Dóna nom a la rosada. La més bella del jardí; a l'albada, engalana els seus pètals de setí. Després ve el sol i la besa, arriba el vent i l'esbulla. Jo estimo, de la rosa, cada fulla.
M'abelleixen quatre coses: -qui prou les sabrà lloar?- El sol que bada les roses, l'aigua que les fa brostar. la rosada que les mulla i el vent que les esfulla per no veure-les secar.
Renilla, i dels narius
surt el blau
en què es banya. A la gropa
un gall
de cresta
rosada
encrespa la veu
i prepara
les tintes
de la matinada. Són aquests
els colors
del cavall. Que,
per volar,
no necessita altres ales.