Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia honesta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia honesta. Mostrar tots els missatges

07 de juliol 2013

Destil·lació

                    Something is rotten in the State.
                               Hamlet, W. Shakespeare



No del grup que perseguí la glòria,

a genollons,
entaforats fins al coll
en el fang de la petulància.

Tampoc dels que perseguiren un poder ridícul

i l'obtingueren,
no cal dir a quin preu.

Sinó d'aquells que s'engorgaren

en un simulacre de batalla
per l'honor i la fidelitat.
D'aquest bàndol
                          en formes part.

Acceptat, doncs, el risc,

no t'arronsis ni et planyis
i, sobretot,
no abandonis l'hàbit de recordar.

No cal, és clar, l'innecessari orgull

sinó un punt de desafecció;
la clarividència, la fosforescència,
la destil·lació.

I en els dies ensopits

no et refiïs de ningú,
car ningú no et consolarà.
En soledat, repeteix-te la salmòdia
i acontenta't.

Tossuda fins al final,

redreçat, vinga, no siguis flasca,
mira la línia de l'horitzó,
la teva fita, l'horitzó lluent,
au, vinga, ves-hi, fidel a tu mateixa,
vinga, la gran fidelitat,
sigues-te fidel. Ves.



Josefa Contijoch. 
Ganiveta : antologia poètica 1964-2011. 2012

Edició: Montserrat Rodés

Pròleg: Dolors Miquel

12 de maig 2013

Davant aquests temps durs,

Davant aquests temps durs,
estrictes,
i de mirades de silenci
als carrers de l'Ombra,
vaig teixint un aplec de poemes
que vull fecunds,
i que em revolten contra la insídia,
l'engany i l'abús
d'aquest ara que ens envolta
i que vull conclús.

I posant-me dempeus,
ser-hi tot prest per allotjar-me
a l'acadèmia dels somnis,
farcir-me d'antic coratge
i amanyagar-me de gestes:
il·luminar-me!


Rafael Estrada, dins,



02 de desembre 2012

M'ha tocat escriure

Vaixell de Pesca / Barco de Pesca / Fishing Boat


Al meu pare

M'ha tocat escriure
avui amb poques paraules
tota la teva vida.
Amb cura ho he anat fent
desglossant-ne les teves obres.

Ara potser hi haurà
qui ho llegeixi.
Però ningú sabrà,
com jo, com eres de debò.
Tota la força que hi havia
dins teu i el molt
que ens estimaves.

Construïes vaixells i
navegaves temorenc com eres.
Salvares dics desnonats
i et senties sol,
quan em parlaves
de problemes matemàtics
que jo no entenia,
i que per a tu eren senzills
i clars com l'aigua.

Eres modest i el teu nom tenia
les inicials d'aquella mar
immensa que t'acollia.
Sovint parlem de desavinences
entre pares i filles i   fills també.
Però jo puc dir que per a mi estimar-te
ha estat com respirar, de fàcil.



Montserrat Abelló. Poemes d'amor : antologia, 2010

17 d’octubre 2012

Em mires amb un

Em mires amb un
tel als ulls; feixuc
pel pas dels anys,
restes altívol al
bell mig del saló.
En silenci,
observes cadascun
dels visitants. És
només en la nostra
intimitat quan
deixes que t'amanyagui,
i tu em respons
-amb veu ample-
que sí; que m'estimes.




Montserrat Galobart. Compàs de tardor, 1997
Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 1996

22 de setembre 2012

Als pobles

Als pobles. Déu no viu pas en un racó,
com pensen els incrèduls, sinó arreu.
Beneeix el sostre i la vaixella,
i obre honestament els porticons.
Als pobles, Ell hi és massa. En una cassola
fa llenties els dissabtes a la nit,
balla, somnolent, damunt del foc,
i em pica l'ullet com si volgués un testimoni.
Aixeca tanques en silenci, casa una noia
amb el guarda forestal. I com de broma
fa que el caçador sempre erri el tret
quan intenta abatre un ànec.
La possibilitat de veure tot això,
tot escoltant la tardor com xiula,
és en essència l'únic plaer
que un ateu es pot permetre en un poble.



Joseph Brodsky


Reduccions : revista de poesia. núm. 100, p. 125

Traducció de Xènia Dyakonova i Oriol Prat

12 de maig 2012

Dues escenes

I

Ens veiem tal com ens comportem,
cada racó ens fa algun oferiment especial.
El tren porta alegria;
les espurnes que fa il·luminen la taula.
El destí guia el pràctic del port, i és el destí.
Feia molt que no sentíem tantes notícies, tant soroll.
Era un dia agradable i càlid.
«Et veiem als cabells,
l'aire que descansa al voltant dels cims.»

