Sàlvia omnipotent, planta sens parió, dóna'ns protecció tant en temps d'hivern com en la calor. -En la infecció, volem curació. -En l'estat febril, demanem asil. -En la indigestió, ens cal atenció. En qualsevol cas, sàlvia omnipotent, dónan's salvació tant en temps d'hivern com en la calor. Roser Ros i Vilanova. Petites històries vegetals, 2010 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salvament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salvament. Mostrar tots els missatges
26 de març 2011
Sàlvia
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Berri [Sàlvia del],
Grassi [Irene],
hivern,
plantes,
poesia botànica,
Poesia Infantil i Juvenil (Blog),
poesia vegetal,
protecció,
Ros [Roser],
salvament,
salvia officinalis
08 de gener 2010
Un món desajustat
...ens cal inventar una concepció del món
que no sigui solament la traducció moderna
dels nostres prejudicis ancestrals, i que ens
permeti conjurar la regressió que s’anuncia.
Tots nosaltres, tots els que vivim en aquest
estrany principi de segle, tenim el deure –i,
més que cap altra generació anterior, els
mitjans per fer-ho- de contribuir a aquesta
empresa de salvament.
(Fragment)
Amin Maalouf. Un món desajustat : ¿som la prehistòria d’una nova humanitat?. 2009
Traducció: Imma Falcó
que no sigui solament la traducció moderna
dels nostres prejudicis ancestrals, i que ens
permeti conjurar la regressió que s’anuncia.
Tots nosaltres, tots els que vivim en aquest
estrany principi de segle, tenim el deure –i,
més que cap altra generació anterior, els
mitjans per fer-ho- de contribuir a aquesta
empresa de salvament.
(Fragment)
Amin Maalouf. Un món desajustat : ¿som la prehistòria d’una nova humanitat?. 2009
Traducció: Imma Falcó
Etiquetes de comentaris:
generacions,
humanitat,
Maalouf [Amin],
món,
persones,
prejudicis,
regressions,
salvament
14 de novembre 2009
Parar-se i esperar
Parar-se i esperar
al punt de l'horitzó
on s'encreuen els somnis
esperar al mig de l'espera
(no es pot saquejar el cor
com si fos un fortí)
parar-se a frec del dibuix de sorra
del vel de seda
tocar el voraviu
d'allò que no té nom
i et salva.
Josefa Contijoch. Les lentes il·lusions. 2001
al punt de l'horitzó
on s'encreuen els somnis
esperar al mig de l'espera
(no es pot saquejar el cor
com si fos un fortí)
parar-se a frec del dibuix de sorra
del vel de seda
tocar el voraviu
d'allò que no té nom
i et salva.
Josefa Contijoch. Les lentes il·lusions. 2001
Etiquetes de comentaris:
a frec,
Contijoch [Josefa 1940-],
esperar,
mig,
parar-se,
poesia del cor,
Premi de Poesia Màrius Torres 2000,
salvament,
somnis,
voraviu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)