Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sonets. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sonets. Mostrar tots els missatges

10 de setembre 2023

La llum

La llum no m'isola de tu
com dies enllà m'isolava.
El món ja no m'és insegur,
talment com m'ho fou. Si mirava

en tu com un somni llunyà
tornat enyorança i absència,
avui et pressento la mà
i els ulls vora meu. La presència

de tu se m'ha fet tan vivent
que dintre del meu pensament
no hi viu altra llum ni altra glòria.

Et tinc en les mans i en el cor
com una cançó que no mor,
i als ulls, com una victòria.


Sonets a Maria Victoria que va morir amb el seu somni, 2.9, p. 42-43
   

Josep Janés i Olivé. Combat del somni. 1937

16 de març 2023

Petit sonet

De la pluja a ple sol
del núvol a l'estrella,
tot és primavera
amb els seus colors.

Així d'un cap a l'altre,
d'un vers fins al poema
hom diu el dia, l'astre,
el llac i la cinglera.

Tot és ara i aquí,
també el que resta enrere,
el que voldries amb ella,

el que ja va morir,
l'instant d'alba lleugera,
l'incert camí que espera.



Oriol Marfà i Pagès. Els colors del món. 2022

Pròleg: Israel Clarà.

Epíleg: Cristina Àlvarez Roig.

31 de desembre 2022

Sonnet 106

Llegint en cròniques de temps marcits
descripcions d'éssers clars i diversos,
i, per lloança escrits, els bells vells versos
de nobles dames i d'amants ardits,

veig que, de mans, peus, llavis, ulls, i cara,
en el blasó de la més gran beutat,
l'antiga ploma hauria sols contat
una beutat com la que tu tens ara.

Del nostre temps, volent-te endevinar,
ses lloances eren sols profecies;
mirant-te amb ulls d'endeví, el seu cantar
no perfilava mots ni melodies.

Als qui, per a admirar-te en aquest dies
tenim ulls, mancan's llengua per lloar.


                                               9/XI/1938





Estudi i edició de Pere Ballart i Jordi Julià.

Textos en català i en diverses llengües.


William Shakespeare (1564-1616).

Sonet petit

                                      A l'Aran


Papers, bruixes, caragols, llunes, dies,
mapes, culleres, baldufes, llumins,
cases, puputs, conills, al·legories,
camines, remenes, pertot, endins,

cadires, tambors, fogueres, bubotes,
llimones, preguntes, alzines, mons,
dimonis, forats, muntanyes, granotes,
estires, arronses, demanes, dons,

troques, pals, poemes, finestres, peixos,
abismes, cels, aproximats, mateixos,
obriülls, punyeteres, llops, Noès,

places, rodones, pinyols, sols, follets,
cistells, pallasses, molins, alfabets
diferents que importen —i ho has après.


Blanca Llum Vidal. 2019

Il·lustracions d'Alba Rivadulla.

10 d’abril 2022

Les oliveres

                          A Josep Pijoan


Oh la delícia de les oliveres,
movent-se lleus en un silenci clar
quan se fonen calitges volanderes
damunt la franja rutilant del mar!

I és que llurs copes, fines i lleugeres,
gaudeixen sense a penes murmurar
de la gran complacència de guaitar
limpiditats i volves falagueres.

L'olivera exquisida i detallada
per la clàssica llum és delectada;
i en els fullams qui es mouen blanament,

d'un pacífic oreig tothora empesos,
se persegueixen amb afables besos
el verd humil i el graciós argent.


Josep Carner. Llibres de sonets. 1991

A cura de Jaume Aulet

15 de març 2022

L'arbre de l'esperança

En un prat d'argent molt clar,
hi ha l'arbre de l'esperança;
ningú hi arriba amb la mà,
amb els ulls tothom hi alcança!

Hi passa el vent suaument,
i gotes fines hi plouen;
de tant amorosiment
totes les fulles se mouen.

