Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia primaveral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia primaveral. Mostrar tots els missatges

17 de maig 2022

Cistell de flors

Allò que es guanya
a despit de l'embat
és benaurança.

Primavera flairosa,
l'horitzó desitjat.



Lluïsa Etxeberria Azkune. Dol i sol. 2016

Pròleg de Laura López Granell

Rosada

Clareja al pati.
L'aigua mort sobre l'herba.
De sobte, el dia.


És primavera.
Una nota s'escapa
del pentagrama.


Tornen al poble
després d'un llarg exili
les orenetes.



Jordi Pujol Nadal. Torna la pluja sobre nosaltres. 2018

IX Premi Jordi Pàmias de Poesia de l'Ajuntament de Guissona, 2017

15 de maig 2022

Primavera

Ha vingut com cada any la primavera:
colors grocs i vermells, ocells al vol,
un vent enjogassat, amb la fal·lera
de perseguir el que troba sota el sol.

Arbres florits i xiscles d'oreneta,
olor d'herba, de camp tot just llaurat,
trobes en el marjal la violeta
amb un ull fi, divinament morat.

Paisatge fresc, espai, altes carenes
retallades pel cel que les atrau,
la llum de març, que s'ha desfet les trenes,
empeny el núvol convertint-lo en nau.

La primavera, sí, quantes vegades
que t'han cantat, i les que et cantaran
els que rebin les teves alenades,
et fas estimar tant!

Si ets àgil i voluble, esbojarrada,
si encens l'argent i multipliques l'or,
sempre arribes de cop, a la impensada,
i vibres, sensitiva, en cada cor.


Noguer de Segueró, juliol 1945


De Colors de tot l'any.


Poemes de Montserrat Vayreda : antologia 1945-2004. 2005

Edició i estudi: Anna M. Velaz i Sicart

Pròleg de Mariàngela Vilallonga
Epíleg de Narcís-Jordi Aragó

10 d’abril 2022

Primavera

Amaga les teves mans primavera
dels morts fetillera d'urnes
i de jaços mandrosa amant de
torpors i de somnis. Entre els sons
es distingeix el teu cèmbal i el
teu tambor estrellat. Aquell
que convoca brises i rosades
i el suau groc dels pistils
aquell que sedueix les herbes i les
transforma en flors fruits espigues
silencioses i erectes abans
de la turgència de les pomes de l'acre
suc de les baies harmonioses de
la tebior dels nius i del crepuscle
ordit de malentesos encantadors.
Ets tu primavera de boscos
i de vestits càndida fins
al consumptiu lilà dels seus
dits florits d'aromes i de sospirs.



Ignazio Delogu. Improbable viola. 1995

Traducció de Jordi Domènech

03 d’abril 2021

L'aigua enfila

l'aigua enfila un paisatge
  perfumat de pruneres

    pel clap de salzes,
    la brisa riberenca:
        és primavera

                        SŌCHŌ 


kawakase ni / hitomura yanagi / haru miete



3 PRIMAVERA

L'aparició dels salzes, que cal imaginar ja coberts
de fulles, fa avançar l'estació des del principi de l'any
fins a la primavera que ja es manifesta plenament.


Tres veus lligades a Minase / Sōgi, Shōhaku, Sōchō. 2017


Tr.: Jordi Mas López

XIII Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia


19 d’abril 2020

El verd s'estimba

                           Costa Nord


El verd s'estimba
al mar des de les penyes.
Torno al meu dia
saciat de bellesa
mentre la boira escampa.



Primavera



Jordi Sala. L'instant obert. 2015


Pròleg: D. Sam Abrams

25 de gener 2020

Aficions

El sol vol pintar,
quan torna a estar actiu.
Mulla el seu pinzell
a dintre del riu.

A la primavera
tot és ple de flors.
I, concentrat, tria
pintures i olors.

Ai, però la paleta
un raig ha bolcat
i entre la pluja
un arc s'ha format!



Poemes de flors i abelles. 2019
Text: Núria Albertí
Il.: Mercè Galí

08 de març 2019

La primavera

Damunt d'un prat verd
mullat de rosada,
he vist una flor,
una flor amagada.

Primavera et dius
ㅡoh, flor benamada!ㅡ
i pel mig dels prats,
tot fresc de rosada,
floreixes, gentil,
amb ta color clara.

Floreixen amb tu
la genciana blava,
gladiols rosats,
flor del vent morada,
i, dalt dels cimals,
roses de muntanya.



Lluïsa Giró (15 anys)


Llibre de les flors. 1936

03 de juny 2018

A la Primavera una mica de Follia

A la Primavera una mica de Follia
fins i tot a un Rei li convindria,
però el Clown que l'empari Déu
quan pondera aquest espectacle tremend,
tot aquest Verd Experiment
com si fos el seu!


一一一一一一一一一一一一一


A little Madness in the Spring
Is wholesome even for the King,
But God be with the Clown -
Who ponders this tremendous scene -
This whole Experiment of Green -
As if it were his own!



Emily Dickinson. Aquesta és la meva carta al món : poemes escollits. 2017

Edició i traducció de Marcel Riera

07 d’abril 2018

PRIMAVERA

Narcissus obesus per Teresa Grau Ros a Flickr

L'estació estava
acabada de pintar
de verd, groc i roig
i del color de la mar.

Les flors i les fulles
aguaitaven en filera:
cantant alegre, xiulant,
ve el tren de la primavera.
Il.: Paco Giménez

18 de juny 2017

De la calàndria escolto

De la calàndria escolto   l'albada matinera
i el cant i crits de juli    de nines i d'aucells.
Oh! amb sa capella baixa    del cel la primavera
per assajar en terra    los divinals concerts!


