estima m'acollíreu
a la pàtria vostra! Honor cent voltes
a les seves ruïnes venerables
que es varen esfondrar en olor de gràcia,
massa feixugues de llaors i alteses.
Ja de retorn al meu escó entranyable
us regracio de bell nou, altíssims,
d'haver-me concedit poder abeurar-me
en aquestes fonts úniques i amigues
que d'adollar-nos no han cessat, incòlumes.



Josep Maria Serra. Dels déus, dels herois i dels mites, 1997

27 d’agost 2017

17. - pare -

pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.

analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte

i l'entenc desdenyosament injust.

caldria matisar.
hom no pot dir analfabet impunement.

intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
més endavant de roma,
i fins i tot em vas permetre anar a grècia.

com t'ho podria agrair, pare.

em recorde.
i tu, dempeus darrere meu.
jo escrivia, assegut a la taula,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.

no ho entenies, però ho intuïes.
el meu llatí ja no era el teu llatí.

i callaves després.

ara,
mentre escric açò,
et sent al meu darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.

per això he interromput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.



Horacianes 1974
dins Les pedres de l'àmfora. Obra Completa, 2

dins,

Vint-i-cinc poemes de Vicent Andrés Estellés : antologia poètica, 2008
Intr.: Jaume Pérez Montaner

09 de març 2017

Montserrat

Capella de Sant Joan al massís de Montserrat per Teresa Grau i Ros
Et somniava encara infant, Muntanya,
com si la llum que sempre en tu retens
il·luminés la il·lusió i els vents
del meu anhel profund com una entranya.

Has presidit el meu combat, després,
la meva lluita amarga i trista i dura,
i m'has vist home en qui potser perdura
el goig antic entre els dolors darrers.

Fos aquest plany la veu per sempre viva
que em retornés l'alta esperança lleu
i em fes renéixer en la vorada aspriva

del meu fatic i del meu pèlag greu
sols per la gràcia que de tu ens arriba,
font de miracles on s'encanta Déu!


1946



Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993

Pròlegs de: J. M. de Segarra; S. Espriu; 
J. Bofill i Ferro, i V. Llorca.

23 de desembre 2016

Infància

                                            Per a la meva mare

Mirant des del silenci vaig aprendre de tu
el miracle dels geranis riallers,
l'oculta seducció de les falgueres,
l'alegria dels boixacs i la florida,
dolça i tenaç de roses que plantaves
en l'ampit escàs de la nostra finestra.

Jo t'ho celebrava des de dintre,
no pas dintre de casa, sinó de més endins.
Les plantes vivien per les teves mans
que transmetien l'instint de sobreviure
i crèixer en la bellesa, ni que fos
per a un escenari tan modest
com el fràgil i petit balcó de casa.

T'agraeixo que m'hagis ensenyat
allò que no s'aprèn ni als llibres ni a l'escola.
Ara tinc un jardí que no sé habitar,
i per això em sé mala deixebla.
Però, en canvi, crec en aquell instint
tenaç de sobreviure i de transmetre
que em penetrà ben bé des dels orígens.
Viuràs sempre al jardí, en nosaltres quatre,
i jo, potser, en gris paper de versos.



Vinyet Panyella, dins,

Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans. 1999

26 de juliol 2016

Gràcies

Gràcies
per ser un pont
creuant l'abisme.
Per ser vent fresc
quan fa calor.
Per ser un estel
en la nit fosca.

Gràcies

per fer de pluja
en temps eixorc.
Per posar molsa
al pas dels dies.
Per ser el timó
del meu vaixell.

Gràcies

per ser el meu far
en temps de boira.
Donar cadenes
en port de neu.
Obrir un túnel
als impossibles.

Gràcies

per ser fidel
als sentiments.
Per ser arrel
del mateix arbre.
Per donar saba
en els seus fruits.


Assumpta Forcada. Fotosíntesi. 2004

12 de maig 2016

L'educació

Mare, gràcies per la vida
Àvia, gràcies sobretot per l'educació
Sense educació, l'ésser res no valdrà
L'ésser no neix pas diví no neix pas humà
S'hi torna, se'n fa
Perquè tria la transformació
Se'n fa sobretot gràcies a l'educació
Què és doncs aquest misteri? un enorme treball
El misteri mateix del diví és el treball

El guitarrista no neix pas tocant
El ferrer no ha nascut pas ferrant
El metge no neix pas bo i curant
L'ésser allò que aprèn es va tornant
Allò que de cor practica constant

No, pare, l'assassí no neix assassinant
Ni el militar altres humans afusellant
El polític no ha nascut entabanant
Ni el comerciant tot murriejant
El savi tampoc no neix pas Sant
L'ésser es transforma per la pensa i la parla
Pels actes i els èxits al sarró
Pel temps però sobretot, per l'educació
Què és doncs aquest misteri? Un enorme treball
El misteri mateix del diví és el treball


Werewere Liking, dins, 

06 de febrer 2016

Divendres

Somriures benaurats
a l'alba. I, al mig del dia,
un interregne de sol.

Senyals d'autenticitat,
imaginació i alegria vital,
i, sí, ben mirat, delicadesa.

Agraïment visual,
pupil·les,
una presentació elegant.


Teresa Grau Ros

29 de desembre 2015

Potser caldria, amic

Potser caldria, amic, com a penyora
de gratitud, en vers poc acurat,
que avui et doni gràcies per cada hora
que has sostingut la meva soledat.

Per compartir la nit desoladora
i el vespre del diumenge endiumenjat
i, delicadament, fer com qui ignora
les llàgrimes rebels que no he ocultat.