Les arrels eixint a dolls
totes s'han fetes rebolls
qui no volen ésser esclaves.

Tot l'arbre somriu d'un cant,
i les branques pugen tant
que al capdamunt ja són blaves.



Josep Carner. Llibres de sonets. 1991

A cura de Jaume Aulet

01 de gener 2022

Sonet a Girona

Girona tota estesa, enfredorida,
s'emmiralla en el riu indiferent;
té l'aire d'una noia emperesida
que duu el passat florit al pensament.

De pedres capvesprals va revestida
i llur silenci cau musicalment
i aquesta catedral, branca florida,
ens recorda una glòria permanent.

I si m'estimo la Girona antiga
és que la tinc per una bona amiga
que sempre trobo enclosa al mateix lloc.

El riu que la cenyeix per la cintura
sap del meu riure blanc de criatura;
sap del secret que em lliga poc a poc.



M. Àngels Vayreda, dins,


Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó
Il·lustracions de Mercè Huerta

28 de novembre 2021

Sonet

Boira del dubte, flama en l'extingit
fogar de cendres i records malmesos,
fosca de fosques, fosca d'una nit
feta d'ombres de llàgrimes i besos.

Que es defineixi aquell confí adormit,
roca d'incertituds, en els estesos
grisos dels horitzons, etern neguit
davant la casa dels balcons encesos.

Obrint-se, raig de mots, les boques mudes
-les flors més amagades són descloses-,
finint turments i deslligant cadenes,

delicadeses de cristall rompudes,
sorpresa de la serp entre les roses,
esmaragda en el fang, aigua entre arenes.


Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Obra poètica. 2009

A cura de Salvador Espriu

05 d’abril 2020

Quan sigui el meu amor com jo soc ara

Quan sigui el meu amor com jo soc ara,
quan el temps injuriós l'hagi abatut,
li hagi drenat la sang i omplert la cara
d'arrugues, i el matí de joventut

sigui un viatge al fons de l'alta nit,
quan les belleses sobre què ara impera
s'esvaneixin o s'hagin esvanit,
robant-li el seu tresor de primavera,

per a aquests temps, avui em faré fort,
contra l'edat de tall en tall ferida,
perquè no pugui mai segar el record
del bell i dolç amant, només la vida.

La bellesa es veurà en aquest vers negre,
que perviurà, com ell en ell alegre.

──────────────────

LXIII

Against my love shall be as I am now,
With time's injurious hand crushed and o'erworn;
When hours have drained his blood, and filled his brow
With lines and wrinkles; when his youthful morn

Hath travailed on to age's steepy night,
And all those beauties whereof now he's king
Are vanishing, or vanished out of sight,
Stealing away the treasure of his spring;

For such a time do I know fortify
Against confounding age's cruel knife,
That he shall never cut from memory
My sweet love's beauty, though my lover's life.

His beauty shall in these black lines be seen,
And they shall live, and he in them still green.



William Shakespeare. Sonets. 2010 

Traducció: Txema Martínez

25 de març 2020

Tercera topada

Hi ha la maqueta d'una barca
penjant com una ala ferida.
Una llum d'hivernacle marca
la biblioteca reflectida.

Ahir els cavalls, el ganivet,
els juraments en revoltim...
tot se'm va fer exageradet,
com si parodiéssim un crim...

Sabria... Llàstima, de poc...
Però el confort, de to viril,
m'ha demostrat que un bar no és lloc
per converses d'aquest estil.

Vosté se n'acaba d'anar,
un cigarret, Shakespeare obert...
Els Sonets! El món és tan clar,
amb música d'un març incert!

Tal com el sol de primavera
desfà el brodat de neu pel mig,
així la joventut primera
fuig per les vies del capritx!



Mikhaïl Kuzmín. Un peix esquerda el gel, 2019
Tr.: Arnau Barios
Il.: Lluís Gay

09 de juny 2019

Fugida

Infantesa praguenca, refrec de farbalans,
la grisor cap enfora i els ulls girats endins,
un món que ja s'ensorra entre amoroses mans
amb anhels de puresa i miratges divins.

