Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reis mags. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reis mags. Mostrar tots els missatges

21 d’abril 2019

1953

El dia aquell que vas furtar la rosa
i corries abans que pogués enxampar-te algú,
per primera vegada
creixies.
I vas sentir per primera vegada
el calfred de la seua mà en la teua.
Qui era ella...?
Només sabies aleshores
que eren vells contes convinguts
els Reis Mags i l'home del sac.

Allò fou el primer revolt del teu sender
o el primer moviment d'aquest vinil
que com totes les músiques
s'acaba en solc segur.
I aquell dia triares de per vida.



Antoni Prats, dins,


Reduccions : revista de poesia, 2006, núm. 85, p. 46



06 de desembre 2016

Les nits de reis

Esperàvem els Reis amb els fanals
encesos d'una efímera innocència.
Cuques de llum al bell mig de l'hivern
que l'emoció infantil tornava càlid:
carruatges, carroses i els colors
dels patges en la nit il·luminada,
caramels, serpentines i confits
amagats ben al fons de les butxaques
per a un convit de màgia i somnis clars.
Un breu sopar i anar a dormir ben d'hora,
aquest era el tribut i la consigna,
i aigua per als camells assedegats.
A l'endemà tot eren ulls sorpresos
i el soroll del paper que s'estripava
entre uns dits nerviosos i menuts.
Era feliç, ho sé, les nits de Reis
vivint en la felicitat dels pares,
el dia que em prohibien fer-me gran
i em somreien contents, com un miracle.



Israel Clarà. El príncep mudat, 2010
Pr.: Vicenç Llorca

06 de gener 2014

Nit de Reis

La vida és un regal
Ja sé que tornareu com cada anyada,
vinguts d'estranys, misteriosos mons,
oh Mags!, desvetlladors d'il·lusions
en els cors innocents de la mainada.

Incòlumes al temps, tindreu, encara
l'edat mateixa de quan jo era infant,
un color diferent a cada cara
i el do inaudit d'estar pertot. Entant,

jo no sóc ja l'infant aquell d'un dia;
el que porteu, avui no em serviria
i el que voldria no m'ho podeu dar.

Mes, no passeu de llarg: al meu darrera,
hi ha un estol d'animetes que us espera.
A mi ja em basta que pugueu tornar.


Joan Arús. Les veus de la nit : poemes, 1971
 

05 de gener 2013

Camí

En aquest món enfeinat
on tothom va atrafegat,
entre el garbuix i les presses
i l'esvalot de la gent,
anaven un xic perduts
els tres Reis de l'Orient.
Sort que, a dalt del cel,
  brillant com un glop de mel,
il·lumina amb eficàcia
la lluentor de l'estel.
i els reis exclamen rient:

Gràcies, bon amic!
                       Gràcies, company fidel!



Lola Casas. Poemes per a un bon Nadal. 2009

Il·lustracions: Mercè Galí