Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia lul·liana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia lul·liana. Mostrar tots els missatges

18 d’agost 2016

Introducció

A posta hem deixat de remarcar la valor
en conjunt de la poesia de Ramon Llull i 
la del seu misticisme ardent, car això ens
hauria portat a fer consideracions sobre
la seva obra en general, més pròpies de
futurs volums d'aquesta col·lecció. I és que,
segons el que dèiem suara, no tot allò que
En Llull escrigué en rima és poesia, ni les
seves obres rimades -salvant casos esporàdics-
són les més interessants en aquest aspecte.
Ramon Llull poeta, en lloc no es manifesta
tant com en molts dels seus tractats escrits
en prosa, entre altres el magne Llibre de
Contemplació i la novel·la Blanquerna, que
conté aquell breviari místic que es diu
Llibre d'amic e amat.


(Fragment)


Ramon d'Alòs-Moner, dins,

Ramon Llull. Poesies, 1980

Lo desconhort, XXXVI

«Ramon, els filòsofs que existiren antigament
d'aquesta Art que tu tens no tengueren coneixement,
per la qual cosa sembla que no sigui de gran profit;
i si ella fos vera, hauria estat en el començament
pels filòsofs trobada, car llur enteniment
fou més alt que el teu. Però si no dic veritat
i l'has rebuda de Déu, estàs equivocat
quan tems que després de la teva mort véngui a no-res,
ja que tot allò que Déu dóna ve a bon compliment.
Més encara, mentre que els antics vivien,
les arts que conreaven no foren objecte de lloança,
sinó que ho han estat pels altres posteriorment.»



Ramon Llull. Cant de Ramon ; Lo desconhort, 2005