2
La pluja fina ungeix la maquinària del canal.
Aquest potser és un dia d'honestedat general,
com cap altre en la història universal
tot i que els fums no tenen cap autoritat especial,
eixuts com la pobresa, igual.
Hi ha unitats magnífiques damunt d'un vell,
a l'ombra blavosa d'alguns pots de pintura
i els cadets diuen, rient: «Al vespre,
totes les coses tenen un horari, si esbrines el que són


John Ashbery. Alguns arbres, 2001


Tr. i intr.: Melcion Mateu i Adrover

10 de febrer 2012

paraules/silenci

Sembla que el neguit omnipresent a Paraules no dites es vagi esmorteint, sense desaparèixer, 
mentre es va obrint pas una esperança cada vegada més sòlida, si més no a la segona part del llibre. 
Anglada insisteix a remarcar, com ho havien fet altres lectores, el despullament retòric 
dels versos d'Abelló, i en destaca, amb exemples, la musicalitat. També apunta, com si fos 
una conseqüència lògica de la humilitat de l'escriptora, que la seva poesia "reflecteix la vida, 
no en anècdotes, sinó en la seva profunda veritat".


(Fragment del pròleg)

Oriol Izquierdo, dins,

Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002

28 de març 2011

Retrat de poeta

Potser tots et volien veure trista
perquè eres la poeta i el ponent
s'entretenia més en els teus vidres,
i no sabien que al combat del temps
tu havies ajudat amb tantes gestes:
contemplant el raig d'aigua que a la font
esclata contra un mur gelat de pedra,
esperant l'arribada de l'estiu
des de l'estudi on veies el capvespre
i el mar suau et bressolava els ulls
amb un amor més alt que la bellesa.
Passant la teva mà damunt la roba,
tremolant en la llum, groc d'albercoc,
reflectida en pantalles irisades,
passejant per indrets festius d'amant
quan robaves un bes a mitja tarda.
Perquè eres la poeta i tens el nom
de tots els déus que estimen, infinits,
la terra que reneix tendra i madura.
Potser tots et volien veure trista
i tu només sabies ser feliç.


Israel Clarà. Pluja de nit. 2010

Pròleg d'Olga Xirinacs.

21 de novembre 2010

Hi ha coses massa pures

Hi ha coses massa pures
per a ser dites
o només pensades.
Però els poetes,
incontinents, verbosos,
gosen inquietar les zones inefables
amb triades paraules
al capdavall estúpides.
...
Valdria més callar,
que tots calléssim.
I aleshores parar les grans orelles
i aprendre alguna cosa
dels planys, les boniors,
el càntic de la vida;
dels entranyats batecs
i els admirables -malgrat tot-
silencis animals
de l'home,
quasi impossible provatura.



Fragment.


Pere Quart. Poemes escollits. 2000

07 de novembre 2010

Algú m'ha dit

que certament les meues poesies
no canviaran el món.

Responc que és cert
les meues poesies
no canviaran el món.



Patrizia Cavalli. Recull, 198- ;  tr. Josep Ballester

28 d’agost 2009

Agraïment

Agraeixo moltes coses
a aquells que no estimo.

L'alleujament amb què admeto
que són més afectes a algú altre.

L'alegria que no soc jo
el llop de les seves ovelles.

Hi estic en pau
i soc lliure respecte d'ells,
i, això, l'amor no ho pot donar
ni tampoc ho pot prendre.

No els espero, anant amunt i avall
de la porta a la finestra.
Pacient,
gairebé com un rellotge de sol,
entenc
allò que l'amor no entén,
perdono
allò que l'amor no perdonaria mai.

Des de l'encontre fins a la carta
no transcorre una eternitat,
sinó tot just uns quants dies o setmanes.

Els viatges plegats sempre són reeixits;
els concerts, escoltats de grat;
les catedrals, visitades;
els paisatges, clars.

I quan ens separen
set muntanyes i rius,
són muntanyes i rius
ben coneguts dels mapes.

D'ells és el mèrit,
si visc en tres dimensions,
en un espai ni líric ni retòric,
amb un horitzó autèntic i canviant.

Ni ells mateixos saben
tot el que no duen a les mans.

No els deixo res a deure,
diria l'amor,
plantejada la qüestió.



Wisława Szymborska. Vista amb un gra de sorra: antologia poètica. 1997

Traducció: Josep M. de Sagarra