Travessar tota Europa amb la tinta incessant,
la dissort com a guia i la pèrdua el destí;
deixant rastres d'amor de ver poeta errant,
hermètic i simbòlic sempre volent fugir.

Fugint cap endavant per anar més enrere,
com si fos l'escriptura una estranya drecera,
una elegia, un plany per l'amor tan fugaç.

Amb la fúria del geni i a cada vers un traç,
protegit per les roses amb pètals per parpella,
en el delit, prodigi, i del cor meravella.




De Cinc sonets a Rilke, II.


Marcel Riera. Altres veus. 2017

Premi Pollença de Poesia 2016.

24 de març 2019

Arbreda d'hores

Ves al fons de les coses amb antena
muntanyenca. Balcó a l'inconegut!
Que peti la bellesa que ens ha dut
colors i resplendors de tota mena.

Remou amb el molí sol i serena;
en doina els grans puntals del contingut;
assaja un devessall, que, si el bull put,
penja una bola més a la cadena.

Penetra al fons de les coses, inclús
sense comprendre-les. Alça't i encara
que no coneguis el ponent de cara

traspassa l'enfilall i busca el nus;
escura el fruit, sonet, del cant que em dus,
branda enlaire l'instant, que en res no es para.




Joan Brossa. Els ulls de l'òliba. 1996, 2a ed. rev.
Pròleg: Jaume Pérez Montaner

25 de novembre 2017

Sonet VIII


                                    Feliçment, jo soc una dona.

                                         M. AURÈLIA CAPMANY



Voldria ser pluja per tornar-me de vidre,
voldria ser de lluna per vestir-me de nit,
voldria ser de pedra per sentir-me en la terra
i tramuntana o boira per venir de molt lluny.

Voldria ser paraula per estimar el silenci,
voldria ser pollancre per poder abraçar el vent,
voldria ser gavina per no conèixer límits
i mirar-me les coses des dels ulls d'un infant.

Només soc una dona, per sort soc una dona,
i tot el que desitjo ho trobo dintre meu:
jo també soc de pluja, jo també soc de terra

i dono, com un arbre, un fruit no madurat;
soc com la nit, obscura, llunyana com un astre,
com un ocell que emigra, com un infant perdut.




Carme Guasch. Poesia completa, 2005

02 de desembre 2016

Sonet reversible*

Tempesta devastada, ullal joiós,
unglada llum i gran ramell del cel,
bon port celest i bocaplena rel,
paller del cant i coronell fruitós;

bull astral, cercle ardent, llevant festós,
mar i fogata, plenitud, model,
arbre i lleó, rellotge clar i fidel,
bastida essència, escut, fat brillós.

Feixa i nassum, bastó, senyal i ocell
dónes, gran Sol, essent camí del guany:
real rael de tu arreu brotant,

travesses, Sol gran, arborat ramell,
temporal de tempesta millorant.
Encén tal Prometeu un tal afany.


*El podeu llegir del dret i del revés.


Joan Brossa. Els ulls de l'òliba, 1996

17 de novembre 2016

Mai no he notat

Mai no he notat que a tu et calgués cap tint
i així no t'he entintat la silueta.
Et veia, o creia veure't, excedint
l'erma oferta del deure d'un poeta;

i així vaig adormir el que et sobresurt,
perquè mostris, visible, tu mateix
que sempre el tremp modern es queda curt
sobre els valors al dir el valor que et creix.

M'imputes el silenci per pecat,
però em serà gloriós fer com els muts;
no he danyat la bellesa si he callat,
i altres volent fer vides fan taüts.

Viu més vida en un sol dels teus bells ulls
del que els dos bards inventen als seus fulls.



