Només el verd, només el blau, només l'aigua amb caprici de joguina i aquest present que em plau, home i temps havent l'hora matutina. Tot el mar davant meu, l'esguard de l'aigua, antull de cada onada, el vol de la gavina airós i breu dins la pau enamorada. Ventim que no veu ningú i acarona la pell i mou la vela, i aquesta salabror que ve de tu, mar formós on el viure s'hi arrela. Marejol que regolfa pel sorral i al sol matiner s'encara. Rosa dels vents, voler el delit ben alt, que la vida és amb mi i tot és ara!
Pere Vives Sarri. El temps i la joia, 1999
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia del present. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia del present. Mostrar tots els missatges
01 de febrer 2014
Aquest present que em plau
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Ara.cat,
bellesa,
blau,
gavines,
mar,
Mediterrània,
onades,
persones,
Platja de Llevant (Barcelona),
poesia del present,
verd,
vida,
Vives Sarri [Pere 1924-]
12 de setembre 2013
Diada
Etiquetes de comentaris:
11 de setembre,
actituds,
Catalunya,
decidir,
democràcia,
Grau Ros [Teresa 1959-],
persones,
poesia al carrer,
poesia alliberadora,
poesia del present,
poesia en xarxa,
poesia visual,
Via Catalana
19 de gener 2013
Antillana
Roncant les cadenes desfan el captiu:
l'àncora allibera el vaixell que viu.
Sirenes a l'aire. D'altres responent.
L'aigua és calma dolça d'espill resplendent.
Dansant entre onades, la nau solca endins:
reflexos d'estrelles li fan de coixins.
El somni és de nit. I, en despertar l'alba,
torna, la sirena, a ratllar el cel malva.
La mar resta oberta, via a les Antilles;
les platges envolten el pas de les illes.
Els ports són la fita del llarg navegar,
i una barca espera per dur-nos enllà.
No permet, la sorra, que hi entri el vaixell:
el calat no deixa d'arribar al vorell.
Morena és la terra, i la raça, igual:
els rostres són negres amb ulls de fanal.
Les Antilles verdes, del mar, són banderes,
amb camps plens de flors i d'altes falgueres.
Ruixats tropicals fan la terra grassa
i els fruits van creixent amb força i amb traça.
La claror del mar fa més blau el cel,
i el cel reflecteix l'onada fidel.
Mantells de verdor de prats i de rius,
amb altes muntanyes talment gegants vius.
El peu de Colom marcat hi és encara,
mes, velles conquestes ja no imperen ara.
Ara és el present... Han passat molts anys
que enterren les llàgrimes al rec dels afanys!
Pujant dalt els cims, tot l'espai ens canta
cançons tropicals de joia i complanta.
Allà baix, al port, espera la nau
i ens mira de dins la líquida pau.
I un aire de llum i d'enyor ens banya
com quan, fa molts anys, hi regnava Espanya.
Maria-Montserrat Barnadas i Picó. Poemes viscuts, 1993
l'àncora allibera el vaixell que viu.
Sirenes a l'aire. D'altres responent.
L'aigua és calma dolça d'espill resplendent.
Dansant entre onades, la nau solca endins:
reflexos d'estrelles li fan de coixins.
El somni és de nit. I, en despertar l'alba,
torna, la sirena, a ratllar el cel malva.
La mar resta oberta, via a les Antilles;
les platges envolten el pas de les illes.
Els ports són la fita del llarg navegar,
i una barca espera per dur-nos enllà.
No permet, la sorra, que hi entri el vaixell:
el calat no deixa d'arribar al vorell.
Morena és la terra, i la raça, igual:
els rostres són negres amb ulls de fanal.
Les Antilles verdes, del mar, són banderes,
amb camps plens de flors i d'altes falgueres.
Ruixats tropicals fan la terra grassa
i els fruits van creixent amb força i amb traça.
La claror del mar fa més blau el cel,
i el cel reflecteix l'onada fidel.
Mantells de verdor de prats i de rius,
amb altes muntanyes talment gegants vius.
El peu de Colom marcat hi és encara,
mes, velles conquestes ja no imperen ara.
Ara és el present... Han passat molts anys
que enterren les llàgrimes al rec dels afanys!
Pujant dalt els cims, tot l'espai ens canta
cançons tropicals de joia i complanta.
Allà baix, al port, espera la nau
i ens mira de dins la líquida pau.
I un aire de llum i d'enyor ens banya
com quan, fa molts anys, hi regnava Espanya.
Maria-Montserrat Barnadas i Picó. Poemes viscuts, 1993
Etiquetes de comentaris:
Antillana,
Antilles,
cançons,
Cruz [Celia],
decidir,
llum,
muntanyes,
pau,
poesia del present,
Sonora Ponceña (Grup musical),
verd
27 de desembre 2012
17
Tinc la balança, el plat de l'esperit i el plat de l'ànim còncaus, l'un de plata, d'or l'altre, i en la pensa ingrata escata d'un dubte embruta cor, record, amic. Deu-me guiatge, consellers sabuts i plàcids rostres de llums conductores per selva amena en dretureres vores: part sou i part no em sou desconeguts. L'estona és ampla: us deixaré parlar a l'ample de l'estona que obre pia la tòrtora i marit quan baixarà la lluna a fer de bondadosa espia que em vetlla i no aconsella no estimar qui un dolç moment t'atura en plena via. Pau Bielsa Mialet. Als foradats catúfols ; Elegies al pare d'occident, 2000 |
Etiquetes de comentaris:
amistat,
Bielsa Mialet [Pau],
equilibri,
estimar,
llum,
lluna,
mar,
ocells,
poesia del present,
tendresa,
terra
19 de novembre 2012
Veig, sento i penso
Veig, sento i penso que enganyes el cor
i prens camins que no et porten enlloc.
