Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia del voler. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia del voler. Mostrar tots els missatges

07 d’agost 2017

Vull...

I vull mirar-te
una vegada més encara.

La teva cara plàcida, serena,
els teus llavis amorosos,
la mirada tan dolça,

els braços caiguts,
el teu cos tan esllanguit,
tot tu...
on encara ahir hi havia moviment.

Acarono l'aire que respires
i els teus cabells llargs
i daurats...

I vull mirar-te,
una vegada més...



Isabel Margarit. A trenc d'ona, 1999

11 de febrer 2012

Vull


No vull durar com una pedra. Viure!
Fent i desfent els llaços, com la boira;
fent i desfent camins, com la riuada;
fent i desfent cançons, com els ocells.



No vull passar serena com la lluna,


sinó esvaïda en plor, com la rosada,
o exultant, com les flors en primavera,
i forta i juganera com el vent.



No vull anar llençant bocins de vida


com fulls de calendari, tan inútils,
quan han complert la tasca marcant dies.



Vull deixar amor i somnis i paraules



que durin més que jo, al cor dels altres.






Joana Raspall. Jardí vivent, 2010