Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia del pensament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia del pensament. Mostrar tots els missatges

06 d’octubre 2017

Rescat de vida

        Podries ajudar-me, pensament...
                        Esther Martínez-Pastor


Quan són les tardes escapçades
per l'hora fosca i ploren degotalls
de fulles seques,
vull trepitjar la pluja que m'empeny
el pensament, per evocar
tots els murmuris del silenci.
Tots jauen dintre aquest bressol
del vell diàleg
que ens han robat la veu i l'artifici
del nou progrés.
Embriagats per tants d'avenços,
l'orgull és flama
que fa bullir ments indefenses.
Però una mà furtiva
d'anhels interiors vol engendrar,
dintre dels ulls,
l'art de les postes de tardor.
I aquell calfred de trepitjar les fulles
potser farà cantar la muda llar.
I tal vegada ens torni els mots
que vàrem perdre
i rescatem mortes paraules
encara vives sota el pensament!




Carme Raichs. Mosaic poètic, 2003

Pr.: Josep Colet i Giralt

Intr.: Montserrat Gibert i Llompart


09 de febrer 2017

21 de març 2015

Un dia vaig escriure

...
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.


(Fragment del final)




Màrius Sampere. La cançó de la metamorfosi, 1995


03 de març 2013

Alçament de la nit

Aquest home que a mitja tarda
unta unes llesques amb formatge del fort
i un got de vi emplena amb poca cura,
té totes les de guanyar:
el dia veurà com entre els arbres davalla i s'enfonsa;
veurà com tot, a poc a poc, comença de ser remor,
freda remor de mar i d'ombres
que imperceptibles llisquen al bosc ja encès de nit.
Una nit que arreu va estenent-se,
amb clam sord, arrasant tot quant la llum
havia apuntalat  amb lent esforç, però no adonant-se
que també l'home, aquest que ha vist això en silenci
i amb aspra sabor de pensa,
sabrà mirar tossut fins escoltar-la en el seu cant...
tot ple, sí, de meravella aixoplugada pels anys.



Àlex Susanna. Els dies antics. 1982


16 de desembre 2012

Sinceritat

Casal d'Entitats Mas Guinardó

La sinceritat és l'expressió externa d'allò que un pensa

o sent interiorment; l'absència de simulació, d'hipocresia.
I la veracitat és la voluntat d'adequar la nostra expressió
verbal al nostre pensament; l'absència de mentida.

Per tant, totes dues idees es complementen: podríem dir
que la veracitat és la sinceritat en la paraula.


Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència, 2003 ; il.: Inés Luz González

19 de novembre 2012

Veig, sento i penso



Veig, sento i penso que enganyes el cor 
i prens camins que no et porten enlloc. 
I et veig trempejar el temps amb més temps, 
quan saps que passa de pressa i corrents, 
quan saps que passa de pressa i corrents. 

Tens sort, obre bé els ulls. 
No et deixis perdre 
aquesta oportunitat. 
Saps que sóc a l´altre costat 
del món dels homes sense cap 
al que no penso mai tornar 
no hi ha res a justificar. 

Quan siguis al sol 
seré allà esperant. 
Deixa que t´estimi 
i tots dos navegant 
farem del camí 
el nostre millor destí. 

Veig, sento i penso que ja no et conec 
i que han fugit els somnis que hem compartit 
Busco dreceres per recobrar 
falses promeses i fer-les realitat 
falses promeses i fer-les realitat. 

Tornem a començar, 
no ens deixem perdre 
la millor oportunitat. 
El mestre ara és el passat i


ens ha ensenyat com ser més forts,
com esborrar els pitjors errors, 
sense res a justificar.



Quan siguis al sol 
seré allà esperant. 
Deixa'm que t´estimi 
i tots dos navegant 
farem del camí 
el nostre millor destí



13 de maig 2012

Rius xics, rius grans com la teulada de la mar

És difícil sentir i interpretar
un riu entre dos marges,
per bé que sigui com un toll
esbiaixat. És difícil, perquè
sentir un color i desxifrar
pensament i paraula
és cosa de poetes: llum de mags.

(La veu del riu i la blavor del so que t'ha cridat)


Àngels Cardona. Les veus del riu, 2001


24 de setembre 2011

Amor sense paraules

El llenguatge de l'amor
és ple de paraules mudes:
totes tenen gran valor
malgrat tantes veus perdudes.

No hi ha sons per a pregar:
l'oració es fa callada,
ho diu tot amb un foc clar
i amb una estreta abraçada.

La unió que es fa de dos
és caliu ple de sospirs,
i és lligam de mil colors
respectant lliures albirs.

Les paraules no són dites
perquè hi ha un novell parlar
amb besades ben escrites
en el full de l'estimar.

Jo estimo sense paraules
i obro el cor a qui m'entén:
treno amor, cadena amb baules
de petons i sentiment!


Montserrat Barnadas. Cants del pensament, 1998

14 de maig 2011

28 de març 2010

Somni endins

Somni endins
planto el pensament,
lliure d'angoixa i de nostàlgia.
I velles imatges,
que ahir em foren turment,
em són dolç fruit
d'amor, i companyia.




Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002