Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris saltar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris saltar. Mostrar tots els missatges

22 de novembre 2023

si no fos per tu

Si no fos per tu
saltaria al buit de la ignorància,
del no-res.
Perdria la partida, abatuda,
de dames blanques sobre negres
despietades, goludes.
Dorms petita meva.
Si no fos per tu
tiraria el món a l'oblit
i aquest cop, d'aquest cos que estimo,
al fons —potser sí.


De: Tardor: la força d'una arrel


Laura Dalmau. Solsticis en minúscula. 2010

Pròleg de Joan-Elies Adell

Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna
Ciutat d'Igualada 2009

17 de març 2023

El globus viatger

  Se m'ha escapat un globus
 tot sortint per la finestra.
No m'han sabut dir on anava
    ni la mare ni la mestra.

   Sé que ha creuat l'oceà
   fins a una illa deserta.
S'ha enrotllat a una palmera
   per si animava la festa.

Els crancs fan sonar les pinces.
      Els dofins vinga a saltar.
        Bufa el pastís la balena
        i el globus torna a volar.

Ha pujat fins als grans núvols
       i tots el volien moure!
     I de tantes rebregades,
de cop s'ha posat a ploure.

   Després ha sortit el sol.
Set colors ha anat comptant.
   I per l'arc de Sant Martí
   ha baixat fent tobogan.

   Ha tornat al meu jardí
  i a una branca s'ha lligat.
Com si fos una gran fruita,
  brillant, que ha madurat.



Núria Albertí. Poemes de sol i mosques. 2021

Il·lustracions de Mercè Galí.

15 de desembre 2022

Dofí

Un nen, set anys,
duia un dofí a la mà
quan va pujar a la barca.

La mar plorava
i plorava.
I encara que no volia
tenyir-se de vermell,
va arrossegar la barca.

El nen, set anys,
va imaginar el seu dofí
saltant onades.

I el vaig complaure.



Montse Homs. Faules poètiques. 2022

Il·lustracions de Laia Domènech.

25 de novembre 2022

T

Trampolí      la llengua estesa:
els peus nus d'una paraula
hi avancen, salten al buit.

Al cel, una tombarella
cap i tomba, tomba
dansa.

Contra l'aire.
Abans de l'aigua.



Aquest poema a partir de la lletra T és fet
per a les Tipografies de l'artista Toni Moreno.


Laura López Granell. Coratge. 2020

28 d’octubre 2022

Origen

Som un petit estany en la planúria,
una bassa reclosa enmig del camp.
De vegades, els llums dels avions
llauren l'aigua:
regues blaves, vermelles, si és de nit.
De vegades, un nen que salta pel sembrat
clava el peu a la bassa, esquitxa els marges
i les aranyes fugen sense el fil.
Som un petit estany,
una bassa on s'amaguen el cel i els avions,
l'aigua on arrela el vent.

Als nostres peus hi creix la llavor del principi.


Rosa Font Massot. Temps el·líptic. 2022

31 d’octubre 2021

Cos obert

Quan m'abraces no m'encercles.
     Salte, sure, brille vivíssima...
La llum brolla del nostre interior com en un castanyar.
     Me'n dones la llum i l'aroma...*



*En algun dels seus papers Maria Xosé Queizán té escrit
que la llum d'un souto, «castanyar», és la llum més bella.


Poetes gallecs d'avui : antologia. 2008

Antòlegs: Fátima Rodríguez i Xavier Queipo

Traducció, referències i notes: Manuel Costa Pau

26 de març 2021

Aniversari

Salta la balda
i no en va trena vida
a camp ras d'illa.

Que l'ala avida
entre les nits i els dies
deveses vives.

Trenen les ales
remoroses espigues:
llum a les illes.



Montse Salvador. Camp obert, 2019

14 de juliol 2019

RECIFE

La ciutat suspèn l'alè.

Uns nens, de cos lluent,
salten de les roques
cridant com granotes.

La marinada
escampa sobre l'asfalt
un repic de deixalles metàl·liques.

Els gats abandonen les preses
en direcció a la vora del mar.

És nit de lluna plena,
la nit de sang a la sorra,
la nit que no oblida,
la nit en què els bandits místics s'enfonyen al ventre
de les esglésies,
la nit en què les mares enyoren els seus amants,
la nit que manté els ulls oberts, amb una mà a la boca,
la nit de taules parades en el buit,
la nit dels circs deserts,
la nit de l'istme de Cruz do Patrão
en què brillen sota la lluna
els cranis immaculats de nens de l'Àfrica.



Aurélia Lassaque, dins el programa de mà:

Un cant a la diversitat lingüística : Barcelona Poesia 8-16 maig 2019

Tr.: Albert Mestres i Ricard Ripoll

29 de desembre 2017

Perquè fa bon dia

Ara tot somriu:
la flor i l'ombradiu.
Gatets, vora el riu,
tenen el Sol per companyia.
A jugar veniu,
perquè fa bon dia!

Pilota i cavall,
barret i plomall,
saltarem avall,
prou cantarem, si gent venia.
Quin riure i quin ball
perquè fa bon dia!



