Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia possible. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia possible. Mostrar tots els missatges

04 de novembre 2021

benedicció

trobaràs la llum
entre les arrels del temps.
et buscaràs al cor
de les paraules
i et trobaràs
dins del darrer revolt
de la teua ànima.
la terra per a tu
estendrà l'ordre infinit
dels seus camins.
seguiràs els camins de l'ombra
i de la mar.
trobaràs el temps on naix la terra,
on moren els somnis.
miraràs l'horitzó
i a les mans et floriran els dubtes.
seràs gran i et faràs petit
quan caiga la nit.
els crepuscles per tu
cantaran amb la veu fonda
dels volcans.
sentiràs la solitud del cel
i l'alè tèrbol de la terra.
sentiràs el silenci del cel
al cor de l'home.
sentiràs la llum del cel
al cor de l'home.
sentiràs l'aigua profunda
del cel al cor de l'home.



Anna Montero. El pes de la llum. 2007

26 de setembre 2017

Vent

En la transparència del silenci
he asserenat l'esguard al foc.
Sempre m'han seduït els ulls
per allò que de tacte té la mirada.
Com l'herba quan espargeix tendresa,
un do rar llaura, en mi, meravelles.
M'he confessat instants i he deixat
parlar el vent. Escoltar-lo com s'atansa.
La seva veu fendeix la nit quan els ulls
de la pluja contenen tota respiració.
El seu cos és el meu espai. Sereny
es configura talla perdurable
en illes bleïdores de costums.
Orejada, la vida és rica en possibles.



Joan Fortuny. El gest de l'alba, 1992


25 de març 2013

Llum i tu, I


La llum cau a cabassos
de la cúpula de cristall
més alta.
Arbres, ocells, ulls,
finestres
clouen les parpelles encegades.
Reverberen els fulls
blancor infinita que enlluerna
les paraules.


Maria Josep Escrivà. Remor alè. 1993

19 de novembre 2012

Veig, sento i penso



Veig, sento i penso que enganyes el cor 
i prens camins que no et porten enlloc. 
I et veig trempejar el temps amb més temps, 
quan saps que passa de pressa i corrents, 
quan saps que passa de pressa i corrents. 

Tens sort, obre bé els ulls. 
No et deixis perdre 
aquesta oportunitat. 
Saps que sóc a l´altre costat 
del món dels homes sense cap 
al que no penso mai tornar 
no hi ha res a justificar. 

Quan siguis al sol 
seré allà esperant. 
Deixa que t´estimi 
i tots dos navegant 
farem del camí 
el nostre millor destí. 

Veig, sento i penso que ja no et conec 
i que han fugit els somnis que hem compartit 
Busco dreceres per recobrar 
falses promeses i fer-les realitat 
falses promeses i fer-les realitat. 

Tornem a començar, 
no ens deixem perdre 
la millor oportunitat. 
El mestre ara és el passat i


ens ha ensenyat com ser més forts,
com esborrar els pitjors errors, 
sense res a justificar.



Quan siguis al sol 
seré allà esperant. 
Deixa'm que t´estimi 
i tots dos navegant 
farem del camí 
el nostre millor destí



27 d’octubre 2012

Divisa


flors blanques

Com una prova
t'envio aquests poemes,
paraula viva.
Emprova't tots els versos
i digue'm si et convenen.




Xavier Bru de Sala. Fràgil, 1981