Tot moment és
si te'l fas teu
i el vius sense
recança.
Així la finestra closa
que voldries amb vista,
per on encara veus
un tros de cel.
Ara, radiant de sol
i d'alegria.
Montserrat Abelló. Memòria de tu i de mi, 2006
Pr.: Feliu Formosa
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia de la reflexió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia de la reflexió. Mostrar tots els missatges
05 de maig 2016
Tot moment és
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
alegria,
ara,
Grau Ros [Teresa 1959-],
moments,
persones,
poesia de la reflexió,
poesia visual,
recances,
sol
05 d’abril 2016
Interpreta'm
Invoca l'esclat de la follia,
imposa un règim d'excepció,
abraça'm. I en l'abraçada
sigues rebel dels límits,
parla'm de tu, calla'm les nits
- et demanava.
No marxis, no te'n vagis encara.
Equivoca't abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta'm
- et suplicava.
Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s'acaba
fa allò que no comença.
p. 137
Mireia Calafell i Obiol, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans. 2008
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
blau,
Calafell [Mireia 1980-],
començar,
interpretar,
poesia de la reflexió
17 de gener 2014
Que ens meni la natura
Quina babel ens va escatint el viure? Pregunta la raó de tantes coses que canvien als ulls de cada dia. És astut aquest ésser que interroga el què i el com que ens agrada o el malcontent de vides col·lectives. Es baraten quefers, s'obliden senyes per fer vàlid un món que se'ns capgira. Caldria sempre lloar el tombant més feliç que el viure ordena -home i natura addictes sens demèrit- per fer entre tots fecund un guany de vida. Que ens meni la natura, sàvia amiga, ella endevina on neix l'aigua més pura!
Pere Vives Sarri. El temps i la joia, 1999
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
amistat,
Boston Public Library,
guanys,
lluna,
mar,
natura,
persones,
poesia de la reflexió,
poesia visual,
saviesa,
temps,
vida,
Vives Sarri [Pere 1924-]
19 de juny 2013
50è aniversari
Quan arribes als 50
no ets vell ni ets jove,
no ets antic ni ets modern,
no ets dèbil ni ets fort,
no encetes la vida
ni ets a l'ocàs dels teus dies.
Però ets més vell
i l'edat et fa venerable,
ets més savi
i la saviesa t'empara,
ets més assenyat
i el seny governa la nau.
L'esdevenidor no compta,
roman parell,
lliure d'esperit com ets,
roman alegre i jovial
i per ventura Déu et beneirà.
Tsoltrim N. Shakabpa. Records d'un tibetà : recull de poemes. 2002
Traducció de Caterina Roma
Pròleg de S.S. Dalai-Lama
Traducció de Caterina Roma
Pròleg de S.S. Dalai-Lama
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alegria,
aniversaris,
arribar,
beneir,
Déu,
edats,
emparar,
esdevenidor,
jovialitat,
llibertat,
persones,
poesia de la reflexió,
romandre,
saviesa,
seny,
Shakabpa [Tsoltrim N.],
vellesa,
ventura
26 de maig 2013
Rapsòdia sobre la diversitat
Va ser un xinès, el primer que va veure-ho. -Quin xinès?
-Un de savi, se suposa. Devia ser vell, desconegut, amb
el cap pelat. No hi ha res, va dir, que sigui indivisible.
El temps li ha donat la raó. Tampoc les partícules, com
la vida en una gota d'aigua, no s'acaben mai. Es multipliquen
com els cap-grossos i les algues: wimps, neutrins estèrils,
partícules de Higgs, axions: cada dia una nova suposició.
Però no tan sols a la física, al meu pit també es produeix el
mateix que en un estany de peixos quan jo -altra vegada
aquest jo!-, a la meva caseta de fusta, a la meva cabana
adamítica, m'observo observant i reflexiono sobre el fet que
reflexiono.
Per no embolicar-me sense remei, recorro a una frase que
probablement torna a provenir d'un xinès -o era un japonès?-
i que talla les plantes enfiladisses de la reflexió com si fos
un matxet: La incompleció és bona.
(Fragment)
Hans Magnus Enzensberger, dins,
Etiquetes de comentaris:
algues,
axions,
cap-grossos,
diversitat,
Enzensberger [Hans Magnus],
Farrés [Ramon 1962-],
partícules,
persones,
poesia compartida,
poesia de la reflexió,
raó,
rapsòdies,
reflexionar,
saviesa,
temps
12 de juliol 2012
s'escola lent el murmuri dels mots,
s'escola lent el murmuri dels mots,
l'aigua secreta
sota el bram del carrer,
quan a poc a poc veus passar
els estranys i les hores,
i res no atura aquest corrent
incert o mineral,
la saba elemental d'una altra terra.
saber l'aigua pròxima sota la roca. sentir la presència
de la saba al cor de l'arbre. la fulla que amb la tardor
cremarà amb foc antic. ens hi endinsem amb la paraula.
Anna Montero. Serenitat de cercles, 2004
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Montero [Anna],
murmuris,
poesia de la reflexió,
poesia serena,
saba,
serenitat,
tardor
28 d’abril 2012
Vinc
Vinc del desig,
de somiar-te,
ple de pell
i del blau de mirall
d'aquestes aigües nues.
S'eixuga la llum.
Torno al somni,
als teus ulls,
que m'han pres i que em deixen,
a les mans on escolto
aquesta veu que estimo.
Quin silenci entre els dits!
Dorm el riu.
Els llavis beuen l'aire.
Ho fan tan lentament
que sembla que s'allunyin.
