Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia elegant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia elegant. Mostrar tots els missatges

04 de juny 2014

VI

5 Pêches de Kervy
El refugi del temps,
la terra que respira
amb un gest mineral.

Un horitzó de vida que flueix,
incessant, incansable,
de blat tendre onejant
contra els límits del cel.

A les mans duus
el nom de tots els dies,
l'esforç de fer anar l'eina,
la cura del ramat.

Guardes als llavis
el tast del pa
i el préssec saborós.

Aquest capvespre té una pell
que regalima una llum llisa.

La terra, fèrtil,
germina i creix.

Carles Duarte. S'acosta el mar, 2010

31 de desembre 2013

Hora tranquil·la (1)


      (Jardí de presbiteri a Nuremberg)


Un núvol blanc
pel cel camina
i l'últim raig
del sol ponent
pinta la poma
i fa lluent
tota la branca.
Un violí sona molt fi
damunt el fons
sever de l'orgue.



Clementina Arderiu,

21 escriptores per al segle XXI.
 2004

Edició: D. Sam Abrams

29 de setembre 2012

Revisió

S'ha d'aprendre novament
cada cop que es comença o cada temporada,
revisar-ho com les llengües on vacil·lava
quan vaig deixar d'anar a escola o quan
vaig deixar d'anar cada any a Itàlia. O
com aprendre a flotar d'esquena, nedant
o sense, les orelles plenes d'aigua de mar;
com el gust del vi de la primera comunió
(perquè cada comunió és la primera);
com ballar i aprendre a muntar a cavall
-puc fer-ho encara? És que encara ho vull?

El sol és damunt les fulles altra vegada;
els ocells fan un brogit força especial;
i jo hi veig, milles i milles enllà,
fins amb els ulls closos.

Doncs sí: ensenya-m'ho de nou.


Fleur Adcock, dins, 


Edició, traducció i
pròleg de Montserrat Abelló