Qui rellegeix Drummond és sempre un altre. Mateixos ulls que guanyen, cada cop lents millors, o és l'esguard que mira per nou angle. Poesia de tants anys, no es dissipa -canvia de posició ateny inesperat matís a la punta del vers lliure: drummondiccionari en perpètua elaboració, es reescriu fins i tot quan de cor ressona, llibre obert que inaugura, il·luminant de forma diferent el sentit de la pàgina de la vida en trànsit les entrades que van del matí porós a la nit emparedada. Drummond divergeix, dispara, divaga, divers línia a línia, movent el seu traçat, d'acord amb la transformació que s'imprimeix en nosaltres, inesperada. Armando Freitas Filho. Rara mar: (2002-2006), 2007 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia drummondiana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia drummondiana. Mostrar tots els missatges
23 de juliol 2014
Relectura
Etiquetes de comentaris:
diccionaris,
Domènech Ponsatí [Josep 1966-],
Drummond de Andrade [Carlos],
Freitas Filho [Armando 1940-],
llegir,
matisos,
poesia agraïda,
poesia drummondiana,
transformacions,
ulls,
Winters [Chris]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)