XIV

III. Cant de Primavera, p. 146


Jacint Verdaguer. La Pomerola, Primavera. 2013
Ed. Ricard Torrents i M. Àngels Verdaguer

24 de març 2017

El mes de març

A l'hora fresca del matí,
a ran de finestra posada,
l'oreneta prima ha de dir:
la primavera és arribada.

La neu hivernenca s'està

en la muntanya il·luminada,
com la tovalla d'un altar,
de banda a banda desplegada.

A punta d'alba, a Rosselló,

la vinya jove se bressola,
i els aires ens porten l'olor
de l'arraconada viola.

Ja fa dies que en el cel clar

han fet brillar en cada branca
els ametllers de vora mar
la llur roba nuvial blanca.

La terra roja del cotiu

se cobre de verda civada,
i en l'aixerit salze del riu
torna la fulla platejada.



Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988

Ed.: Cristià Camps
Pr.: Àlex Susana

19 de març 2017

Prats en la primavera

Les herbes, les herbes que vénen de nou!
Sorpresa dels ulls, les herbes tan verdes!

Els prats, d'una calma serena i suau,
s'estenen al sol i el cel els empara.
Humida, la terra dels cims i les valls
és càlida i dolça, que infanta les herbes.
Són fredes les aigües encara de neu,
i l'aire és cristall més clar que les aigües.

Contemplo la fuga dels núvols lleugers
i sento com creixen les herbes més tendres.



Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993


19 de maig 2016

Primavera lliure

Parc de les Aigües (Barcelona) per Teresa Grau Ros
       A Maria Pilar Anglada i Maria Dolors Bonal

Eixordats pel brogit sorollós de les reixes
no escoltem l'esperança de levíssim trepig.
Car tothom sent la pedra quan esquinça els verds pàmpols
però qui pot veure obrir-se la llavor del forment
o mesurar quant creix l'infant de l'alba a l'alba?
Talment és una flor de desclosa suau
l'esperança: segur, tenaç com el blat tendre
vindrà el seu just esplet quan la neu dansarà
lleugera desnuant-se per les arbredes clares.



Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009

28 d’abril 2016

PLUJA D'ABRIL

L'asfalt es pinta amb aigua una ciutat
al fons del seu abisme gris, calca confusos
els arbres i les cases amb ulls d'al·lucinat
i a la nit s'embriaga d'anuncis i autobusos.

Acompanya els vehicles per uns rails cristal·lins
i a les noies els dóna un camí que diu: -Mira't;
els posa el cel als peus perquè s'hi llancin dins,
pro l'àngel del reflex les escomet: -Malfia't.

Cel desdoblat. -D'on vinc? -pregunta l'aigua blanca
i olorosa del cel; mig no gosa saltar
i recolza la por als braços d'una branca
que és una acàcia a voltes i altres un roserar.

Aigües de primavera, asfalt dels meus carrers;
dies de pluja flèbil o rabiosa o fina;
i tu, ciutat, vaixell amb veles d'ametllers
i gallardets de somnis amb ales de gavina!



Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985, 1987


Dibuix de la coberta: Joan-Pere Viladecans

16 d’abril 2016

Primaveral

Puput 2
Estim
estrany i curt
el xiscle agut
de la puput.
Conté l'essència
primaveral
del mascle a punt
de sementera.
Tot es reté
intermitent
al cant eixut
agut i curt
de la puput.
Tot es reprèn
senzill i pur
al ritme curt
eixut i agut
de la puput.

Núria Quíllez Casulleres,

dins, Les cinc branques, 1975

22 de març 2016

Et diré

Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amorosos amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.



Olga Xirinacs. La pluja sobre els palaus. 1990

14 de juny 2015

Va la brisa recent

      Va la brisa recent
per l'espai esvelta,
i en les fulles cantant
obre una primavera.

      Sobre el límpid abisme
del cel es divisen,
com felicitats primeres,
primeres orenetes.

      Tan sols un arbre torba
la distància que dorm:
tal el fervor alerta
la indolència present.

      Verdes estan les fulles;
el crepuscle fuig,
anegant-se en ombra
les fugitives llums.

      En la seva pau la finestra
restitueix a diari
les estrelles, l'aire
i el que estava somiant.

(poesia traduïda per a aquest blog)

Luis Cernuda, dins,



29 de novembre 2014

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (8)

Un matí que surt a fora
i l'abril li burxa el nas
sent que arriba la seva hora.

Abandona, en sec, la prosa
i s'aplica al primer vers:
La ginesta, quina cosa!



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

01 d’abril 2012

L'arribada de la primavera

L'hivern se'n va. Ressona pel món un cant de festa.
El dia creix. Refila l'aigua del rierol.
I riuen les muntanyes cobertes de ginesta.
I torna la llum viva que sembra l'or del sol.

Els ametllers floreixen com màgiques banderes
Cantant dolces victòries. Surt l'herba pels camins.
I s'obren les finestres com boques rialleres.
Per airejar les cambres amb perfums dels jardins.

Les orenetes omplen l'espai. La saba crida
Els arbres de la terra que van a germinar.
Un himne d'harmonia s'aixeca de la vida.

Les roses són més belles. El cel més net i clar.
Tot guanya noves forces després de la dormida.
La Primavera vetlla l'etern recomençar.


Barcelona, abril de 1961


Joan Baptista Xuriguera. L'horta daurada, 2008