Marià Manent. Espígol blau : poemes anglesos per a infants, 1998
Il.: Teresa Martí


25 de novembre 2017

Niagara-on-the-lake

Vora el llac, sento Txèkhov, Bernard Shaw,
Bertold Brecht i Elmer Rice. Les seves veus
s'ajacen a la sorra, omplen els còdols
grisos, els vidres blaus i verds que dormen
i tracen cercles a l'aigua encalmada.
Al captard, sotgen el cel amb tendresa:
ni un sol alè de vent no ha torbat l'aigua,
i amb el jaqué de festa, els guants, l'armilla
blanca, fan córrer les barques de vela
a través del silenci. Amb els peus molls
salten, s'esquitxen, riuen. Ara són
infants cansats de jugar amb les paraules.



M. Rosa Font i Massot. Com ombres vives. 1996

Pròleg de J.N. Santaeulàlia.

28 d’octubre 2017

Tan petita i ja saps...

Tan petita i ja saps... / Maria Mercè Marçal  per Teresa Grau Ros a Flickr

Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no es deixa saltar!

I jo voldria prou fer-te esqueneta.

Qui és que m'omple les mans de maons?
Qui em fa dir-te les serps de l'altra banda?

Qui fa que engalzi vidres a la tàpia?
-Tu, lladre de la teva llibertat?

Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no et deixo saltar!



Maria-Mercè Marçal. Tan petita i ja saps... 2014

Il·lustracions: Marta Altés
Tria i presentació: Jaume Subirana


10 de juny 2016

La nena que camina sota els arbres

La nena que camina sota els arbres
no té res més que,
el pes de la seva trena,
un fil de cançó a la gorja.
Canta sola
i salta pel carrer; no sap encara
que mai un bé més gran no el tindrà pas
que aquell xic d'or vivent damunt l'esquena,
que aquell goig a la gorja.

A nosaltres, que no tenim cap més
felicitat fora de les paraules,
i no aquell foc encès, i no la molta
esperança que fa gran el seu cor,
si no és demanar massa, arrabasseu-nos
primer la vida que aquell únic bé.


Camillo Sbarbaro

Traducció de Maria Àngels Anglada.



Reduccions : revista de poesia. juliol 2010, núm. 97, p.55

05 de març 2016

Cançó de bressol per espavilar una nena

Ull a la corda,
corda, corda.
Esquiva la tralla,
fuet, fuet.
Mira a la dreta,
a l'esquerra,
al davant i al darrera.
Amaga't, salta,
corre, vola.
Aprèn karate,
mecànica, dansa.
No vaigues a competir,
triomfar, triomfar.
Porta, però, el cap alt,
amunt, avall.
No tingues por
de tenir por de pors.
Viu amb els cinc sentits,
i els set, i els vint.
Entrena't a obrir i tancar,
a entrar i sortir.
No dones per costum,
patim, patum.
No acceptes perquè toca,
toca, toca.
Demana per parir
dignitat, potestat.
Que el teu cos
sempre és teu, d'altres
només si vols,
Lo teu cap també és teu,
només teu, només teu.

Malgrat tal panorama,
no et quedes sempre
dintre de la closca,
crosta, crosta.


desembre, 75, Barcelona



Mari Chordà.  --I moltes altres coses. 2006

29 de novembre 2014

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (5)

Li ensenyaven els britànics
que només amb molt d'esport
es fan esperits titànics.

I s'engresca amb la cistella,
i fa uns salts com un llagost,
i s'hi trenca una costella.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

23 d’abril 2012

Elogi del viatge

L'art només interessa, surt del propi clos, quan és expressió
d'una poètica personal.
Poètica personal que es produeix sempre en un lloc i un temps
determinats.
Les poètiques són múltiples. Tantes com possibilitats de saltar, de
fer el pas, d'allò incidental a allò que perdura -o vol perdurar-.
Però aquest salt no és possible sense un lloc on, primer, els
peus s'afermin.
El salt no és possible en el buit. Però podem saltar des de llocs
diferents.
D'aquí la importància dels viatges, dels desplaçaments (des-
plaça-ments), dels canvis d'horitzó.
Prendre -emprendre- els viatges com un exercici creatiu.
Descobrir què hi ha de nou en les coses semblants, què apropa
les coses allunyades.
Ser sensible a les petites diferències -les diferències
significatives.
Sentir-se sacsejat. Córrer el risc i l'aventura d'enfrontar-se a
allò que no coneixes. Trencar les habituds, les rutines.
Deixar-se sorprendre per les coses exòtiques. Valorar el viatge
com un estímul de la capacitat de sorpresa. Captar i transmetre
aquesta sorpresa.
El viatge ensenya a relativitzar, a valorar. A descobrir corrents
de pensament o de gust. A distingir allò que és coincidència d'època
d'allò que és només mimetisme de moda.
El viatge és un moviment no sols enfora, sinó endins. Ens fa
passar enllà de les fronteres -de les pròpies fronteres-.
Poètiques possibles vol dir poètiques obertes, poètiques sense
fronteres.




Albert Ràfols-Casamada. Signe d'aire : obra poètica, 1939-1999. 2000

Edició: Ramon Pinyol i Balasch.