El somni ha caigut per la finestra
i arriba l'onada del temps.
Ara aprenc a explicar-li a la nit
com em cal la tendresa.
Carles Duarte. El somni. 2000
de somiar-te,
ple de pell
i del blau de mirall
d'aquestes aigües nues.
S'eixuga la llum.
Torno al somni,
als teus ulls,
que m'han pres i que em deixen,
a les mans on escolto
aquesta veu que estimo.
Quin silenci entre els dits!
Dorm el riu.
Els llavis beuen l'aire.
Ho fan tan lentament
que sembla que s'allunyin.
El somni ha caigut per la finestra
i arriba l'onada del temps.
Ara aprenc a explicar-li a la nit
com em cal la tendresa.
Carles Duarte. El somni. 2000
Etiquetes de comentaris:
aigua,
blau,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
estimar,
llum,
poesia de la reflexió,
silenci,
somnis,
temps,
tendresa,
ulls
05 de setembre 2010
XXVI. Poètica o vell manual pràctic
En els diàlegs entre jo i els meus déus,
no sóc conscient de cultivar la parenta pobra.
La interpretació del món
ens porta a paradoxes i ambivalències
que resolem, a efectes pràctics,
amb els estris que utilitzem.
Pintors o poetes, semblem monjos
que interpreten, mans closes, el Tao te King.
Antònia Arbona. La veritat i el límit, 2007
no sóc conscient de cultivar la parenta pobra.
La interpretació del món
ens porta a paradoxes i ambivalències
que resolem, a efectes pràctics,
amb els estris que utilitzem.
Pintors o poetes, semblem monjos
que interpreten, mans closes, el Tao te King.
Antònia Arbona. La veritat i el límit, 2007
Etiquetes de comentaris:
Arbona [Antònia 1970-],
consciència,
diàleg,
límits,
paradoxes,
poesia de la reflexió,
poesia monacal,
poesia sostenible,
Santandreu [Jaume 1938-],
veritat
20 de març 2010
La Pedrera
Sorpresa a la caiguda de la tarda he vagat pels camins d'asfalt. Les mans dins les butxaques jugaven amb tiquets multiviatge. He vist canviar els colors del cel, primer al vermell, després al grana; i m'he aturat allà on Gaudí recorda formes germanes. Sorpresa, en caure la tarda, allí on deliris fòssils aturen les presses urbanes. Núria López Garcia. Estacions de trànsit, 1992 Pr.: Màrius Sampere |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
art,
camins,
cel,
civilització,
Gaudí [Antoni 1852-1926],
grana,
López Garcia [Núria],
persones,
poesia ciutadana,
poesia de la mirada,
poesia de la reflexió,
vermell
27 de febrer 2010
A la lluna
Que estàs pàl·lida de cansament,
de pujar al Cel i contemplar la Terra,
i de vagar sense companyia
entre estels d'un diferent llinatge?
I de mudar, talment un ull consirós
que no troba cap objecte digne de la seva lleialtat.
Percy Shelley. Carpe diem : antologia del Club dels poetes morts, 1990
Ed.: Nona Arola, Magda Rovira i Pep Julià
de pujar al Cel i contemplar la Terra,
i de vagar sense companyia
entre estels d'un diferent llinatge?
I de mudar, talment un ull consirós
que no troba cap objecte digne de la seva lleialtat.
Percy Shelley. Carpe diem : antologia del Club dels poetes morts, 1990
Ed.: Nona Arola, Magda Rovira i Pep Julià
Etiquetes de comentaris:
Arola [Nona],
cel,
companyia,
dignitat,
estels,
Julià [Pep],
lleialtat,
lluna,
poesia anglesa,
poesia breu,
poesia de la reflexió,
Rovira [Magda],
Shelley [Percy Bysshe 1792-1822],
terra
24 de setembre 2008
Com es fan els poemes - un punt de vista desacreditat
Si deixo anar
en lloc de retenir
gradualment entenc
com es fan els poemes.
Hi ha un lloc on la por cal que vagi.
Hi ha un lloc on el que s'escull cal que vagi.
Hi ha un lloc on les pèrdues cal que vagin.
L'amor deixat de banda.
L'amor que vessa
de la copa massa plena
i corre a amagar
el seu jo massa curull
avergonyit.
Gradualment comprenc
com es fan els poemes.
Del temps no marcat en la fuga de records.
D'afeblits batecs en el cor que
corre.
Entenc com es fan els poemes.
Són les llàgrimes
que assaonen els somriures.
La rialla soberga
que omple la gorja.
L'amor deixat de banda.
Alice Walker; traducció de Montserrat Abelló
dins, Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
en lloc de retenir
gradualment entenc
com es fan els poemes.
Hi ha un lloc on la por cal que vagi.
Hi ha un lloc on el que s'escull cal que vagi.
Hi ha un lloc on les pèrdues cal que vagin.
L'amor deixat de banda.
L'amor que vessa
de la copa massa plena
i corre a amagar
el seu jo massa curull
avergonyit.
Gradualment comprenc
com es fan els poemes.
Del temps no marcat en la fuga de records.
D'afeblits batecs en el cor que
corre.
Entenc com es fan els poemes.
Són les llàgrimes
que assaonen els somriures.
La rialla soberga
que omple la gorja.
L'amor deixat de banda.
Alice Walker; traducció de Montserrat Abelló
dins, Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
amor,
comprendre,
entendre,
persones,
poesia alliberadora,
poesia de la reflexió,
poesia global,
somriures,
Walker [Alice 1944-]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)