Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia visual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia visual. Mostrar tots els missatges

27 d’agost 2023

Un dia de pluja i flors

Hi havia una vegada,
en un dia de pluja i flors,
un nen petit
amb un gran paraigua...

i una flor, per a tu.


Carme Solé Vendrell. Un dia de pluja i flors. 2023

17 d’octubre 2021

03 de setembre 2021

A favor del futur


Quan tots dos serem vells i grisos i ensonyats,
no tindrem foc on arrupir-nos, car els focs
van apagant-se en l'aire tebi, sense agror.
Viurem en cases com les d'ara, joves
més que nosaltres, amb replans llisos i oberts,
com un palmell de negre. Les recances,
gotes greus de mercuri, lliscaran
irreprensibles, per a perdre's en esquitxos
escala avall. I tu, no trobaràs
mai prou nit en les ombres, prou records
en la llum d'oli blanc, mai no estremida.
Del no passat, del no volgut, d'aquestes
coses deixades a mig fer, què podràs fer-ne?
El crit alt de reclam, l'assumpció
del deute que no es paga, però es viu
del somni d'ésser ric per a pagar-lo,
no fan per tu ni fan per mi. Viurem
entre quatre parets, sense sortides
al passadís antic, a la cultura
de la compleció sempre possible.
Hi haurà tan pocs possibles en nosaltres,
hi haurà tan poc que no hagi estat, que no podem
perdre més temps, que no vull que te'm perdis
ni perdre'm de ser teu. Vine i abraça'm.


Poesia de Gabriel Ferrater, 

a l'entrada de la Biblioteca Mira-sol Marta Pessarrodona

12 de febrer 2021

La rosa i el rossinyol

Diu la rosa al rossinyol:
一Petit ocellet cantaire,
si com tu sabés cantar,
si jo tingués aquest do...

Li contesta el rossinyol:
一Però si tu ets tota flaire,
ets bonica, ets tota llum,
com ningú perfumes l'aire...
Què seria aquest jardí
sense tu i el teu perfum?

Fa la rosa, avergonyida:
一Ben segur que aquesta vida,
rossinyol, sense el teu cant
一que és cançó i és poesia一,
no tindria tant d'encant.



Laberint roig. 2020

Text de Ramon Besora
Il·lustracions d'Àfrica Fanlo

17 d’octubre 2020

En cada cosa

Poetry at The West End Branch Library (Washington DC)
En cada cosa
diu sa paraula d'or
la poesia,
en la seva puresa
en sa fina nuesa.



M. Àngels Anglada, dins,

Antologia poètica universitària. 1949

 

18 d’abril 2020

Miquel, hortolà

Fulles tendres de bledes per Teresa Grau Ros
Miquel, hortolà, vuitanta-sis anys,
   ―I vostè ¿què espera de la vida?
   ―De moment, que plogui.



Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014

31 de desembre 2019

l'hora blanca

Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Barcelona) detall del grafit de Roc Blackblock per Teresa Grau Ros
jo soc aquella que disposa els mots
sobre el tauler quan la partida ha començat.
jo soc aquella que habita una por petita,
una por d'anar per casa,
de diumenge a la tarda,
amb futbol al desllunat.
jo soc aquella que escruta el solatge
al fons del dia i cerca els mots
quan ja la partida s'acaba.
jo soc qui travessa el laberint de la ciutat
quan els homes dormen i les dones
corren pels seus somnis amb els cabells
incandescents d'abans del temps.

i m'agraden els carrers
on encara ressonen els passos dels absents
i m'agrada mirar-me en cada finestra encesa,
ferida o llum d'un cos encara intacte,
abans que arribe el dia,
com una allau.


Inèdit


Anna Montero Bosch, dins el 30è



Fotografia de Teresa Grau Ros.

09 de juny 2019

Cavaller que va de dol

Olga Xirinacs, Asun Balzola. Marina, 1986. ISBN 8475960790_R.40.608_P6090014.JPG per Teresa Grau Ros
Cavaller que va de dol
porta closca i no és cargol.
Sembla un frare ben barbat
i es veu groc quan és al plat.

Tan negre com el carbó,
no embruta ni fa calor.
Es diu musclo, és molt buscat
i viu en comunitat.



Olga Xirinacs. Marina. 1986

Il·lustracions: Asun Balzola.