Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris somniar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris somniar. Mostrar tots els missatges

22 de desembre 2022

Any 1949

Passo el llindar
d'aquesta porta closa
d'un altre any que comença, i no goso mirar.
Amb un tremir de goigs i de temença,
passo el llindar!

No sé el color dels dies que s'amaguen
en l'ombra sense fites del demà;
no sé el que em fiblarà
dintre cada hora. Voluntats que vaguen
ocultes dins les nits del que vindrà.

Però jo sé que hi ha una veu molt pura
per cada cosa, crit del més enllà!
Que, si una hora s'aprima poc segura,
hi ha un fil de llum per fer-me el viure clar.

I obro la porta d'aquest any que avança,
sense cap por de viure o somniar.
Obro de bat a bat amb esperança.
Passo el llindar!



                 1 de gener de 1949

                 [1949 - Cançons del color del temps]



Maria Castanyer. Antologia poètica. 2010

Selecció de poemes Narcís-Jordi Aragó
Estudi introductori i edició Lluís Lucero Comas

Epíleg Roser Castaner Bachs.

04 d’agost 2022

Mira el fum

                  A Pepa Llopis


El que jo vull
és construir una mentida.
Jo visc i escric per a aquesta mentida.
La meva farsa és innocent: el món
és omniresplendent i clar, i a l'horta
ningú mai no flastoma i el silenci
no és antic ni llarg. No cal cridar:
"Cant a la vida!, sí", perquè la gent
just canta quan li agafa la cantera.
No per fugir del plor. Per entonar
insubornablement i espontània.

Jo sempre visc el món en la mentida.
No visc el món com és, dins el seu ésser.
Somnii,
somnii
i el visc com l'imagín.
Somnii que el món és senzill i la fruita
és fruita i tu no ets el que soc jo
però tu i jo som els boscs
i tot l'òrgan del temps relatiu
de l'univers i els boscs
i la potència més brutal de l'univers
que és l'Entusiasme!



Carles Rebassa. Els joves i les vídues. 2006

18 de febrer 2022

Viatge

Les vies del tren són a la llunyania,
   el dia és feixuc de veus que van parlant,
i encara que no passa un tren en tot el dia
   jo sento el seu xiulet que va xisclant.

No ha passat cap tren en tota la nit,
   malgrat que fa bona nit per dormir i somniar,
però veig les seves cendres que el cel han enrogit
   i sento la seva màquina que vinga fumejar.

Amb els amics que he fet, el meu cor es troba bé,
   i amb amics millors que no arribaré a trobar;
però no hi ha aquell tren que no agafaré,
   i tant me fa on ara pugui anar.


——————————————————

Travel


The railroad track is miles away,
   And the day is loud with voices speaking,
Yet there isn't a train goes by all day
   But I hear its whistle shrieking.

All night there isn't a train goes by,
   Though the night is still for sleep and dreaming,
But I see its cinders red on the sky,
   And hear its engine steaming.

My heart is warm with friends I make,
   And better friends I'll not be knowing;
Yet there isn't a train I wouldn't take,
   No matter where it's going.


Edna St. Vincent Millay. L'amor no ho és tot : antologia poètica. 2017

Selecció i traducció de l'anglès de Marcel Riera



   

21 de juliol 2019

Desconegut

Sé que tinc un amic
      que encara no conec.
No sé si el trobaré
      al mar o a la muntanya,
al mig de la ciutat
      entre gent que s'afanya,
o entre aquells que somnien
      just a prop d'on jo sec.

Sé que lluny o a la vora
      viu l'amic o l'amiga.
Sé que ens coneixerem
      sense que calgui dir:
«jo t'esperava a tu»,
      «tu em buscaves a mi»,
perquè ens ho sabrem tot
      d'una amistat antiga.

Però cal estar alerta,
      que no sé quan, ni com!
Em pot passar de llarg
      si un mal vent em distreu.
No vull patir pensant:
      «si no el veig... si no em veu...»
Per poder-lo trobar,
      seré amic de tothom!



Joana Raspall. Versos amics. 1998

Il·lustracions de Montse Ginesta.

09 de març 2019

Amb tot, el llibre pensa

Amb tot, el llibre pensa, somnia, medita.
Un es creu recórrer pàgines,
creuar parèntesis,
franquejar notes
mentre són les pàgines,
els parèntesis i les notes
els que el descripten,
els que el fullegen...
La vida impensada
en una llengua inventada
a la vegada
fibra d'herba, de bèstia, d'ànima
que s'agafa per un pèl,
rabent, quan passa,
cosa simple
entre mil ratlladures i esquinços...


De Jocs de convit


Renada-Laura Portet, dins,

Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans, 1999
Ed.: Vinyet Panyella

02 d’agost 2016

Les tres princeses

(de La-Kiu-Fenc)

En el país de Sim, en una cala blanca,
joves i belles, seien tres princesetes clares.
En cerca d'una nau la mar escorcollaven:
la nau que les dugués a l'illa somiada,
que en illa cal que visquin les dames benaurades.
I enllà, la mar
era blava.

En el país de Sim, en una cala blanca,
hom veia tres princeses, la flor dels anys passada.
I dretes romanien i totes tres ploraven.
I enllà, la mar
era blava.

En el país de Sim, en una cala blanca,
ja sense veu, tres velles princeses s'aclofaven;
prenien grans de sorra, la testa se'n ruixaven,
cregudes que es posessin flors gemades.
I enllà, la mar
era blava.



Josep Carner i Carles Riba : l'aventura de dos poetes. 2003
Ed.: Joaquim Molas

19 de febrer 2016

Zhuangzi i Shakespeare

Som fets de la matèria dels somnis,
va dir, quasi dos mil anys després
del mestre Zhuangzi,
el poeta Shakespeare.
Volia dir que no sols
som de carn,
sinó també d'il·lusions.
Però Zhuangzi, a més, ens demana:
qui somia els nostres somnis?



Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao. 2004

22 de setembre 2015