I et veig trempejar el temps amb més temps,
quan saps que passa de pressa i corrents,
quan saps que passa de pressa i corrents.
Tens sort, obre bé els ulls.
No et deixis perdre
aquesta oportunitat.
Saps que sóc a l´altre costat
del món dels homes sense cap
al que no penso mai tornar
no hi ha res a justificar.
Quan siguis al sol
seré allà esperant.
Deixa que t´estimi
i tots dos navegant
farem del camí
el nostre millor destí.
Veig, sento i penso que ja no et conec
i que han fugit els somnis que hem compartit
Busco dreceres per recobrar
falses promeses i fer-les realitat
falses promeses i fer-les realitat.
Tornem a començar,
no ens deixem perdre
la millor oportunitat.
El mestre ara és el passat
i
ens ha ensenyat com ser més forts,
com esborrar els pitjors errors,
sense res a justificar.
Quan siguis al sol
seré allà esperant.
Deixa'm que t´estimi
i tots dos navegant
farem del camí
el nostre millor destí
|
Etiquetes de comentaris:
camins,
cor,
decidir,
estimar,
Lax'n'Busto (Grup musical),
persones,
poesia del pensament,
poesia del present,
poesia possible
29 d’octubre 2011
Som una arrel en el temps
Som una arrel en el temps
Quima Jaume
Durant molts anys
hem estat arrels d'aquesta terra,
hem donat suport a branques
que creixien lentament,
cobrint-se de fulles, en l'esperança
que un dia una bona florida
podria donar molts fruits i llavors
als nostres poemes.
Hem passat per climes adversos:
temps de sequera, inundacions,
plagues d'erugues, podades innecessàries,
silencis fora de temps, però sempre
les arrels interiors xuclen l'aigua
i les sals de la vida i som saba vella i nova,
passat i present, circulen pels nostres vasos.
Hem posat la il·lusió, com si fos clorofil·la,
en totes les fulles per absorbir
la llum de l'amor.
Hem transformat les paraules, l'aigua,
les sals, l'aire que ens envolta en versos.
Ara ja tenim saba nova que circula,
l'oxigen que es desprèn amb la seva lectura,
creixen les gemmes, arrels, branques i fulles.
Es formen els fruits i les llavors
que esperàvem.
Assumpció Forcada. Germinació. 2000
Etiquetes de comentaris:
aigua,
erugues,
estimar,
Forcada [Assumpció 1947-],
fruits,
fulles,
llavors,
llum,
lluna,
memòria,
poesia científica,
poesia del present
09 d’octubre 2011
Poema simple
(per a un punt de llibre amb poema visual d'Edu Barbero,
en commemoració dels 18 anys de l'Aula de Poesia de la
Universitat de Barcelona)
Fora bo que sempre estiguéssim contents,
però de vegades estem tristos.
Fora bonic si estiméssim per sempre,
però a voltes ens trobem odiant.
Fora veritat si sempre la diguéssim,
però a cops mentim.
Avui m'has somrigut.
M'has dit que m'estimaves.
I crec que era veritat, i que era
avui.
¿No et sembla extraordinari?
de Poemes d'amor (Cim)
Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color : 36 poemes particulars i una carta cromàtica. 2011
en commemoració dels 18 anys de l'Aula de Poesia de la
Universitat de Barcelona)
A la manera de Chesterton
Fora bo que sempre estiguéssim contents,
però de vegades estem tristos.
Fora bonic si estiméssim per sempre,
però a voltes ens trobem odiant.
Fora veritat si sempre la diguéssim,
però a cops mentim.
Avui m'has somrigut.
M'has dit que m'estimaves.
I crec que era veritat, i que era
avui.
¿No et sembla extraordinari?
de Poemes d'amor (Cim)
Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color : 36 poemes particulars i una carta cromàtica. 2011
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Aguilar-Amat [Anna 1962-],
amistat,
Barbero [Edu],
colors,
emocions,
estimar,
odiar,
persones,
poesia del present,
poesia visual,
punts de llibre,
somriure,
veritats
21 de setembre 2011
Sol de mitjanit I
Inspirat en el quadre
de Gudmundur Karl Asbjörnsson
Els núvols tenen
un ull cluc
en els somnis de la nit,
un ull obert
a la claror del nou dia.
El sol posa colors al paisatge,
vesteix de llum l'aigua
amb daurats miralls
que emmarquen el temps.
Hi ha un encant,
una puresa a l'aire,
un despertar de les roques,
un nou rellotge de la vida.
Assumpció Forcada. Evolutio. 2000
de Gudmundur Karl Asbjörnsson
Els núvols tenen
un ull cluc
en els somnis de la nit,
un ull obert
a la claror del nou dia.
El sol posa colors al paisatge,
vesteix de llum l'aigua
amb daurats miralls
que emmarquen el temps.
Hi ha un encant,
una puresa a l'aire,
un despertar de les roques,
un nou rellotge de la vida.
Assumpció Forcada. Evolutio. 2000
Pròleg: David Jou i Mirabent
Etiquetes de comentaris:
Åsbjörnsson [Guðmundur Karl],
colors,
estimar,
Forcada [Assumpció 1947-],
miralls,
paisatges,
poesia del present,
poesia lluminosa,
puresa,
sol,
somnis,
temps,
trens,
vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)