Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia europea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia europea. Mostrar tots els missatges

31 de desembre 2022

Sonnet 106

Llegint en cròniques de temps marcits
descripcions d'éssers clars i diversos,
i, per lloança escrits, els bells vells versos
de nobles dames i d'amants ardits,

veig que, de mans, peus, llavis, ulls, i cara,
en el blasó de la més gran beutat,
l'antiga ploma hauria sols contat
una beutat com la que tu tens ara.

Del nostre temps, volent-te endevinar,
ses lloances eren sols profecies;
mirant-te amb ulls d'endeví, el seu cantar
no perfilava mots ni melodies.

Als qui, per a admirar-te en aquest dies
tenim ulls, mancan's llengua per lloar.


                                               9/XI/1938





Estudi i edició de Pere Ballart i Jordi Julià.

Textos en català i en diverses llengües.


William Shakespeare (1564-1616).

Al meu fill

                                                      Gener 1915


Fill meu, tu no tenies l'edat d'anar a la guerra.
No hagueres de respondre a aquell immens «Present».
Podia imaginar a la teva naixença,
que estaves destinat a romandre vivent?

Tres, quatre anys més que tu, els infants moren,
perquè són uns infants, aquests sublims minyons,
engrescadora flama del fons dels horitzons,
mentre tu, dolçament, al meu costat reposes
i al compàs delicat i angoixós de les hores
amb veu estudiosa recites les lliçons.
—I heus ací que l'anyada tan fàcilment avança.
El meu cor cada dia és menys habituat
a la misteriosa i sangonent matança,
i penso en tot això amb un cor apressat
mentre tu enquimerat amb la Història de França
poses damunt la taula sense orgull ni recança
una mà sense glòria, humil, i que no ha matat.

                                                     V/1933




La trobareu al llibre:


Estudi i edició de Pere Ballart i Jordi Julià.

Textos en català i en diverses llengües.


Es publicà a:

Anna de Noailles. Les forces éternelles. 1920, p. 17

19 d’agost 2012

Davant la mar


Una ciutat per a ser valorada
s’ha de poder pensar amb calma.
Una bona hora per admirar-la
és cap al tard quan ja has reposat,
quan el sabor de tot allò
que els sentits han copsat, esclata.
I les flors, l’esperit empresarial i
la màgia ens dediquen una dansa.

Una ciutat per a ser estimada
se n’ha de tenir molta cura.
Fer per no destorbar-la,
cap al tard, entre les onades,
les barques i les que passegen
la vesprada. Ran del sol que s’amaga
darrere la torre Gòries i la lluna
traient el cap, vermella, de l’aigua.

Una ciutat per a ser respectada
se n’ha de saber, d’escoltar-la.
Una bella hora per entreveure
la seva ànima és cap al tard,
quan les pedres daurades piulen,
també, que tot és possible,
que l’Europa d’ara és més
democràtica que mai
i que el camí d’avui 
i el de demà,
es fa estimant.


Teresa Grau Ros, estiu 2012

                                           

13 de juliol 2012

Dona que mol gra

Terracotta del s. V aC.
Atenes. Museu Nacional

Les ombres del captard couen el pa
d'aquest silenci a estones tan difícil.
Quan tot s'assembla a tot, la teva mà
retalla, en la grisor d'aquest monòton
vaivé del pensament, els quatre gestos
precisos i senzills perquè tot torni
a ser essencial: la llenya, el foc,
el llibre inacabat, l'hora dels bous.

De lluny estant, el fumerol galleja
i escriu, pels tenderols, que no hi ha res
d'efímer, si tu vols.


Domini càlid.

Jacint Sala. Filferros de llum, 1994

14 de gener 2011

La meva Europa

     A Nisaan Eftal, exiliat armeni.


El prestigi de la vella Europa
s'ha desplomat també sobre els teus canals,
Amsterdam,
sobre els teus parcs tan verds,
sobre milers de flors.

T'he resseguit silenciosament,
he escoltat el batec arrítmic
de les teves aigües...
(Europa se'ns mor)
i malgrat tot,
paradís de refugiats,
de sans-logis, d'apàtrides,
et prefereixo
sense disfresses,
així d'honesta;
així de bella.



Sílvia Aymerich, dins, 

Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans. 1999