William Shakespeare. Sonets. 2010

Traducció: Txema Martínez

03 d’abril 2016

Un sonet

El Montmell, ametllers florits, per Angela Llop a Flickr

Li vaig dir a l'ametller:
"germà, parla'm de Déu"
i l'ametller es cobrí de flors.
              Nikos Kazantzakis


Avui et contemplo, màgica natura,
avui et retrobo, plena d'ufanors.
Des de la cinglera, tot besant l'altura
he llançat enlaire l'esguard delerós,

i he vist una prada tota maragdina,
i els núvols que juguen amb cels de blavors;
he sentit silent, la veu de l'alzina
i l'incert gemec del salze plorós.

Màgica natura, poema sublim
que rimes els ocres amb flors de verdors,
amb les neus eternes que dormen al cim,

i amb les primaveres, estius i tardors.
Colpida de sol, pintada de fred...
Avui, contemplant-te, et faig un sonet!


Maria Bonafont. De bat a bat, la vida. 2010

Il·lustracions: Carme Bonafont i Giménez
Pròleg: Josep Colet i Giralt

08 de novembre 2015

Sonet I

En cada un dels sonets que recorre
íntimament, els camins del record,
des del present al passat que no mor,
recobrarem, com qui escriu a la sorra,

les vint-i-cinc primaveres que esborra,
el temps cruel que s'endinsa en la mort,
els vint-i-cinc fonaments on el cor
ha construït de l'amor una torre.

Resseguirem el perfil d'una història
que hem escrit junts en comuna memòria
i ja no és nostra, sinó de tots cinc;

al capdavall, estimar-te i fer versos
són dos oficis que, essent tan diversos,
a mi em són fàcils. I és tot el que tinc.



Carme Guasch. Poesia completa. 2005

21 de setembre 2014

Renovellada

Renovellada per uns altres cursos
que tornen, un afecte encara molt
més entranyable sent per tu, que em nugues
tot i els anys a la ferma lleialtat,
amb llaç afable, per tal com la teua
gràcia a res podrà cedir. Aquest
verger, aquest jardí, ben meus, els porte
tan endins que també són públic goig.
Encant tan íntim m'ompli les idees,
la melodia de les torres, llunys
camins de plàcides arbredes soles,
el volt de les finestres, cada lloc
ofert als ulls de tot aquell qui vulga
fer cordial tribut d'amor a tu.


De A Oxford, I


Gerard Manley Hopkins. Sonets complets. 1999

Versió: Isidre Martínez Marzo.

Epíleg: Antoni Ferrer Perales.

24 d’abril 2014

No són com sols els ulls de l'estimada


No són com sols els ulls de l'estimada
ni com corall el seu llavi vermell.
Per què el seu pit no és neu emblanquinada?
Per què és de fosc metall el seu cabell?
Roses blanques i roges he admirat,
però el seu rostre roses no conté;
i qualsevol aroma és més preuat
que aquell perfum que exhala el seu alè.
M'enamora escoltar-la. I, tot i així,
sé que és més delitosa l'harmonia;
no m'he creuat cap dea pel camí,
ja que ella, amb passa ferma, va fent via.
I això no obstant, oh Cels, ella val tant
que és fals anar-la amb altres comparant.

CXXX


Gerard Vergés. Tots els sonets de Shakespeare, 1993


22 de març 2014

Sonet de l'ombra i de la veu

Els camins del vers per on avancem
són l'amplíssim límit del pensament,
espais indesxifrables de la ment,
laberint de somnis que ens imposem.

Quin mot no és serena pau de la nit
per on pugen clarors inesperades
del silenci? Ombra i veu, aturades
en el gest de la tarda, són l'oblit

i la circumstància; allò que som
i allò que volem ser, allò que intuïm
i allò que sabem del cert... Els errors

i els defectes transcorren fèrtils com
transcorre el temps i els criden noms sonors
que proclamen l'orgull que compartim.



Blanca Igual i Ayerbe, dins,