Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pou. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pou. Mostrar tots els missatges

11 de novembre 2017

70

Prenc el meu bastó i lentament faig el camí
fins a la cabana on vaig passar tants anys.
Les parets són mig caigudes i s'hi aixopluguen conills i guineus.
El pou vora el bosquet de bambú s'ha assecat,
i espesses teranyines tapen la finestra, on jo tant havia llegit
                                                                        a la llum de la lluna.


Els esglaons són envaïts de males herbes,
i en el fred glacial canta un grill solitari.
Deambulo per allà, incapaç d'apartar-me'n
mentre el sol es pon amb tristesa.



Daigu Ryokan. Gota de rosada en una fulla de lotus, 2001
Ed. i tr.: Natàlia Barenys

22 d’agost 2012

Set

1- Renovar la voluntat. O aniquilar-la: ser liquen. I encara rizoma.
2- Per tota resposta: m'estimaria més no fer-ho
3- Tota la vida en silenci
4- Que el teu creixement sigui mesura de penombra
5- Aprofitar la humitat interna
6- Abeurar-se a les aigües minúscules i abandonades del propi cos:
7- Fer-se pou.



Martí Sales, dins,


22è Festival Internacional de Poesia de Barcelona... 2006

Director del Festival: Víctor Obiols

15 de febrer 2011

El pou (1)

The Cloisters 3 per Neosnaps a Flickr
A l'ull rodó del pou
del claustre gòtic,
hi ha albades de matines.

També hi naveguen núvols

i encara algun estel,
que s'endormisca.

Sabatilles silents de llum somorta,

petgen la gran fullaraca de la nit

i l'ull rodó del pou

comença a emparar ocells
i
càntics.

Jo espero, si més no,

sentir l'ardent llepada de la llum
del dia en créixer.



Teresa Roses. Aquesta estranya margarida, 1999