Per dir el seu nom amb una veu transida,
per prendre per mirall la seva vida,
sentint-te hereu, amb mi, del seu record;

i sobretot, amic, pels grans silencis,
per cada cop que dintre el cor el pensis
fent-lo vivent en tu, després de mort.


                                     5 de març de 1984



Carme Guasch. Poesia completa, 2005

28 de juny 2015

Cloenda

Ametlla de Noguera per Adrià Ariste Santacreu a Flickr
A estil de dibuixet de fi de llibre,
que si és bell n'embelleix l'acabament,
al full darrer d'aquest llibret de versos,
vull posar-hi una flor d'agraïment.

Jo li veig com tres fulles: l'una em parla
dels primers Jocs Florals del poble meu;
de sa Reina primera, em parla l'altra,
i la tercera..., d'una pena greu.

La pena és que he passat tres quarts de vida
delitós de la mel del bell parlar,
i tenint-la tan dolça dins de casa,
no l'he sabut, fins quasi vell, xuclar.

El símbol d'un reialme de poesia
que té l'arrel en el pregon del cor
va tornar-me al meu verb: des d'aquell dia,
llengua i cor van parions; i això voldria
que us digués humilment aquesta flor.



Magí Morera i Galícia. Obra poètica completa. 2001

Editora literària: Olívia Gassol i Bellet

31 d’octubre 2014

Dalt de la muntanya

Dalt de la muntanya vull pujar
per voler estar prop del cel
i poder-te regalar
el més bonic dels estels.

Nati Vila. Del cor a la poesia, 2003

23 de juliol 2014

Relectura

Oh really?
Qui rellegeix Drummond és sempre un altre.
Mateixos ulls que guanyen, cada cop
lents millors, o és l'esguard que mira per nou angle.
Poesia de tants anys, no es dissipa -canvia de posició
ateny inesperat matís a la punta del vers lliure:
drummondiccionari en perpètua elaboració, es reescriu
fins i tot quan de cor ressona, llibre obert
que inaugura, il·luminant de forma diferent
el sentit de la pàgina de la vida en trànsit
les entrades que van del matí porós a la nit emparedada.
Drummond divergeix, dispara, divaga, divers
línia a línia, movent el seu traçat, d'acord
amb la transformació que s'imprimeix en nosaltres, inesperada.

Armando Freitas Filho. Rara mar: (2002-2006), 2007

08 de desembre 2013

Tardor


Aquest desmai de roses amb la posta
damunt la sorra fina del jardí;
aquest llanguir callat que té la brosta
al bes enfredorit de l'aire fi;

aquestes melodies apagades
de les fulles caient en el repòs,
com de llac adormit, en resignades
notes opaques d'un dolor reclòs...,

són veus d'un mateix cant... Oh melangia
tan tendrament subtil de la tardor
que em poses nou encís dins de la via
i fas més amorós el meu dolor!


Rosa Leveroni. Presència i record, 2013

30 de juliol 2013

Liliana: introducció a una lectura

Mama Grizzly Bear and Cubs
Mes jo que vinc al bosc a apendre i millorar-me;
que hi só matriculat, crec jo, de naixement, no
temis veure'm pas un punt endormiscar-me,
distreure'm un moment.
Oh, no! -I ara, callem; no em contis cap follia,
ni em parlis de ciutat ni entonis cap cançó.
Callem, ja ha obert el bosc la classe de poesia:
Comença la lliçó.


(Fragment)


Apel·les Mestres

Liliana : el món fantàstic d'Apel·les Mestres, 2005


25 de març 2013

Llum i tu, I


La llum cau a cabassos
de la cúpula de cristall
més alta.
Arbres, ocells, ulls,
finestres
clouen les parpelles encegades.
Reverberen els fulls
blancor infinita que enlluerna
les paraules.


Maria Josep Escrivà. Remor alè. 1993

07 d’octubre 2012

Cabanyal

El nostre és un mar calm.
De tempestes serenes
i maregasses quasi mudes.
De llances de llum
amb la nuesa del sol.
De vaixells d'àncora ferma
sense sal en les ferides,
i cases obertes
des de la primera estrella.


(Fragment)


Ramon Guillem. Celebració de la mirada, 2005

05 de maig 2012

A l'ànima

Ànima, enllà de fressa i de corrua,
lliura't al cant, prodigi de l'amor.
Mal que ens dolguin la queixa i el furor,
la delícia del cant es perpetua.

Sota la nit espesseïda i crua,
escric, terra pairal, en ta llaor;
ni que fos l'únic, he de fer-te honor
si sageta mortal no se m'afua.

I, oh Poesia!, al grat de ta presència
els mots, de cop, afirmen l'existència
d'una fe que no es torba ni consum.

Qui t'és fidel, no et servirà debades,
que, al dring de tes paraules enllaçades,
l'anhel és foc, i l'esperança, llum.

Josep Carner en els seu millors escrits, 1984

20 d’abril 2012

Les gràcies de l'Empordà

Roses (Empordà) per Teresa Grau Ros

La primera gràcia de l'Empordà és la franca i noble
i forta gent empordanesa. En la fondària dels seus
ulls s'hi veu un cel clar de tramuntana. En la còrpora
ossuda i musculosa ens mostra el llegat d'una raça
de treballadors de la terra, intrèpida en les artigues,
toçuda i brava en el batre les roques, confiada en la
pròdiga provisió del sol, segura de la voluntat de
triomfar per son lliure albir.



(Fragment)



Pere Coromines. Les gràcies de l'Empordà, 1994