Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia en xarxa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia en xarxa. Mostrar tots els missatges

24 de febrer 2012

Goig de la paraula


Un discurs d'equilibri i mesura,
de decisiva i aclaridora estructura.

Saps transmetre entusiasme i
esperança que deixen un pòsit
de ferma, fresca i fina llum.

Dius certeses que poden sentir
infants abocats a la xarxa,
mares a la biblioteca,
i joves a l'aula d'informàtica,

en un món capgirat que batega,
convençut,
com l'univers d'un poema curt.



Teresa Grau Ros

08 de gener 2012

El Serrallo


A l'Ariel, que de l'Argentina
em va dur Borges, Charly García, el tango,
el mate i altres devocions.


Caminem damunt les columnes vertebrals
del Serrallo i a banda i banda, com vèrtebres,
les barques. Les ones han fet saltar la pintura
i el nom retolat en negre. Un pescador recorda
una xarxa per trenar i un peix mort llega al fons
l'espina. Quan el sol entra dins els turons
per enfosquir-se, un peu llisca dins la sabata
de xarol o un ham en la negror, només es veuen
els fanals d'oli i alguna estrella, l'Ariel i jo sabem,
malgrat la distància que separa les nostres terres,
que això que acabem de presenciar, alhora tan complex
i simple, se'n diu imatge poètica i que el conjunt d'aquestes
algun dia salvarà el món i que tots som cada vegada més
uns deixebles bords de Copèrnic quan pensem que la Terra
no gira al voltant del Sol sinó dels poetes.




Guillem Troté Daroca, Les llars, dins,

26 de desembre 2011

A Cartago amb música de Purcell

Celdoni Fonoll i Lloll Bertran a la 29a Setmana del Llibre en Català (2011) per Teresa Grau Ros
A Carles Riba, en homenatge



No sé si amb un déu advers
vaig començar d'escriure...

(No sé si roman pols encara
en els vostres versos,
ostentosament arrenglerats
a les biblioteques
dels fabricants del meu poble.)

Sé massa bé, però,
que rera del mite hi ha dolor,
barbàrie rera la història.

Sé massa bé que Dido
és un paper en excés escaient
per qualsevol dona;

i Virgili i Ovidi
i vós mateix
podíeu cantar-la.

Sé que Pigmalió no és
un germà distint
de tants d'altres;

ni Eneas un amant
menys sedentari
que l'Ulisses
a qui donàreu veu nostrada.

Delenda est...?
No! Vós
heu estat
ben explícit:

"La Poesia, cal cercar-la
on se sap que és...",
sense coneixement, potser,
si amb un déu advers
vam començar o vam entestar-nos
d'escriure.



Marta Pessarrodona



Eros més que Thànatos, dins, Tria de poemes, 1994,

dins,  Deu poetes d'ara. 1996

24 de desembre 2011

Al·legoria

La bella falena desperta la nit
que vetlla, tendríssima, el dolç xuclamel.
El joc, la llaçada que trena el delit
i el gaudi, en presó, dins la seda d'un vel.
L'amor vol uns signes si deixa ser dit.
Les castes paraules reclamen un tel.




Hermínia Mas, dins,

6 poetes 83, 1983

28 de novembre 2009

Verdaguer

fleurs d'acacia de Constantinople per Olivier Bacquet a Flickr
La seva llengua literària va dotar la tradició
d’una autoritat àulica, que li va permetre
de sobreposar-se al llenguatge literal que
havia reduït la imaginació dels seus usuaris.

...

Va estendre fins a l’infinit les possibilitats
de pensar i les de construir nous móns, implícits
en la capacitat de la metàfora de fer reals les idees.


(Fragments)


Antoni Marí. La vida dels sentits, 2004, p. 77